22 de desembre 2008

EXCURSIÓ SERRA DEL CARXE














































Ben al contrari que la setmana passada, avuí ens ha eixit un dia ben assolellat, i, tot i que, camí del Pinós, les vores de la carretera i els bancals apareixien parcialment emblanquinats per una lleugera glaçada, ens esperàvem un dia deliciós, en el que encara passaríem calor. Era el primer dia de l´hivern. Al Pinós ens trobem amb Mari Creu, que ens guiaria fins el llogaret murcià de Raspai, on per circumstàncies històriques, a l´igual que a altres llogarets limítrofes amb el terme del Pinós, es parla valencià.
Des del mateix Raspai eixim, després d´una baixada breu per la carretera per la que veníem, per un camí agrícola que puja a poc a poc entre ametlers i vinyes, ben encaminats cap al Carxe, del que veiem el cim amb algunes antenes. Prompte ens endinsem per un pinar, on la pista puja la vessant llevantina de la serra, sempre entre la frondositat de l´ombria i alguns bancals a la valleta, de vegades d´ametlers, i d´altres de nogueres. Precísament aprofitem un replà a la vora d´un noguerar, ben assolellat, per esmorzar. Un esmorzar ràpid perquè el camí és llarg, i encara ens esperen preciosos indrets que veure.
Més amunt, i després d´un encreuament, deixem la pista i atallem per una senda molt empinada, que puja solana amunt entre savines, ginebres, carrasques arbustives, i molt espart. Sota l´ombra dels pins encara queda alguna resta de neu. La costera es fa dura, però al capdamunt eixim de nou a la pista. Ja ens queda res, puix les antenes les tenim just davant. Poc abans del cim encara veiem una plataforma d´enlairament per als qui practiquen el parapent. I no pot ser un lloc més oportú per a fer-ho, perquè el desnivell és molt fort, i la plana per a aterrar, d´una gran extensió, des de prou més enllà del Pinós fins a Jumilla, i cap al sud no hi ha cap obstacle fins a la serra de la Pila, de la que veiem una frondosa ombria.
Al cim (1371 metres) hi ha un refugi de fusta, el vèrtex geodèsic, un pluviòmetre i les antenes. Allí trobem Pedro, qui amb molt de gust compartirà amb nosaltres conversa, ens mostrarà les extenses vistes cap a tot arreu, des de l´Aitana o la Serrella, passant per les nostres serres de la Replana, el Maigmó o el Zit, la mar llunyana, a les serres murcianes d´Espuña, la Tercia, Moratalla amb Revolcadores nevat (el mes que vé ens espera... ), les andaluses de Baza, María, la Sagra o Segura, i les dels calars del Mundo i la Sima o las Almenaras, d´Albacete. Ben a prop, unes curioses salines, al mateix peu de la serra per ponent. I Jumilla al fons, amb el seu castell en un petit turó, al final de la planura, tancada per la poderosa serra del Buey.
Pedro ens aconsella visitar un cim que tenim a tir de pedra, quasi de la mateixa altitud, on hi ha un avenc. Així ho fem, i la sorpresa, a banda de la profunditat de l´avenc, és la presència de neu, un petit rodal que ens fa gaudir com a xiquets.
La baixada la fem per on hem vingut, ben de pressa, perquè a Raspai ens espera una bona paella amb caragols.









19 de desembre 2008

CALENDARI D´EXCURSIONS HIVERN 2009.

CALENDARI D´EXCURSIONS HIVERN 2009. NATURA I GENT I CENTRE CULTURAL CASTELLUT.

11 gener: El Serrat – Onil-Alcoi (L’Alcoià)
Durada: ½ dia. Dificultat: Baixa.
25 gener: Revolcadores (1r 2.000) - Múrcia
Durada: Tot el dia. Dificultat: Mitjana. Eixida: 7h.
8 febrer: Solana del Carrascar de la Font Roja - Alcoi
Durada: ½ dia. Dificultat: Mitjana.
15 febrer: GR7 – 1ª etapa Nord – Castalla-Alcoi
Durada: Tot el dia. Dificultat: Alta. Eixida: 7’30h.
1 març: Serra del Reclot – La Romana (Valls del Vinalopó)
Durada: ½ dia. Dificultat: Mitjana.
15 març: Serra d’Oriola – Oriola (Baix Segura)
Durada: Tot el dia. Dificultat: Mitjana.
29 març: Ombria del Puig – Onil (l’Alcoià)
Durada: ½ dia. Dificultat: Mitjana
5 abril: Serra d’Oltà – Benissa (Marina Baixa)
Durada: Tot el dia. Dificultat: Mitjana


