29 de setembre 2009

EXCURSIÓ A XÀBIA


La pluja que ens acompanya durant la segona meitat de setembre va obligar a ajornar l´excursió programada per Natura i Gent i el Centre Cultural Castellut per al 27 de setembre al diumenge següent (4 d´octubre). L´hora d´eixida es manté a les 7.30, des del lloc de costum. El recorregut anirà des de Xàbia a la Cova Tallada, per la soca del Montgó, i a la tornada passarà pels molins de vent.

20 de setembre 2009

EXCURSIÓ 20 DE SETEMBRE DE 2009. PLANISSES - OMBRIA ESPESSA.










L´últim diumenge d´aquest calorós i eixut estiu ja mostra un aspecte totalment tardoral. Durant la nostra excursió a penes hem arribat a veure el sol, i fins i tot ens arribàvem a témer que ens caiguera alguna gota. Les darreres pluges han tornat la saó al bosc, podem sentir l´olor de terra humida, els camins s´omplin de regalladors, i l´amenaça d´incendis forestals que tant de mal han fet en altres indrets peninsulars, va quedant enrere.
Per començar la temporada, una ruta curta, quasi íntegrament dins del nostre terme, que ens permetrà conéixer alguns racons encara no trepijats per molts de nosaltres. Tot i que aquesta excursió la prenem amb calma per anar recuperant la forma, no està exempta d´un punt d´aventura, ni encara menys de referències literàries. Comencem des de mitjan pujada al Portell de Catí, on un camí a l´esquerra ens porta al barranc de la Fusta. Pugem per la ja coneguda pista que voreja el barranc fins arribar als masos de Planisses. Des d´allí agafem un camí que s´endinsa pels bancals, ara de sembrat, però anys enrere de vinya. Passem per la vora d´una carrasca rabassuda, i pujant pel marge dels bancals travessem una part de bosc una mica aclarit. Prompte eixim a altre camí que ens mena costera avall a una casa totalment enrunada, que als mapes apareix com a "Planisses Jorro". Des de la mateixa casa, i travessant uns bancals a la dreta, davallem una mica fins arribar ben a prop de la pista que puja des del refugi de la Melonera, però poc abans, el nostre company Paco ens mostra un petit replanell on hi ha un antic naixement d´aigua a l´interior d´una coveta, sec des de fa temps. És una mostra de còm, per molt recorreguda que tinguem la nostra serra, encara queden molts elements que descobrir, i que no deixaran mai de sorprendre´ns.
Remuntant pel tallafocs eixim al pou de neu de Planisses, i més endavant trenquem a la dreta per un camí que ens porta, en poc més de cinc minuts, a les Penyes del Salt. Aquest és el punt on anem a esmorzar, un preciós mirador natural on només atansar-s´hi, ja fa feredat. Es tracta d´un espadat rocós d´uns 40 o 50 metres de caiguda sobre els pinars de la vessant llevantina de la serra del Maigmó. Enric Valor fa diverses referències a aquest salt, però és a "Contalles de la boira", dins del llibre "Narracions perennes", on podem llegir la corprenedora història d´amor entre Adrià i Maria, on entren l´avarícia dels pares de la noia, les seues mentides, i la desesperació del protagonista que per poc no l´aboquen a estimbar-se pel precipici. Recomane especialment la seua lectura.
Amb forces renovades retrocedim una mica fins arribar al tallafocs que puja per la carena, a la vora del qual ens trobem unes instal.lacions il.legals: un armaçó d´una tarima, un dipòsit d´aigua, una estufa de llenya (a la vora de la llenya seca del bosc!!!), un compresor i una taula de fusta encadenada a un pi), fet que per descomptat anem a posar en coneixement de les autoritats de Medi Ambient. A l´arribar al punt més alt del tallafocs, que ara dobla a la dreta per davallar fins a la carretera d´Alacant, prenem una sendeta que baixa seguint la carena, ara pel mig d´un frondós pinar amb carrasques. I ací ve quan comença l´aventura. La senda, que probablement fa mesos que ningú petja, de vegades arriba a perdre´s, i ens obliga a caminar una mica bosc a través, fins retrobar-la. Pel camí veiem alguna carbonera, i divisem tota l´allargada cinglera de l´Empenyador, a l´altra banda del barranc de la Fusta. A poc a poc, la baixada es fa més vertiginosa per l´anomenada Ombria Espessa, fins que eixim a un camí que menava a una pedrera, i que ara està en desús, fins al punt que al travessar el barranc de la Fusta, sembla que l´aigua se l´haja emportat per davant. I quan tornem a la pista per la que pujàvem, en menys de 10 minuts arribem als cotxes.
Us convidem a vindre diumenge que ve a buscar la Cova Tallada, just a la soca del Montgó. Si l´oratge acompanya podríem prendre l´últim bany de la temporada. Us recordem que l´hora d´eixida serà a les 7.30. Com que l´excursió es per a tot el dia, gaudirem d´un bon dinar a la vora de la mar. I també us recordem que per al pont del 9 al 12 d´octubre farem una expedició al Parc Nacional d´Ordesa, al Pirineu Aragonés. Encara queden 2 places lliures. Encara esteu a temps!

