31 de desembre 2009

BALANÇ PLUVIOMÈTRIC DEL 2009.


L´any 2009 acaba amb un total de precipitacions recollides a Castalla (partida de l´Erm) de 400 mm. El total es situa al voltant de la mitjana anual de Castalla, però si observem la distribució al llarg dels 12 mesos de l´any (mirar la columna de la dreta), comprovarem la forta irregularitat d´aquestes precipitacions. Destaquem els mesos de setembre, març i desembre. Sumant les quantitas recollides en aquests 3 mesos donen un total de 283 mm, més del 70% de tot l´any.
El 2009 començà amb un hivern sec i rigorós, cosa freqüent a Castalla, però la sequera s´allargà fins finals de març, i no fou fins els darrers dies del mes en els quals començà un temporal de pluges quasi diàries que arribà als primers dies d´abril. A partir d´ací, una llarga sequera primaveral que s´allargà durant tot l´estiu, només interrompuda per una tronada a finals de maig. De fet, des de mitjan abril fins mitjan setembre a penes va ploure res, amb dies d´extrema calor al mes de juliol, superant-se els 39 graus en algunes vesprades, una situació ideal per a la propagació dels incendis forestals, que al nostre terme no van afectar, però sí a molts punts de la geografia peninsular. Amb els últims dies de l´estiu, arribà altre temporal intens de pluges i tronades, que deixà 134 mm. al setembre, i que fou el que salvà l´any, perquè la tardor continuà, a l´igual que la primavera, anormalment eixuta. Només alguna tronada aïllada a principis d´octubre i alguna més a finals de novembre. La resta, dies secs i més calorosos del que sol ser habitual a la tardor. I no fou fins mitjans de desembre quan un front siberià va fer davallar les temperatures fins als 6,7 graus sota zero, i ens va portar la neu, escassa a Castalla, però quantiosa pels pobles de l´Aitana i la Serrella. Després, quasi tots els dies plogué, fins a Cap d´Any. El total de dies de precipitacions ha sigut de 97, 5 d´ells en forma de neu. Esperem que 2010 ens porte bona cosa d´aigua, un recurs escàs i expoliat per les nostres terres.

30 de desembre 2009

HOMENATGE A JOAN ANTONI BELLOT

El passat 29 de desembre, a la Casa de Cultura de Castalla, el poble va fer un merescut homenatge al nostre bibliotecari Joan Antoni Bellot amb motiu de la seua jubilació. Començà amb un recital de guitarra a càrrec de Jaume Rico Cuenca, seguit d´un emotiu documental sobre la tasca de Joan Antoni al cap de la biblioteca pública de Castalla, amb el testimoni d´alguns dels seus amics. El documental reflectia perfectament la seua gran dedicació al treball que ha desenvolupat durant 38 anys, des dels inicis de l´antiga biblioteca fins avuí. D´ell, a banda de la seua professionalitat i servici al poble, hem d´afegir les seues inquietuds culturals, el treball amb els xiquets, la vocació que ha tingut envers la seua feina, i el compromís amb el poble de Castalla. Però els qui tenim la sort de conéixer Joan Antoni, a més a més podem donar fe dels seus valors humans difícils de trobar en una persona en els temps actuals. Des de Terra Verda manifeste el meu agraïment per tot el que Joan Antoni ha fet pel nostre poble, i per la nostra cultura, així com l´admiració per una gran persona com és ell. Esperem que gaudisca plenament d´aquesta nova etapa en la seua vida, i que seguisca aportant noves iniciatives per a la vida cultural del poble.

25 de desembre 2009

APAGA TELECINCO

Des que la cadena de TV Telecinco es va adherir al "Manifiesto por la lengua común", ha sorgit una iniciativa de rebuig a aquesta emissora. Només cal llegir aquest manifest, el qual el podreu buscar fàcilment per internet. Està signat per escriptors i periodistes vinculats a mitjans de comunicació ultraespanyols i a partits radicals de nova creació, aparentment democràtics, com Ciutadans o UPyD. Us donaré alguns detalls:
"Des de fa uns anys hi han creixents raons per preocupar-se de la situació institucional de la llengua castellana...".
Sembla que hi haurien moltes més per preocupar-se de la nostra, ja que des de l´any 1995, en només 14 anys, els mateixos que porta el PP en el poder, l´ús del valencià ha baixat del 50 al 37% en les comarques valencianoparlants (dades extretes de viquipèdia), mentre que en les castellanoparlants segueix éssent pràcticament 0. Tant de bo que el govern de Zapatero, que se´ls va omplir la boca amb l´Espanya plural durant la legislatura anterior, i que tot va quedar en paraules boniques, bones intencions, reformes estatutàries de quinzet i mit, i en el cas valencià, d´autèntica vergonya, un PSPV cada vegada menys valencià i més castellanitzat. Del PP, no cal ni parlar-ne. Poden estar ben tranquils, el castellà, de moment, a la nostra terra té una salut de ferro, no cal que se´n preocupen tant.
"...Es refereix al seu paper com a llengua principal de comunicació democràtica en aquest país, així com dels drets educatius i cívics de qui la tenen com a llengua materna..."
-I on estan els drets de qui tenim com a llengua materna la nostra? Fins quan haurem d´estar aguantant als prepotents que al nostre poble ens exigeixen que "les hablemos en cristiano"? Acàs no segueix imposant-se el castellà a l´escola? Acàs al nostre País no segueix éssent cooficial la llengua de Madrid? Acàs quan algun/a parlamentari/a intervé a les Corts Valencianes, amb tota la cara dura, els del PP responen en castellà?
"...Les llengües no tenen dret a aconseguir coactivament parlants ni a imposar-se com a prioritàries en educació, informació, retolació, institucions, etc, en detriment del castellà (i molt menys es pot anomenar a semblant tropel·lia "normalització lingüística"...
-Ah, i el castellà sí que té eixe dret? No tenim nosaltres dret a normalitzar la nostra llengua? A que qualsevol valencià tinga el dret de viure íntegrament en valencià, en tots els àmbits de la seua vida? No podem fer ús del dret de parlar valencià a casa, amb la família, amb els amics, a la feina, als comerços, al carrer, a l´administració pública, als aeroports...? Quí ens garanteix aquest dret?
"En les comunitats bil·lingües és un desig encomiable que tots els ciutadans arriben a conéixer bé la llengua co-oficial (...) Però tal aspiració pot ser solament estimulada, no imposada..."
-I no porten ells més de 300 anys imposant-nos la seua? Això no és bil·lingüisme.
"És lògic suposar que sempre hi hauran molts ciutadans que preferisquen desenvolupar la seua vida quotidiana i professional en castellà..."
-I què passa amb els ciutadans i ciutadanes que preferim viure íntegrament en valencià? On estan els nostres drets? I què passa amb el dret que tenim de que l´administració pública ens atenga en valencià? Si els funcionaris no saben utilitzar-lo ens estan denegant aquest dret. Caldria fer extensiu el requisit lingüístic, en principi, a tots els funcionaris, i més endavant, a qualsevol persona que treballe de cara al públic.
Podríem continuar rebatint aquest manifest, però és millor que el llegiu complet. Us passe l´enllaç: http://www.upyd.es/modulo-web/modules/recogida_firmas/manifiesto.pdf.
Si ells demanen que el castellà s´impose d´una manera més rígida si cap a les nacions no castellanes dins de l´Estat espanyol, seria molt més desitjable que les llengües pròpies siguen les úniques oficials a cada territori, que tots els valencians i valencianes poguem viure íntegrament en valencià, que poguem ser ates@s en la nostra llengua en qualsevol lloc, que poguem anar amb la cara ben alta pel carrer per ser valencians i parlar valencià / català, i que ningú no ens la puga fer baixar quan ens exigisca que "les hablemos en cristiano", que no donem ni un pas enrere en la normalització de la nostra llengua, i que si això no és possible, ens replantegem què fem dins d´un estat que no ens deixa ser qui som, i si seria millor que nosaltres tinguérem el nostre estat propi, la nostra Constitució, i que deixen d´imposar-nos res des de fora.
Els fragments de text del manifest estan traduïts al valencià. Comencem per normalitzar la llengua nosaltres mateixos.

20 de desembre 2009

L´ULTIMA DE L´ANY




















































































































El passat diumenge, 13 de desembre, Natura i Gent i el Centre Cultural Castellut vam realitzar l´última excursió del 2009. El dia començava ja totalment hivernal, amb un cel plomís que anunciava pluja... o alguna cosa més. Des de l´hotel del Xorret de Catí, i passat per l´alcavó que li dóna el nom, encetem la caminada per una pista ampla i planera, entre ametlers erms, vinyes i algunes carrasques, fins les proximitats de l´ermita de Catí, i més endavant, prop de la penya Foradada. A partir d´allí davallem fort per davant del mas de la Foradada, on escoltem el so de les gallines, els gossos... un mas on encara es fa vida rural i es llauren els bancals. En front, tota la serra del Maigmó, el Maigmonet, les Antenes... i al capdavall, l´Estret d´Agost. Cap allí ens dirigim.
Allí observem les vies ferrates que s´han instal.lat a les parets rocoses, i un prim doll d´aigua que de vegades corre pel fons del barranc. Des de l´Estret remuntem per on hem vingut fins el camí que mena al mas de l´Eixau. Passem per davant d´una molineta d´aigua, i d´un gegantesc arborcer, i en arribar al mas esmorzem. Pel que podem comprovar, veient el mas i els voltants, també aquest mas està treballat, tot i que no veiem ningú. I la sorpresa: darrere, a uns 200 metres, una font totalment desconeguda per tots nosaltres. Un bon doll d´aigua curulla dues basses amb alguns peixos.
Tornem de nou al camí de l´Estret d´Agost, i el remuntem aproximadament uns 500 metres més, fins trobar un altre camí a mà esquerra que baixa al fons del barranc i puja per l´altra banda entre bancals d´ametlers i oliveres. Passem per la vora del refugi del Clot de les Manyes, prop del qual ens sorprenen els colors tardorals d´un server. I al capdamunt, s´obri a la nostra vista la planura de l´Alacantí. Cap allí aboca un barranc que forma un ocult salt, que després de les intenses i escasses tronades arriba a crear una cascada. A l´altra banda, els enlairats Rasos de Catí, una paret rocosa per la que grimpen els pins i les carrasques, i per sort, de poc més també els xalets, perquè un antic projecte urbanitzador planejava construïr xalets fins al capdamunt dels Rasos. Ja estaven els carrers oberts i asfaltats, la llum i l´aigua, però afortunadament es va poder aturar a temps. I quan eixim a un dels carrers quitranats, s´escapa una senda cap amunt endinsant-se pel pinar. La seguim i acabem passat sota les parets verticals de la Penya Foradada. Arribem sota el forat, i alguns provem de trepar fins poder mirar a l´altra banda. Per la cara de l´ombria sembla pràcticament impossible. D´allí eixim de nou a la pista per la qual havíem començat, a envistes de l´ermita de Catí, de la cresta del Frare i de l´Empenyador. I acabem el recorregut a l´Hotel.
Quan ja davallàvem al poble per la carretera començà a nevarsejar a les serres d´en front: el Menejador, la Carrasqueta, els Plans, Biscoi, Onil, el Reconco... Un avís del que vindría a l´endemà: l´hivern en tota la seua plenitud, tot i que encara estem en els darrers dies de tardor.
Començarem l´any amb una excursió per la serra de l´Arguenya, entre els termes de Castalla i Saix. Insistim en que l´hora d´eixida s´avança a les 8 del matí. Us esperem.

11 de desembre 2009

CALENDARI D´EXCURSIONS HIVERN 2010.



Us presente el calendari d´excursions de Natura i Gent i del Centre Cultural Castellut per al proper trimestre:
10 de gener: La Torreta - El Puntal (Castalla - Saix). Matí.
24 de gener: La Pila (Abanilla - Fortuna). Tot el dia.
7 de febrer: Camí dels Carros (Bocairent). Matí.
21 de febrer: Venta Llanussa - La Vila (El Campello - La Vila Joiosa). Tot el dia.
7 de març: L´Escurrupenya - Font de la Boronà - Font del Xop - Racó Llobet (Muro - Cocentaina). Matí.
14 de març: Barranc de les Raboses (Ibi). Matí.
28 de març: Salines i Mànega del Mar menor (San Pedro del Pinatar). Tot el dia. Atenció: possible bany de fang. Cal portar banyador i tovallola, si l´oratge ho permet.
NOVETAT: Avancem l´hora d´eixida a les 8 del matí, des de la Cafeteria Argentina.