NOTA: Totes les eixides no indicades seran a les 8’15 h,
des del Bar Argentina

PER ACOMIADAR L´ANY














































Diumenge 21 de desembre, a les 8.15, anirem al Carxe (Jumilla). És una serra amb una alçària de 1371 metres, amb una ombria ben poblada de vegetació, que ens trenca la imatge de desertització que tenim de Múrcia. Dinarem al llogaret de Raspai (també anomenat Carxe). De moment us deixe unes imatges de la darrera excursió que vam fer, diumenge 14 de desembre, al Zit des de Petrer. L´oratge fou el protagonista, amb granís, vent fred de mestral, i en els últims metres abans d´arribar al cotxe, fins i tot una lleugera nevada. El nostre amic petrerenc Vicent ens va guiar en aquesta preciosa ruta, i ens mostrà a la baixada l´interessant barranc de les Covatelles. Ací us deixe unes imatges:

25 de novembre 2008

EXCURSIÓ 30 DE NOVEMBRE

Aquest diumenge anirem a la Vall de la Casella, al terme d´Alzira, entre la serra de les Agulles i la de Corbera. L´any 2003 ja vam estar a la veïna vall de la Murta, pujant a la Creu del Cardenal. L´hora d´eixida, a les 8.15 des de la Cafeteria Argentina. S´espera oratge nuvolós, un 30% de probabilitat de pluges, una temperatura màxima de 16 graus i mínima de 9. Dia ideal per a eixir a la serra.

03 de novembre 2008

EXCURSIÓ SERRA D´ESPADÀ




























































































En aquesta ocasió, l´excursió la vam fer dissabte, i vam aprofitar el dia al màxim. Després d´un llarg desplaçament en cotxe fins l´Alcúdia de Veo (Plana Baixa), eixim des del mateix poble per la carretera d´Algimia de Almonacid, una carretera construïda fa poc, i que uneix la comarca de la Plana Baixa amb l´Alt Palància travessant la serra d´Espadà. El paisatge és de bancals d´oliveres i alguns rodals de surera i pinar. Recorrem uns 2,5 quilòmetres de carretera, fins arribar a uns bancals d´oliveres, ja al mateix peu de la boscosa ombria. Pel camí trobem alguns buscadors de rovellons. El camí que agafem ens deixa en un bancal de cirerers, on esmorzem per a agafar forces, puix la pujada és dura. Des del mateix bancal ix una enlairada senda que puja per un bosc frondós, on es combinen sureres i pins pinastres, i a la vora de la qual trobem bona cosa de bolets, fins i tot alguns rovellons. Conforme anem pujant anem trobant altres espècies vegetals, com el lligabosc, el castanyer (els únics castanyers valencians), l´auró... i vistes que quan més amunt, més s´amplien: el Penyagolosa, el Desert de les Palmes, amb Benicàssim, Castelló, Vila-Real i Almassora, i ben lluny, mar endins, les illes Columbretes. Al capdavall, l´embassament de Sitjar, entre Onda i l´Alcora...













La pujada es fa llarga, i més quan anem mirant a terra i collint algun rovelló i castanyes.













Eixim a un collat. A la dreta, entre carrasques, el vèrtex geodèsic de l´Espadà (1044 metres). A l´esquerra, un turó més alt, amb 1099. A l´altra banda ja veiem la boscosa solana, tota farcida de sureres, i vistes cap a l´Alt Palància, amb alguns poblets que no arribem a reconéixer, i amb la Calderona com a teló de fons, guanyant alçària quan més a ponent, fins a fondre´s amb les grans altures del Javalambre (2020 metres). Un dia després apareixeria nevat.













Crestegem un poc, i prompte comença un vertiginós i relliscós descens a través de densos pinars de pinastre, fins arribar a la carretera per on pujàvem al principi, a la vora de la qual hi ha un pou de neu, i pararem allí per a reposar forces.













Travessem la carretera al capdamunt d´un port, i ens endinsem per una pista, que prompte passarà a l´ombria de la Ràpita, la major alçària de la serra d´Espadà, amb 1106 metres, però no pujarem al cim, perquè el nostre objectiu està al fons d´una preciosa valleta. En aquesta ombria trobarem molts bancals erms i rodals de bosc, amb l´omnipresent surera, pinars de pi blanc i pinastre, alguns roures, molts espinals i rosers bords, i falgueres a terra. En alguns sectors, el bosc es fa impenetrable a una banda i altra de la pista. Al capdavall eixim a una altra pista que solca tota la valleta, i que passa prop d´un castellet en ruïnes. Una vegada passem el castell apareix, com un poble fantasma, un llogaret totament enrunat, cobert de bardisses i heures, i coronat per una petita església amb porta arquejada, feta de rajola massisa. És el despoblat morisc del Jinquer. El recorrem per dins tot el que els esbarzers ens permeten, que és ben poc. L´església encara conserva el modest altar. Ens produeix una certa tristor, perquè veiem l´estat de deteriorament de les cases, reblides d´enderrocs i vegetació, i ens imaginem còm seria el Jinquer quan estaria habitat. Un caçador ens va dir que després de la Guerra Civil encara va estar habitat una temporada (fins a finals dels 40 o principis dels 50). Dinem en un replanell entre pins, i després ja continuem pista avall, seguint el barranc per l´ombria, entre espessors de cepell florit i aromàtica sajolida fins a l´Alcúdia de Veo. Poc abans d´arribar al poble ens cauen les primeres gotetes, i agraïm que l´oratge ens haja respectat tota l´excursió, perquè de tornada a Castalla començà a ploure, més intensament quan més al sud.

02 de novembre 2008

CONTINUA LA CORRUPCIÓ

Després d´escàndols protagonitzats quasi exclusivament pel PP (Fabra, Zaplana, Torrevella, Oriola, Totana, Cabo Cope, Calp, la Vila Joiosa, Terra Mítica, Marina d´Or, Rabassa, Navas del Marqués, Castalla Internacional... ), que quasi sempre tenen l´urbanisme com a teló de fons, ara la corrupció torna a esguitar el PSOE, i de nou al Baix Segura. En aquest cas, l´alcalde de Bigastre (a 3 quilòmetres d´Oriola), ha sigut empresonat. L´alcalde portava 25 anys en el poder, i el seu comportament era prepotent i pròxim al caciquisme, segons la notícia que eixia avuí en El País, cosa freqüent en dirigents que porten tants anys asseguts al silló, crec que ací hem tingut un cas semblant... Però pareix que amb alcaldes socialistes, la justícia és més eficaç i més ràpida.

30 d’octubre 2008

MÉS CORRUPCIÓ

Aquesta vegada, l´escàndol ha esguitat el PSOE, al poble de Sant Fulgenci (Baix Segura). L´alcaldessa, quatre regidors i l´advocat municipal han estat detinguts per un pressumpte cas de corrupció urbanística, a l´intentar subornar altres regidors. Ja va ser detingut anteriorment el cap de la Policia Local. Cal dir que aquest municipi ha passat de 1.593 habitants segons el cens de 1989 a 10.583 segons el de 2007, i que més del 75% de la població és estrangera. Aquest cas ens fa pensar dues coses:
-Que a banda del PP i el GIL, altres partits també tenen casos de corrupció, més aïllats, però igualment de vergonyosos.
-Que la comarca del Baix Segura, limítrofe amb Múrcia, està totalment podrida per la corrupció urbanística.

25 d’octubre 2008

PLUJA D´OCTUBRE

Pareix que el poble de Castalla ha fet cas a Lino, y les oracions i pregàries han fet efecte. Fins al 24 d´octubre, el que portem de mes ens ha deixat 114 litres/m2, i avuí encara torna a ploure. El total de l´any ja es situa sobre els 400 l/m2, el que representa la mitjana anual de Castalla, tot i que encara resten novembre i desembre.
De moment ens lliurem de la sequera, però el descens del nivell del Pou de les Voltes 2 és alarmant. Encara faria falta que caiga el diluvi universal per a que es mantinga?... O que apliquen polítiques en favor de Castalla i del futur dels castelluts per a que poguem seguir tenint aigua d´ací a uns quants anys independentment de les pluges? Vindran anys secs, i ho pagarem.

24 d’octubre 2008

EXCURSIÓ 26 D´OCTUBRE

Com ja us vam anunciar, l´excursió al Maigmó que teníem programada per al dia 19 s´ha ajornat al 26. L´any passat vam donar la volta al Maigmó, Aquesta vegada el pujarem per l´ombria, i una vegada dalt, recorrerem la seua cresta cap a ponent fins arribar a l´estret d´Agost, per a després tornar a pujar al collat de la Xau.
Us esperem.