16 de setembre 2009

NO AL TRANSVASAMENT DE L´EBRE


Qui haja llegit el titular es pensarà que aquest article pertany a l´any 2003, quan a Madrid governava el PP amb majoria absoluta contra els territoris on no aconseguia tenir massa recolzament popular. Però no. Us reproduisc literalment aquest missatge rebut al facebook. Segur que alguns us sorprendreu, i d´altres us sentireu defraudats pel PSOE del "talante".
"LA CRISIS DEL AGUA Y LA DESERTIZACIÓN DE LAS IDEAS.
Este verano, durante mis vacaciones, tuve la oportunidad de conocer al hidrólogo, afincado en Poblenou del Delta, Rafa Sánchez y al hidrogeólogo Antoni Canicio, los cuales participaron en unas charlas organizadas por varias organizaciones de jóvenes del Delta. Ambos han mantenido conversaciones previas a las negociaciones para acordar los trasvases que se llevarán a cabo con el agua del río Ebro en el marco del Plan Hidrológico. La participación de estos dos técnicos en tales conversaciones las llevaron a cabo en calidad de científicos independientes. Estos dos científicos comentaron que la negociación para acordar los trasvases del Ebro se llevará a cabo entre los presidentes de las autonomías por las que el Ebro pasa. Por lo que tales negociaciones tendrán un perfil político y no serán vinculantes los informes de tipo técnico o científico.
Según nos informaron estos hidrogeólogos, parece ser que las negociaciones previas que han mantenido ya los diferentes presidentes de las autonomías afectadas han situado el trasvase previsto del Ebro en unos 3.000 Hectómetros cúbicos anuales, según estimaciones de estos hidrogeólogos. Este dato debería sorprendernos a todos si recordamos que según el Plan Hidrológico impulsado por el Partido Popular en el año 2000, y que tanta oposición levantó no solo por la plataforma en defensa del Ebro sino por el propio Partido Socialista, situaba el volumen total del trasvase en unos 1.050 hectómetros cúbicos anuales. Es decir, el actual gobierno piensa triplicar el caudal a trasvasar propuesto por el PP durante su mandato.
Ante esta situación, la Plataforma en Defensa del Ebro ha venido solicitando que se cumpla la directiva europea en materia de trasvases hidrográficos que exige, al igual que la Ley de Aguas, que ante cualquier trasvase deba mantenerse el “caudal ecológico” del río. ¿Cuál es el caudal ecológico de un río? Pues aquel capaz de mantener el funcionamiento, composición y estructura del ecosistema fluvial que ese cauce contiene en condiciones naturales. Situación que ya no se cumple actualmente con el funcionamiento que las hidroeléctricas hacen de los embalses de Mequinenza, Riba Roja y Flix. Es decir, cualquier plan hidrológico debe calcular el caudal ecológico (análisis de los regímenes de los caudales históricos + análisis de la variación del hábitat con los caudales circulantes) y luego planificar el destino del caudal sobrante para otros usos. Pues parece que el funcionario interlocutor con la plataforma en Defensa del Ebro ya les dijo que no iban a poder cumplir con la normativa europea.
¿Dónde está el error? ¿Porqué hay esta nula predisposición al cumplimiento de una Normativa que vela por la sostenibilidad de los ecosistemas fluviales? Parece ser que cada una de las autonomías implicadas en las negociaciones ha solicitado un trasvase que cubra sus necesidades actuales más las futuras, todavía por conocer en algunos casos, como es el caso del Canal Segarra-Garrigues, de Cataluña, o el del Canal Xerta-Sènia, en Valencia, y ya en un estado de planificación avanzado, en otros, como es el caso de la reserva de agua solicitada por la Comunidad de Aragón para promover un paraíso del juego al estilo de Las Vegas en el desierto de Los Monegros.
El sin sentido ha llegado hasta el límite de proponer por parte del Gobierno a la comunidad de campesinos que trabaja el Delta del Ebro la construcción de Pólderes al más puro estilo holandés. Es decir, que para frenar la erosión del Delta del Ebro a causa de que el caudal que le quedará no compensará la erosión del mar, se construirán diques artificiales que aislarán el Delta del mar. Para aquellos que conozcáis el Delta seguro que se os hace difícil pensar por donde se elevarán estos diques sin dañar el Parque Natural actual que encontramos en la Punta de la Banya y en la Punta del Fangar, por poner un ejemplo.
En última instancia me parece que al Gobierno le dará igual mientras se consiga que cada comunidad autónoma pueda mantener su parcela de especulación, que en castellano actual significa desarrollo urbanístico (aunque nos cueste creer, todavía es así) a pesar de deshacer un parque natural de una belleza y de una riqueza ecológicas difícilmente superables y de la pérdida del futuro de una zona relativamente pequeña y poco poblada, como son las Terres de l’Ebre. Es como si el río Ebro tuviera el destino último y divino de regar las mentes de nuestros políticos, desiertas de ideas.
Tras el verano, todo va decantándose como se esperaba menos los sedimentos de nuestro querido Ebro y su delta. Las cifras del paro siguen aumentando (ya estamos en el 18% de la población activa), el índice de producción industrial a descendido un 21,5% y el Producto Interior bruto retrocede un 4,2%, según la Instituto Nacional de Estadística, mientras nuestros queridos políticos no hacen otra cosa que tirarse los platos por la cabeza en vez de unirse para consensuar un plan de choque profundo y adaptado a las necesidades. Toda solución parece que debe pasar por más crecimiento a cualquier precio y, en este caso, no sólo recibirán las rentas débiles sino que las altas tendrán que irse preparando a una nueva subida de impuestos, como no puede ser de otra manera. Aunque, si usted se encuentra entre las rentas más altas, tampoco debe preocuparse mucho porque, según parece, podrá seguir especulando a diestro y siniestro y si no, que se lo pregunten a los hombres y a las mujeres de las Terres de l’Ebre.
La naturaleza nos vuelve a hablar y nos recuerda que mientras sigamos tomando decisiones de espalda a nuestro entorno natural y social seguiremos viviendo en una economía de parches que fomente las desigualdades y las injusticias. La insostenibilidad de este plan hidrológico es muy coherente en un sistema político, económico y social que desoye la voz de la madre tierra. Seguimos viviendo y haciendo un mundo insostenible. Recuerdo aquel pensamiento Sioux, más vigente que nunca, que decía: “nosotros no hemos heredado la tierra de nuestros padres, la hemos tomado prestada de nuestros nietos”.
Carlos Sánchez 31-08-2009."

14 de setembre 2009

CONSULTA POPULAR PER LA INDEPENDÈNCIA.


Al poble d´Arenys de Munt, a la comarca del Maresme, ha triomfat la democràcia i la llibertat d´expressió sobre la por. El resultat aclaparador del SÍ, per un 96,3% dels vots, al cap i a la fi, no és tan important com la llibertat amb la qual el poble ha pogut fer sentir la seua veu, malgrat les concentracions feixistes i les amenaces de la "justícia". A Arenys de Munt ja s´havien convocat consultes populars per altres motius, cosa que fa que aquest poble siga un bon exemple de democràcia autèntica, del que els demés pobles hem d´aprendre la lliçó. Tan de bo seria que tots els demés municipis poguérem anar a votar si volem o no la independència dels Països Catalans, siga quin siga el resultat, només que el poble puga mostrar la seua opinió, com també, sobre altres qüestions. Per exemple, a Castalla ens haurien pogut consultar als ciutadans sobre molts temes que s´han aprovat "por cojones", com per exemple sobre la urbanització dels Campellos, sobre el bou embolat, sobre escoles privades, sobre el Casc Antic, sobre les mesures anticrisi, sobre els sous d´alcalde i regidors... Encara ens queda molta transició per fer, molt de camí per recórrer per esdevindre una democràcia i oblidar actituds autoritàries.

