25 de novembre 2008

EXCURSIÓ 30 DE NOVEMBRE

Aquest diumenge anirem a la Vall de la Casella, al terme d´Alzira, entre la serra de les Agulles i la de Corbera. L´any 2003 ja vam estar a la veïna vall de la Murta, pujant a la Creu del Cardenal. L´hora d´eixida, a les 8.15 des de la Cafeteria Argentina. S´espera oratge nuvolós, un 30% de probabilitat de pluges, una temperatura màxima de 16 graus i mínima de 9. Dia ideal per a eixir a la serra.

03 de novembre 2008

EXCURSIÓ SERRA D´ESPADÀ




























































































En aquesta ocasió, l´excursió la vam fer dissabte, i vam aprofitar el dia al màxim. Després d´un llarg desplaçament en cotxe fins l´Alcúdia de Veo (Plana Baixa), eixim des del mateix poble per la carretera d´Algimia de Almonacid, una carretera construïda fa poc, i que uneix la comarca de la Plana Baixa amb l´Alt Palància travessant la serra d´Espadà. El paisatge és de bancals d´oliveres i alguns rodals de surera i pinar. Recorrem uns 2,5 quilòmetres de carretera, fins arribar a uns bancals d´oliveres, ja al mateix peu de la boscosa ombria. Pel camí trobem alguns buscadors de rovellons. El camí que agafem ens deixa en un bancal de cirerers, on esmorzem per a agafar forces, puix la pujada és dura. Des del mateix bancal ix una enlairada senda que puja per un bosc frondós, on es combinen sureres i pins pinastres, i a la vora de la qual trobem bona cosa de bolets, fins i tot alguns rovellons. Conforme anem pujant anem trobant altres espècies vegetals, com el lligabosc, el castanyer (els únics castanyers valencians), l´auró... i vistes que quan més amunt, més s´amplien: el Penyagolosa, el Desert de les Palmes, amb Benicàssim, Castelló, Vila-Real i Almassora, i ben lluny, mar endins, les illes Columbretes. Al capdavall, l´embassament de Sitjar, entre Onda i l´Alcora...













La pujada es fa llarga, i més quan anem mirant a terra i collint algun rovelló i castanyes.













Eixim a un collat. A la dreta, entre carrasques, el vèrtex geodèsic de l´Espadà (1044 metres). A l´esquerra, un turó més alt, amb 1099. A l´altra banda ja veiem la boscosa solana, tota farcida de sureres, i vistes cap a l´Alt Palància, amb alguns poblets que no arribem a reconéixer, i amb la Calderona com a teló de fons, guanyant alçària quan més a ponent, fins a fondre´s amb les grans altures del Javalambre (2020 metres). Un dia després apareixeria nevat.













Crestegem un poc, i prompte comença un vertiginós i relliscós descens a través de densos pinars de pinastre, fins arribar a la carretera per on pujàvem al principi, a la vora de la qual hi ha un pou de neu, i pararem allí per a reposar forces.













Travessem la carretera al capdamunt d´un port, i ens endinsem per una pista, que prompte passarà a l´ombria de la Ràpita, la major alçària de la serra d´Espadà, amb 1106 metres, però no pujarem al cim, perquè el nostre objectiu està al fons d´una preciosa valleta. En aquesta ombria trobarem molts bancals erms i rodals de bosc, amb l´omnipresent surera, pinars de pi blanc i pinastre, alguns roures, molts espinals i rosers bords, i falgueres a terra. En alguns sectors, el bosc es fa impenetrable a una banda i altra de la pista. Al capdavall eixim a una altra pista que solca tota la valleta, i que passa prop d´un castellet en ruïnes. Una vegada passem el castell apareix, com un poble fantasma, un llogaret totament enrunat, cobert de bardisses i heures, i coronat per una petita església amb porta arquejada, feta de rajola massisa. És el despoblat morisc del Jinquer. El recorrem per dins tot el que els esbarzers ens permeten, que és ben poc. L´església encara conserva el modest altar. Ens produeix una certa tristor, perquè veiem l´estat de deteriorament de les cases, reblides d´enderrocs i vegetació, i ens imaginem còm seria el Jinquer quan estaria habitat. Un caçador ens va dir que després de la Guerra Civil encara va estar habitat una temporada (fins a finals dels 40 o principis dels 50). Dinem en un replanell entre pins, i després ja continuem pista avall, seguint el barranc per l´ombria, entre espessors de cepell florit i aromàtica sajolida fins a l´Alcúdia de Veo. Poc abans d´arribar al poble ens cauen les primeres gotetes, i agraïm que l´oratge ens haja respectat tota l´excursió, perquè de tornada a Castalla començà a ploure, més intensament quan més al sud.

02 de novembre 2008

CONTINUA LA CORRUPCIÓ

Després d´escàndols protagonitzats quasi exclusivament pel PP (Fabra, Zaplana, Torrevella, Oriola, Totana, Cabo Cope, Calp, la Vila Joiosa, Terra Mítica, Marina d´Or, Rabassa, Navas del Marqués, Castalla Internacional... ), que quasi sempre tenen l´urbanisme com a teló de fons, ara la corrupció torna a esguitar el PSOE, i de nou al Baix Segura. En aquest cas, l´alcalde de Bigastre (a 3 quilòmetres d´Oriola), ha sigut empresonat. L´alcalde portava 25 anys en el poder, i el seu comportament era prepotent i pròxim al caciquisme, segons la notícia que eixia avuí en El País, cosa freqüent en dirigents que porten tants anys asseguts al silló, crec que ací hem tingut un cas semblant... Però pareix que amb alcaldes socialistes, la justícia és més eficaç i més ràpida.