19 d’octubre 2008

LA FONT ROJA EN LA TARDOR



















Us mostre unes fotos del Parc Natural de la Font Roja, fetes el 16 d´octubre, on podem contemplar tota la varietat de colors tardorals del bosc de fulla caduca.

14 d’octubre 2008

CANVIS EN EL CALENDARI D´EXCURSIONS

Per motius d´organització, Natura i Gent i el Centre Cultural Castellut canvien l´excursió programada per al dia 19 d´octubre per al dia 26. En lloc d´aquesta, el dia 19 anirem a la Font Roja, per a veure els colors tardorals a l´ombria del Menejador. Així que ara tindrem excursions 3 setmanes seguides!!!

07 d’octubre 2008

EXCURSIÓ BOLULLA - PAS TANCAT - TÀRBENA












Diumenge 5 d´octubre. Amb un dia de bon sol eixim des del petit poble de Bolulla (la Marina Baixa), a poc més de 200 metres d´altitud. És un poble d´origen àrab, situat a la vora d´un rierol, al peu de les primeres estribacions de la Xortà. Comencem a pujar per un barranquet de pins i bancals de cítrics, sobre un camí de formigó. Després d´alguns dubtes, seguim per uns cultius de mandariners fins endinsar-nos al bosc, ja per senda, de front a les parets rocoses del Pas Tancat, un espectacular barranc que drena l´ombria de la Xortà, i que constitueix un dels principals barrancs que aporten aigua a les Fonts de l´Algar. Eixim a una pista asfaltada, que seguirem fins quasi coronar un collat. Poc abans d´acabar-se l´asfalt parem a l´ombra de vells pins a esmorzar.


Una vegada al collat, ja per camí de terra, a la dreta tenim sobre una esmolada carena de les que formen el Pas Tancat, el castell de Bolulla, de les quals resten alguns llenços de muralla, i part de la torre. A partir d´ací s´obri una foieta envoltada de cingles per totes bandes, mentres que a les poques terres cultivables que hi trobem, encara resten alguns bancals de cirerers.


Des del fons del barranc eixim a la dreta buscant la valleta de Bijauca. Són terres amb poca vegetació, assolades per continuats incendis, però encara trobem carrasques, pi blanc, margalló, llentiscle, i un espès matollar.


Ja a la valleta de Bijauca contemplem a la nostra esquena l´altiva penya dels Parats, màxima altitud de la Xortà (1218 metres). Alguns de nosaltres ja vam estar-hi en juny de 2005. La valleta està poblada per ametlers, oliveres i alguns arbres fruiters. Per allí passa la solitària carretera de Castells de Serrella a Tàrbena, que la seguirem durant uns 4 quilòmetres.


Tàrbena se´ns apareix com un balcó sobre barrancs profunds que formaran el riu Algar, i amb la poderosa serra Bèrnia enfront. Altre poble de fortes arrels morisques, més gran que Bolulla, i envoltat de innumerables bancalets empinats i estrets, amb el castell dels Moros sobre un turó.


Baixem a dinar a Casa Pinet, un conegut restaurant de Tàrbena. La nostra sorpresa va ser que el restaurant era una mena de santuari comunista. Trobem fotos de líders esquerrans, com Carrillo, la Pasionaria, el Che Guevara o Fidel Castro, i senyeres catalanes i republicanes. Pinet, el propietari, ens va atendre molt amablement, i es va encarregar de que hi estiguérem ben a gust. No van faltar les bromes. Després de dinar vam recórrer els carrerons del poble, buscant una baixada cap a Bolulla. A l´extrem del casc urbà arribem a un mirador sobre la costa, des d´on albirem Benidorm.


Preguntant a alguns habitants de Tàrbena, ens encaminem cap a un barranc on no faltava la séquia de reg, algunes basses, i les hortes tradicionals, entre cultius d´olivera, llimera, caqui i altres fruiters, la qual cosa denota un microclima d´hiverns moderats. Baixant alguns trams serra a través, arribem a un camí agrícola on una font ens calma la set, puix l´oratge a aquestes hores de la vesprada és una mica calorós. D´allí, prompte eixim a la carretera, que la seguirem sempre costera avall, entre la bona ombra de grans pins fins a Bolulla. Poc abans d´arribar, de nou la nota de l´aigua la posa una séquia de reg, algunes basses, un assut i les ruïnes d´un molí. Encara sentirem el so d´una cascada secreta, oculta entre grans figueres i garrofers.