El Caro és la major altitud del Massís del Port, amb 1447 metres, així com de les comarques de Tarragona. Els seus boscs de pi roig, grèvol, boix, moixera i auró li donen un aire pirinenc. El seu clima és favorable a aquesta vegetació, només cal indicar que a Tortosa, a les 10 i mitja del matí, la temperatura era de 26 graus. Al coll del Vicari, gairebé al capdamunt del Caro, i mitja hora més tard, només era de 15. Des del coll del Vicari vaig encetar una senda molt agradable que baixava cap a la vessant sud, sempre entre un pinar de pi roig i, com a tot el massís, una espessor de boix. Una mica més avall hi ha una cruïlla: a la dreta, als Bassis de Caro, i a l´esquerra, a la Caramella, visitada 5 dies enrere. Vaig triar la segona opció, per a poder contemplar tots els ferèstecs barrancs que vessen cap a la plana de Roquetes, i les moles del Moro i Castellona. Especialment espectacular és el barranc de la Geganta, que davalla des del mateix cim de la Barcina (segon cim del Port), una mica deforestat per un incendi, puix encara veiem alguns troncs pelats i branques mascarades. Enfilat el barranc de la Barcina, un poc més avall, hi ha una penya foradada. Els pins lluiten per la seua supervivència desafiant els cingles i les formacions de frares. I al transpondre un collat (el coll Herbós), s´obri la capçalera del vertiginós barranc de la Caramella, amb vistes de Roquetes, Tortosa, i els seus barris de Jesús i el Raval de Crist, amb el teló de fons de la serra del Boix coronada per un rastre d´aerogeneradors. I tota la planura del Baix Ebre i Montsià, el Delta, ja més confús, i la barrera de la serra del Montsià. Al tornar, encara pujàrem al cim del Caro, i amb un dia prou clar, poguérem veure una gran extensió del Port: la Portella del Pinell, l´Airosa, el Catinell, Marturi, Serrassoles, els estrets de l´Ulldemó, la Mola de Catí, la Tosseta Rasa, les Rases del Maraco, l´Espina, la Moleta d´Alfara... I cap al sud, ben clar, el Penyagolosa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada