
10 novembre 2009
XARRADA SOBRE EL RIU SEGURA

EXCURSIÓ 8 DE NOVEMBRE. GORGES DEL XÚQUER
CUENCA AZUL
06 novembre 2009
L´EFECTE ARENYS
Des que al mes de setembre, a Arenys de Munt es celebrà la primera consulta popular per la independència de Catalunya, iniciatives semblants han anat, majoritàriament prosperant com bolets en la tardor per tota la geografia catalana, sota el lema "Independència? tu decideixes" i "Que no decideixin per tu". En alguns casos, també, rebutjades en alguns ajuntaments, com Gavà, Tremp, Balaguer, Montgat o Tarragona. Molts altres pobles, i en aquest cas també a les Illes Balears, estan interessats en promoure consultes als seus municipis. El 13 de desembre, al voltant de 130 pobles convoquen els seus habitants a votar, un total de 650.000 ciutadans i ciutadanes (quasi el 10% de la població de Catalunya). Podeu entrar a aquest enllaç per poder seguir l´actualitat en aquest tema: http://www.directe.cat/consultes-independentistes. De moment, al País Valencià encara no hi ha cap poble on s´haja plantejat, no ens quedem enrere i decidim nosaltres també. 04 novembre 2009
CINEMA EN VALENCIÀ
03 novembre 2009
XÚQUER VIU
29 octubre 2009
SITUACIÓ EXTREMA A LAS TABLAS DE DAIMIEL
El Parc Nacional de Las Tablas de Daimiel (Castella-La Manxa), pateix quatre anys seguits de sequera, que han deixat com a resultat que només 10 de les 1600 hectàrees inundables tinguen aigua, i que la turba resseca vaja cremant-se de forma subterrània. Fa més d´un mes que va entrar en combustió i no s´aconsegueix apagar. Aquest espai natural porta més de 35 anys en constant degradació. Els Ojos del Guadiana s´assecaren als anys 80. Eren el principal aport d´aigua dolça a la zona humida, però la sobreexplotació de l´aqüífer a base de pous il.legals va acabar amb el brollador. El Ministeri de Medi Ambient contempla solucions a curt termini, com un transvasament des del Tajo, que ja de per si també pateix una situació deficitària en la conca alta. S´hauria de construïr una tuberia i impermeabil.litzar alguns trams del riu Cigüela per poder aconseguir que la màxima quantitat d´aigua arribe al Parc Nacional (més del 70%). L´aigua que es va transvasar en anteriors ocasions a penes arribava al Guadiana, degut a les fuites i filtracions. Les solucions a llarg termini consisteixen en la compra de terrenys per part de l´Estat. Fins ara, s´han adquirit unes 1000 ha. En les pròximes setmanes es contempla comprar 150 ha. més, així com els drets sobre l´aigua. Si la situació segueix empitjorant, el Parc Natural de Las Tablas de Daimiel, fins i tot podria arribar a ser descatalogat. Esperem que la conscienciació sobre la gestió de l´aigua i aquestes mesures ens puguen permetre gaudir de nou de Las Tablas de Daimiel i que ho puguen fer les futures generacions.28 octubre 2009
PRESENTACIÓ DEL PROJECTE DE L´HOTEL DE LA FONT ROJA

26 octubre 2009
EXCURSIÓ 25 D´OCTUBRE. TEIXERA D´AGRES
24 octubre 2009
GIRONA DECIDEIX
ALTRE REGAL
17 octubre 2009
PER LA LLIBERTAT I LA TOLERÀNCIA
BASAURI PODRIA SER ALZIRA.
Muy buenas. El que escribe estas líneas tiene por nombre Joseba Urrutia, ciudadano vasco natural de Basauri, una localidad de poco más de 40.000 habitantes cercana a Bilbao. De profundas convicciones demócratas, siempre he creído en la libertad, en todos los sentidos. Pronto me interesé en la política y empecé a militar en el Partido Popular de mi localidad. Soy vasco, decididamente vasco y consciente de la personalidad propia que tenemos como pueblo dentro del contexto de la nación española y no me avergüenzo de pensar lo que pienso.
Cuando entré en política, fruto de mis ideales demócratas, era un tanto ingenuo y llegué a creer que podría defender mis ideas, tan válidas como las que más, con total libertad sin que viera peligrar mi integridad física ni la de mis compañeros. Pensaba que los ataques de los violentos no alcanzarían mi ciudad, que era muy difícil que pudiera llegar a afectarme la violencia terrorista. ¡Pobre ingenuo!
Hace dos años colocaron una bomba en la sede del PP. Afortunadamente no llegó a explotar. Sólo fue un susto, tanto para los militantes populares como para los vecinos de las viviendas contiguas. Meses después, nos reventaron las ventanas de la sede con piedras. Afortunadamente a esas horas no había nadie en el edificio y no lamentamos daños humanos. Desgraciadamente los sufrimos algún tiempo más tarde. Una concejal popular de un pueblo vecino recibió una pedrada durante una manifestación que le produjo una brecha junto a la ceja. Por centímetros nuestra compañera se salvó de perder un ojo... o la vida.
Nuestras sedes son atacadas continuamente por los enemigos de la democracia: hemos contabilizado alrededor de 300 agresiones contra militantes y sedes de sindicatos, partidos y organizaciones no abertzales en los últimos meses, que van desde pintadas, amenazas en internet, agresiones físicas, sedes quemadas, etc. Una de las últimas agresiones que más de cerca me afectaba fue la sufrida por un joven administrador de un conocido portal web afín a los ideales del PP, que fue agredido en la puerta de su casa de Bilbao por una quincena de encapuchados que le amenazaron de muerte si no abandonaba su tarea informática. El joven iba acompañado por una amiga que también fue agredida mientras los energúmenos le gritaban “guarra” y “putita españolita”.
Desde hace un tiempo, en Basauri aparecen con especial virulencia los conocidos como “muros de la vergüenza”, es decir, pintadas que enaltecen la violencia contra aquellos que no pensamos como ellos. Desde el PP local se condenó la aparición de estas pintadas, muchas de las cuales estaban cerca de centros educativos, y se pidió que fueran borradas y que se realizaran actuaciones con los más jóvenes para prevenir futuros intolerantes. Ante la falta de reacción por parte de las autoridades, los miembros de Nuevas Generaciones decidimos borrarlas a plena luz del día. La Ertzaintza nos prohibió borrarlas si no les presentábamos la autorización de los dueños de la pared donde se encontraban las pintadas. Finalmente conseguimos dicho permiso y pudimos borrarlas. Días más tarde, y como reacción, nuestra sede fue atacada con pintadas amenazantes del tipo “Españoles no. Os vais a quemar”.
La última de las agresiones la padecí en mis propias carnes. Días antes de la Aste Nagusia de Bilbao, la Semana Grande, el consistorio bilbaíno celebraba su tradicional acto cívico de homenaje a la Ikurriña y a la personalidad vasca. Un acto que desde la Transición ha perdido su carácter popular, de homenaje de todos los vascos hacia su tierra y su bandera, y ha sido apropiado por el nacionalismo vasco. En este sentido, el PP ha tenido parte de culpa porque en su día decidió mantenerse al margen de dicha muestra de fervor vasquista por no estar de acuerdo con las connotaciones nacionalistas del acto y por no sentirse identificado por las consignas que allí se pregonaban. No obstante, en el seno del partido ha habido siempre sectores que apostaban por recuperar dicho acto de homenaje al País Vasco. Los militantes del PP somos tan vascos como los del PNV o Eusko Alkartasuna y tenemos, por tanto, el mismo derecho a manifestar nuestro sentimiento como cualquier otro vasco.
Este año, por suerte, el PP de Bilbao decidió convocar a sus militantes a acudir con pancarta propia a dicho acto institucional. La noticia fue muy bien acogida por muchos compañeros de otras ciudades que confirmaron su presencia. No tardaron en llegar las amenazas por parte de conocidos grupos violentos que responsabilizaron a Basagoiti, líder del PP vasco, de cualquier incidente que pudiera ocurrir. Dichos elementos animaban a recibir “con patadas y puñetazos” a cualquier españolista que osara acudir al homenaje. Basagoiti denunció las amenazas y pidió protección policial durante la jornada reivindicativa. Desde el Departamento de Interior del Gobierno Vasco se nos aseguró que la Ertaintza velaría por la seguridad de los militantes populares.
Nada más llegar, el poco menos de un centenar de valientes del PP que decidimos acudir, fuimos recibidos con una lluvia de huevos llenos de pintura por parte de un grupo de violentos. Hasta ese momento la Ertaintza no nos había acompañado. Estábamos solos ante lo que sabíamos que iba a ser una agresión con límites insospechados. Antes de que apareciera la Ertzaintza, los violentos nos insultaron, empujaron, propinaron patadas y nos quitaron las banderas de nuestro partido, impidiéndonos finalmente incorporarnos a la marcha de homenaje a la enseña vasca. La Ertzaintza apareció justo para evitar un linchamiento. Cumplieron con su trabajo, pero llegaron tarde y en un número escaso. Dos de nuestros representantes en el parlamento vasco acudieron para con su intervención procurar que la Ertzaintza se esmerara en el cumplimiento de su misión. Los violentos nos siguieron por las calles de Bilbao, acorralándonos. Oí los gritos de los jóvenes radicales: “¡Urrutia, jódete!”. Me conocían y apuntaban directamente hacia mí. No hubo detenciones. Días después se jactaban públicamente en sus foros de internet de las agresiones cometidas.
Esta es una muestra de la falta de libertad que vivimos la minoría popular en el País Vasco. Por suerte la acción de los cuerpos de seguridad contra esta gente es contundente. Cada semana hay nuevos avances en la lucha contra el terrorismo. Los partidos y asociaciones afines son ilegalizadas y sus cabecillas encarcelados. Aun así, no se puede hablar de libertad en Euskadi. En este momento me juego mi integridad física escribiendo estas líneas. Indignante... ¿verdad?
Per sort, Urrutia és un personatge de ficció.
Per sort, Joseba Urrutia és tan sols un personatge de ficció que ha servit per a que molts de vosaltres ara mateix vos sentiu més demòcrates que mai, més partidaris de la llibertat d’expressió i més convençuts de que els valencians no patim la mateixa situació que els bascos. Vos equivoqueu.
Joseba Urrutia és Jose Beteta, no és del PP sinó del BLOC i no és de Basauri sinó d’Alzira. Els fets relatats per Joseba són fets reals patits en primera persona. Fa dos anys la bomba en la seu nacional, les continues agressions a les nostres seus, les agressions físiques a companys, la impunitat amb la que actuen els grups d’extrema dreta en el País Valencià... tot és verídic. Els murs de la vergonya els tenim en la nostra ciutat, on han proliferat les pintades nazis. L’agressió a l’administrador del portal valencianisme.com va ocórrer el darrer 8 d’octubre, vespra del dia dels valencians. La pedrada a una regidora nostra va ocórrer a Gandia. L’agredida va ser Maite Peiró, regidora valencianista de l’Alqueria de la Comtessa. No hi va haver detinguts.
La fictícia marxa d’homenatge a la Ikurriña és la Processó Cívica del 9 d'octubre, a la qual un centenar de militants i simpatitzants del BLOC voliem acudir com veniem fent els últims anys. Els agressors en este cas sí que tenen nom i cognoms, i les entitats i partits feixistes agressors també. No poguérem participar. Ens reberen amb ous de pintura, espentes, insults, patades, sense que hi haguera cap detingut.
La diferència entre Joseba i un servidor és que, mentre totes les agressions patides per ell van ser portada dels mitjans de comunicació autonòmics i estatals, les nostres agressions queden en l’oblit. No hi han detencions, No s'aplica la llei de partits. No s’investiga. Es permeten manifestacions racistes i xenòfobes d’estos grups. Com pot ser que una organització terrorista amb dècades d’història com ETA patisca detencions cada dos o tres setmanes, i els grups d’extrema dreta valencians actuen amb total impunitat? O els nazis són molt espavilats i els etarres molt ignorants, o les forces de seguretat no estan fent tot el que poden per a combatre la violència feixista en la nostra terra. PP i PSOE són responsables directes d’estes agressions per no posar els mitjans necessaris per a evitar-ho.
Basauri podria ser Alzira. Malauradament, no ho és.
ORDESA 2009
MORILLO DE TOU
VALL DE PINETA
16 octubre 2009
L´AÍNSA
EL CANYÓ D´AÑISCLO
LA RIPARETA
15 octubre 2009
MIRADOR
TORLA
14 octubre 2009
LA SENDA DE LOS CAZADORES
LA FAJA DE PELAY
LA COLA DE CABALLO
13 octubre 2009
RIU ARAZAS
ESCALA A ALBARRACÍN
05 octubre 2009
EXCURSIÓ A LA COVA TALLADA (XÀBIA)
02 octubre 2009
REGAL PER ALS SEGUIDORS I SEGUIDORES DE TERRA VERDA
Després de les generoses pluges de setembre, la serra de Mariola torna a mostrar tot el seu esplendor, en forma d´aigua. El Racó de Sant Bonaventura, el riu d´Agres... Els barrancs de l´ombria de Mariola, que durant l´estiu estaven esperant les pluges tardorals, s´unflen i descarreguen les aigües cristal.lines formant precioses cascades: a Agres, la font de l´Assut, la Primera Jordana i la font del Molí Mató, que naix a l´interior d´una misteriosa cova, la cova del Mont Blanc. A Alfafara, les fonts de l´Assut, del Tarragó i el Racó de la Font. No cal anar massa lluny per veure l´espectacle de l´aigua. Tenim el privilegi de viure molt a prop d´un paradís natural com la Mariola. Us deixe com a regal aquest vídeo: MARIOLA. TARDOR 2009, que recull tots aquests paratges amb un element comú: l´aigua. El podreu veure a la columna de la dreta. Per a finals de mes us reserve una altra sorpresa. Espere que us agrade.
29 setembre 2009
EXCURSIÓ A XÀBIA
20 setembre 2009
EXCURSIÓ 20 DE SETEMBRE DE 2009. PLANISSES - OMBRIA ESPESSA.
16 setembre 2009
NO AL TRANSVASAMENT DE L´EBRE