08 de desembre 2009

JORNADES SOBRE DECREIXEMENT A PETRER


La plataforma "Otro mundo es posible", d´Elda i Petrer, nascuda fa 8 anys dins del moviment "altermundista", més conegut als mitjans de comunicació com a "antiglobalització", organitza aquestes jornades, l´11 i el 12 de desembre, al Centre Social Juan Millà, de Petrer. El moviment social pel decreixement s´inicia a França, i demostra amb els seus plantejaments que el món pot funcionar millor amb menys, per a que puga arribar a ser sostenible, les necessitats de canvi que tenim a nivell global, i còm es poden anar construïnt des de ja mateix.

UN DIA A L´APLEC EXCURSIONISTA DELS PAÏSOS CATALANS












































































































































































Enguany, el 33é Aplec Excursionista dels Països Catalans té lloc a la comarca de la Safor, entre el 4 i el 8 de desembre.
Un grupet de castelluts hem participat en l´excursió a la serra de Corbera. Ens vam desplaçar a Benifairó de la Valldigna dissabte de vesprada, i vam acampar en una zona condicionada a l´entrada del poble. A l´endemà, a les 8 del matí, isquérem cap a Tavernes de la Valldigna entre camps de tarongers i séquies. Érem prop de 60 participants, de tot arreu dels Països Catalans. A partir de Tavernes comença la pujada, per una solana cremada, fins enfilar-nos pel barranc de la Penya Roja. La senda puja fent múltiples revoltes, passant d´una banda a l´altra del barranc, fins arribar a un altiplà on sobreviuen alguns rodals de pinastres i carrasques, entre vegetació termomediterrània (llentiscles, coscolles, cepell, romaní, argelaga...). A l´esquerra s´alça, aparentment inaccesible, la serra de les Agulles, que recau cap a la valleta d´Aigües Vives, i a la dreta, la línia de cims més alts. Al final del planell esmorzem a la font del Barber, sota l´ombra de grans pins. A partir d´allí, una pujada duríssima corona un collat, des del qual ja es veu tot el golf de València, els arrossars de la Ribera Baixa, l´Albufera, algunes zones humides, i al fons, la Calderona i el cim del Penyagolosa que sobresurt per darrere. Cap a l´interior, una gran llista de serres: el Montdúver, l´Aitana, els Plans, el Benicadell, Mariola, el Reconco, la Blasca, el Capurutxo, la serra Grossa, el massís del Caroig, Martés... No arribem a pujar a la Ratlla (625 m), el major cim de tota la serra, però el tenim a tir de pedra.
Seguim per una senda que recorre tota la carena, amb precipicis mirant la mar. A poc a poc anem davallant fins la font de la Sangonera, amb el Montgó a la vista. Des d´allí només queda continuar per una senda fins arribar a la pista que hem trobat al pujar, i que prompte deixarem per tornar per la senda de les Revoltes fins Tavernes, deixant el cim de les Creus a l´esquerra. De Tavernes a Benifairó, pel mateix camí que hem agafat de matí, tornem al punt final. Allí dinem amb bona companyia, i més avançada la vesprada assistim a una de les xarrades organitzades, i a la fireta d´associacions de Simat de la Valldigna.

02 de desembre 2009

2ª ETAPA DEL GR-7 NORD. ALCOI - BOCAIRENT














































































































































































































Un altre diumenge ennuvolat i fresc, quan la tardor comença la seua recta final, ens disposem a seguir el GR-7, que vam començar des de Castalla fins Alcoi en febrer. Ara continuem des de la capital de la comarca travessant la Mariola de punta a punta. En aquest cas disposem d´autobús que ens porta al punt de partida. Comencem recorrent el barranc del Cint fins a les casetes de Vilaplana. Al principi, uns rajos de sol ens enganyen, perquè només duren uns minuts. Ja no el tornarem a veure avuí. La pujada és exactament la mateixa que l´any passat vam recórrer de nit per veure l´eixida del sol des del Montcabrer. De les casetes de Vilaplana passem entre ametlers, avellaners i retalls de pinar als masos dels Capellans, i endinsant-nos pel bosc, fins al collat de Sabata, des d´on ja ens torna a ser visible gran part de la comarca del Comtat, emmarcada per les serres diàniques: el Benicadell, la Safor, la Foradada, Almudaina, la Serrella, l´Aitana, els Plans... i amb la ratlla de la mar al fons enfosquida per la nuvolada. Allí esmorzem resguardats d´un ventent de llebeig que cada vegada més ens convenç de que porta pluja. A partir d´ací, la senda puja per les rases de l´Alberri, entre vegetació més escassa quan més amunt. Des de dalt de l´Alberri contemplem a l´esquerra el barranc del Carrascalet, en el que els corners i els freixos, amb les fulles grogues que es resisteixen a caure, ens diuen que una tardor endarrerida també es resisteix a deixar pas als freds hivernals. I des del collat, a banda dreta, de nou unes vistes més àmplies encara del Comtat, amb Muro immediatament davall, però a prop de 1000 metres de desnivell. Al fons, el pantà de Beniarrés, que l´any passat reflectia el sol acabat d´eixir, en aquest cas mostra el mateix color grisenc dels núvols. Ací ens desviem una mica del GR-7, al qual tornarem, per fer cim al Montcabrer (1390 metres), el sostre de la Mariola, i una de les majors altures de les comarques del sud, després del cim de l´Aitana (1558), la Penya Alta (1505), el Frontó de l´Aitana (1467), o el Puig Campana (1410). Al capdamunt està ple de gent, i més que n´arriba, però no podem romandre molt de temps perquè el vent gelat ens fa anar-nos-en després de fer unes fotos.
Ja de nou al GR-7 arribem a la font del Pouet, o Pouet de l´Herba Sana, la font més enlairada de Mariola. Allí ens reagrupem amb els qui no van decidir fer cim, i encetem la davallada sota els cingles del Montcabrer. En arribar al collat de les Saleretes ens baixem per l´esquerra buscant el mas de la Foia Ampla. Abans d´arribar hi ha una bomba d´aigua, que no brolla. Ja al mas ens criden l´atenció alguns cavalls que hi han dins la finca. I ara pugem fins la pista de la Cava Arquejada per la que baixarem a la font de Mariola passant pel mas i la font de l´Arbre. A partir d´aquest mas comença a caure un plugim, que ens fa pensar que no durarà massa. I al principi no passa d´unes poques gotes. Però quan anem aproximant-nos al càmping veiem a la llunayia que la pluja va fent-se més intensa.
Dinem al càmping, i comprovem que plou cada vegada més. Portava sense a penes ploure res des de finals de setembre, dos mesos anormalment secs al cor de la tardor, però aquesta pluja tan esperada ens agafa a mitjan excursió. I l´agraïm, perquè era molt necessària, així com també perquè la part més grossa va caure mentres estàvem dinant, i a més a més, celebrant l´aniversari de dues de les companyes del grup.
En acabar de dinar, i després d´alguns dubtes, reprenem la marxa. Són les 4, i sabem que a les 6 ja és fosc, així que ara toca apretar el pas.
Entre pinars i carrascars, i tapant-nos amb paraigües, impermeables, o mullant-nos, passem per la font del Pla i l´ermita de Santa Bàrbera, i eixim a la carretera. La pluja va afluixant per moments, i fins i tot arriba a parar en alguna ocasió. Quan anem a l´altura de la pista que entra a la Font Freda i a la Font de la Coveta per l´esquera, trenquem a la dreta per una senda que baixa directament a Bocairent per un barranquet preciós. Arribem totalment enfangats al poble, que mostra la seua bellíssima estampa amb els llums encesos, ja a poqueta nit. Allí ens espera l´autobús de tornada.