La primera aproximació al massís del Port la farem per la seua cara més esquerpa, embellida per la boira, als peus de la Barcina. Deixem el cotxe on acaben els bancals d´oliveres i garrofers, i continuem ja a peu cap a la casa de Carvallo, a l´inici del barranc. els voltants estan bastant deforestats, segurament un incendi assolaria fa anys aquest sector, perquè encara veiem alguns pins amb la soca mascarada. Tot i això, el barranc llueix de verdor arbustiva, abunden els margallons, les coscolles, els arborcers, els marfulls, el boix i sorprenentment, els aurons, molt difícils de veure a tan poca altitud, només ens trobem a uns 200 metres. El barranc ens recordarà un poc al circ de la Safor, tot i que ací, el barranc principal es ramifica, i a la Safor té forma d´amfiteatre. Al pas per la casa de Carvallo, el rierol baixa sec, però només caminem uns metres per una senda que torna al llit, ens trobem uns tolls i un assut, des d´on se li lleva l´aigua. Allí comença una pujada molt emboscada per l´esquerra del barranc, i sentim l´aigua saltar de penya en penya. Si mirem la part més alta del barranc veurem un altíssim salt, encara que a penes sense aigua, només la veiem regallar ennegrint la roca. Al pas ens eixirà una petita cascada de filets d´aigua que mullen la vessant, i un poc més amunt, una sequieta que condueix una font. Podem tenir diversos punts de vista sobre el rierol, els tolls i les cascades, segons si davallem una relliscosa sendeta, o si la seguim amunt. I encara ens sorprendrà més la presència d´algun grèvol, arbust molt escàs al País Valencià, però en canvi abundantíssim en alguns rodals del Port, i present a les baixes cotes de la Caramella. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada