27 de gener 2009

PER LA DEFENSA DEL CASC ANTIC

Castalla ha arribat a una situació límit: després de més de 20 anys del PP en el poder, l´única cosa que s´ha fet ha sigut arreglar les ribetes i encimentar els carrers. De poc valen totes aquestes obres i tots els diners que s´han gastat, si les cases s´estaven caient a terra. Ara tenim els resultats: un casc antic en ruïna. Si caminem per la placeta de Sant Antoni, de Sant Tomàs, pel carrer de la Vetla... veurem un panorama dessolador. Com si hagueren bombardejat Castalla. Cases enderrocades, altres que amenacen ruïna, carrers tallats, parquets horribles de formigó amb quatre plantetes... Parquets de formigó, per a què, si a penes viu ja ningú allí? Sembla que els interessos dels constructors anaven per altres barris. La part històrica del poble, allò que ens ha donat la nostra identitat, les nostres arrels, van desapareixent a poc a poc sense que cap equip de govern haja fet absolutament res. Els grups de l´oposició han estat reiteradament presentant propostes i mocions: per a sol.licitar un estudi integral del casc antic, per a accedir a ajudes de la Generalitat Valenciana per a la restauració de les cases, com s´ha fet en altres pobles, com Biar, Bocairent..., per a dotar d´una zona d´aparcament a la gent que viu allí, per a millorar la seua qualitat de vida i equiparar-la a la resta del poble. Però l´únic que se li ha ocorregut al PP ha sigut la demolició d´illes senceres de cases. No només estan destruïnt el nostre patrimoni cultural i històric. També estan fent fora la poca gent que encara viu allí a canvi de res, i això és molt més imperdonable. Alguns veïns han constituit una associació, s´han fet ressó del problema, i estan recollint signatures. Esperem la vostra solidaritat.

DIA DE L´ARBRE

NOTA DE PREMSA NATURA I GENT
27 DE GENER DE 2009

El grup ecologista Natura i Gent organitza una repoblació per a celebrar el Dia de l´Arbre. És la primera vegada que el grup celebra d´aquesta manera un dia en el que el poble s´ha de conscienciar de la necessitat de tenir més i millors superfícies forestals, davant del greus problemes que té el nostre planeta: canvi climàtic i desertització. Tindrà lloc el diumenge 1 de febrer en el paratge de les Voltes, prop de l´ermita de Sant Pasqual, de Castalla. Els participants eixiran des del Nou Trinquet, a les 9 del matí, a peu, i si algú vol, també ho pot fer en cotxe. Les espècies a plantar seran les més adequades a les condicions d´altitud, orientació, clima i terreny: pi blanc, carrasca, coscolla, llentiscle... Cadascú haurà de portar la seua aixada.
També caldrà portar esmorzar per a que la jornada siga més amena. Des de Natura i Gent esperem una gran participació. També animem a tots aquells que n´estiguen interessats, que els dies 8 i 15 de febrer, seguint el calendari d´excursions, hi ha una ruta per la solana de la Font Roja i una travessa des de Castalla fins Alcoi respectivament.

26 de gener 2009

EXCURSIÓ A REVOLCADORES
























































A les 7 i escaig del matí partíem camí de les altes terres murcianes. L´inici de la ruta es situava a les proximitats de la pedania de Cañada de la Cruz, ben prop del límit de Múrcia amb Albacete i Granada. Ja eixim des d´una altitud superior a 1500 metres, així que el desnivell a pujar era d´uns 500, i la distància, no massa llarga. L´inici de la ruta és un camí entre pinars de pi negre, que prompte deixaríem per una senda enlairada. En un racó on no bufava vent vam aprofitar per fer un ràpid esmorzar, perquè feia força fred, i en eixir d´allí, el fort vent del sudest no ens deixaria. La senda ascendia forta per un llom entre dos barrancs, i de seguida començaríem a veure algun rodal de neu. Dalt del tot hi teníem el piló del cim del Obispo (2015 metres), la major altitud de Múrcia. S´obrien vistes cap a tot arreu, al nord, la vall de la Rogativa i els cims de Villafuerte (1750 metres), continuant per tota la serra de Moratalla fins al Buitre. Al sud, les planícies de Cañada de la Cruz i el nord d´Almeria. A ponent, la Sagra envoltada entre boira i neu, i el cim de Las Cabras (2081 metres), i sostre d´Albacete. I a l´est, la resta de la serra de Moratalla i Mojantes (1603 metres). Ens acostem a un segon cim, el Revolcadores, amb 2001 metres, fem les fotos de grup de pressa perquè el vent a penes ens permet caminar, i fem una ràpida baixada. Ens esperen unes bones migues al bar.
Us esperem el 8 de febrer per a recórrer una senda recentment recuperada a la solana de la Font Roja.

25 de gener 2009

INCENDIS EN PLE HIVERN


Les faldes del Puig Campana han sigut devastades pel foc. A hores d´ara, ja s´ha pogut controlar, però ha arrasat unes 1.000 hectàrees entre els termes de Benidorm, Finestrat, Polop de la Marina, La Nucia i Callosa d´en Sarrià (tots ells a la comarca de la Marina Baixa). Els peus del Puig Campana estaven ben poblats per pinar de pi blanc amb sotabosc de coscolla, llentiscle, argelaga, romaní... y per milers de xalets construïts freqüentment entre el bosc, cosa que a banda del desastre ecològic que ha suposat aquest incendi, representa també el desallotjament de milers de persones. El resultat és que el foc ha arribat a les cases. L´origen del foc ha estat en el tombament de tres torres d´alta tensió pel fort vent. Una espurna ha iniciat l´incendi, i el fort vent de ponent l´ha escampat ràpidament entre el bosc ressec, fent molt complicada la seua extinció.

També, al terme de Barxeta (la Costera), un altre incendi afavorit pel fort vent ha cremat unes 100 hectàrees.

Bé comencem l´any...

21 de gener 2009

BENVINGUT, OBAMA.

El món rep amb certa esperança al nou president d´EEUU Barack Obama. Es converteix amb la persona clau per a afrontar alguns reptes a nivell mundial: el canvi climàtic, una forta crisi econòmica (la qual posa en evidència l´esgotament del sistema capitalista), la dependència del petroli, tant com a matèria prima com per a la producció d´energia, l´augment de la fam, el racisme, l´esgotament dels recursos naturals, la desertització, els conflictes armats arreu del món... Després d´haver escoltat el seu discurs, tots sabem que estem front a una situació de difícil eixida, i que el nostre nivell de benestar corre perill. Confiem en que el seu mandat siga beneficiós per a tots, i que d´ací a 4 anys aquest món siga un poc millor, tot i l´herència que ha rebut del seu predecessor.

14 de gener 2009

LA PRIMERA EXCURSIÓ DE 2009
















Diumenge 11 de gener de 2009. Dia gris, amb les serres mig tapades per la boira. Després de desplaçar-nos fins a les proximitats de la Venteta dels Qüernos, agafem el camí que passa sobre la Venteta, en direcció al Palomaret, senyalitzat com a GR7. Al cap d´uns 600 metres, baixant dues o tres ribes de bancals erms arribem a una font que naix sota una caseta, i que ompli una basseta, en altres ocasions hem parat en aquesta font. Front a la font, sobre un altet, hi havia fa anys un mas en ruïnes, però ha sigut demolit. Des d´ací baixem pràcticament a la carretera Ibi-Banyeres, però abans d´eixir a l´asfalt pugem per un camí en direcció al mas del Serrat, entre pinars envoltats de boira. L´entorn del mas té algunes construccions destinades a la cacera (abeuradors, una bassa de pedra...). A mitjan pujada parem a fer un ràpid esmorzar, puix comença a fer reixiu, espentat pel llevant. No falta el vi, ni l´herberet, ni les anous, ni les figues seques, ni el xocolate.
Acabem de pujar al Serrat, on acaba el camí, que pel que es veu es va obrir per a la cacera. Des d´allí, serra a través, baixem a un collat situat just a l´ombria de l´Alt de Biscoi. Des d´ací se´ns hauria fet curta l´excursió, i decidim davallar al mas del Palomaret. Allí compartim conversa amb l´home i la dona que tenen cura del mas, i ens en baixem a la font, que fa anys que està seca. Només durant la primavera arribà a brollar de nou, però es tornà a assecar. Pugem a un camí que segueix l´ombria, i de nou arribem al collat anterior. Des d´allí només resta un quart d´hora fins al cotxe.





La pròxima, el dia 25, a los Revolcadores, la major altitud de Múrcia, i el primer 2000 començant per llevant. Això sí, recordeu que és per a tot el dia, i que degut al desplaçament que hem de fer (uns 200 quilòmetres), eixirem a les 7 del matí.

02 de gener 2009

PATERNA DIU NO ALS BOUS.

L´ajuntament de Paterna (l´Horta-Oest, PP) va sotmetre a consulta popular la continuïtat de la festa dels Bous al Carrer, i la majoria dels participants en la consulta s´ha manifestat en contra. La consulta no era vinculant, çò és, l´ajuntament no havia de fer cas necessàriament al resultat d´aquesta, sols era per a conéixer l´opinió del poble, però vist que ha estat negatiu, es deixarà de celebrar la festa dels Bous al Carrer. En alguns casos, pareix ser que molt aïllats, el PP pot arribar a gestionar les institucions de manera democràtica...
Altres institucions farien bé de prendre nota d´aquest cas, i veure la democràcia com l´autèntic poder del poble, i no només fer-nos votar cada 4 anys i passar de nosaltres la resta del temps. També seria convenient mirar cap al nord, on l´Audiència Nacional ha il.legalitzat un referèndum que pretenia convocar el lehendakari Ibarretxe. La opinió del poble no pot ser il.legal en una democràcia. Si es prohibeix un referèndum, eixa democràcia deixa d´ésser-ho.

BALANÇ PLUVIOMÈTRIC DEL 2008.

L´any 2008 es tanca amb un total de 489 mm. de precipitació recollits a l´Erm. És una xifra inferior als 555 de l´any passat, però encara prou per damunt de la mitjana anual de Castalla, que es situa al voltant dels 400. Però si analitzem les xifres mensuals de pluja, veurem que la major part de l´aigua recollida es concentra en dos períodes prou reduïts: entre octubre i els primers dies de novembre sumen 185 litres, i per altra banda, entre maig i la primera quinzena de juny sumen 154 litres. La resta de l´any no ha estat massa generós. Crida l´atenció el registre d´únicament 2 litres recollits al mes de març. L´estiu ha estat força eixut, quasi sense tronades estivals, i prolongat fins ben avançat setembre. Altres mesos que han recollit quantitats pobres han sigut gener (13 mm), abril (només 14 mm), desembre (15 mm), i setembre (29 mm).
En comparació amb anys anteriors, tenim l´any 2007 amb 555 mm, el 2006 amb 399, el 2005 amb 241 (any de fortes sequeres), el 2004 amb 428, el 2003 amb 374, el 2002 amb 406, el 2001 amb 455, el 2000 amb 220, i el 1999 amb 277. Recordem també la duríssima sequera entre l´estiu de 1998 i la tardor de 2000, any en el qual les carrasques van arribar a perdre les seues fulles per falta d´aigua. Si traem la mitjana d´aquests darrers 10 anys, resulta ser de 384 mm. Totes aquestes dades han estat recollides a l´Erm.