13 de setembre 2009

SUECA DIU NO AL BOU EMBOLAT

L´ajuntament de Sueca, enguany elimina de les seues festes el bou embolat. Aquest acte va ser recuperat l´any 2008 després de 7 anys sense celebrar-se, i va donar uns mals resultats. L´alcalde de Sueca (BLOC) va argumentar motius de seguretat, degut a que la plaça era envaïda per centenars de persones, i a més a més es trencà la corda que subjectava el bou, cosa que va provocar un accident, però també per raons de defensa dels animals. Amb paraules de l´alcalde, "no és necessari fer un bou embolat, en el qual es fa patir un animal". Es reuní amb diverses associacions antitaurines abans de prendre aquesta decisió, i considerà que amb la vaca al carrer ja era suficient per poder-se divertir a les festes.
Notícia extreta de levante-emv.com.

12 de setembre 2009

EL BLOC PROPOSA EN LES CORTS AJUDAR EL SECTOR VALENCIÀ DEL VI

El diputat del BLOC Josep Maria Pañella ha presentat una Proposició No de Llei a les Corts Valencianes perquè el govern valencià dissenye un pla global de comercialització del vi del País Valencià i que es facen mesures “encaminades a la promoció del producte, per a crear una vertadera cultura del vi valencià i que també es faça una promoció turística de les zones productores, com fan i amb molts beneficis per al sector en altres autonomies”.
Segons el diputat valencianista, “el País Valencià té en l’actualitat 80.000 hectàrees de vinyes, el que suposa el 8% de la producció de tot l’estat. En estos moments, sabem que els dipòsits dels cellers estan molt per damunt d’allò que és habitual per estes dates i els preus del raïm estan entre un 20 i un 30% per davall dels preus de l’any passat, que foren també molt baixos”.
Per tots estos motius, Pañella considera que el govern valencià “ha de prendre mesures urgents per ajudar al sector, on els productors veuen amenaçades les seues rendes pels preus baixos i per la manca de consum i per això també és molt necessari que es promocionen els vins valencians i s’anime al consum dels caldos de la nostra terra, que són de gran qualitat i que, hui per hui, comptem amb quatre denominacions d’orígen al País Valencià”.Per al BLOC, la promoció turística també passa per promocionar en l’exterior les zones productores de vi, que són zones “molt riques en cultura, en història, en patrimoni, en paratges, en tradicions i en gastronomia i que cal potenciar com a riquesa de la nostra terra”, segons Pañella.

06 de setembre 2009

CALENDARI D´EXCURSIONS TARDOR 2009.

Natura i Gent i el Centre Cultural Castellut us proposen aquestes excursions per a la tardor que està a punt de començar.
20 de setembre: Planisses - Ombria Espessa (Castalla - L´Alcoià). Matí.
27 de setembre: Cova Tallada - Torre del Gerro (Xàbia - Marina Alta). Tot el dia. Eixida 7.30.
9 a 12 d´octubre: Ordesa i Canyó d´Añisclo (Pirineu Aragonés). Hora d´eixida per concretar.
25 d´octubre: Teixera d´Agres (Agres i Muro - El Comtat). Matí
8 de novembre: Gorges del Xúquer (Cofrents - Vall d´Aiora). Tot el dia.
22 de novembre: Les Talaes (Onil - L´Alcoià). Matí.
29 de novembre: GR7 2ª etapa. Alcoi - Bocairent (L´Alcoià i la Vall d´Albaida). Tot el dia. Eixida 7.30.
13 de desembre: L´Eixau (Castalla - L´Alcoià). Matí.

L´hora d´eixida de les excursions no indicades serà a les 8.15, des de la Cafeteria Argentina.

RECUPERACIÓ DE LES VENDES D´AUTOMÒBILS: POC A CELEBRAR.

Per a Ecologistes en Acció la recent reducció de la caiguda en les vendes de cotxes no és una bona notícia. Ni per a l'ocupació, ni per al medi ambient, ni per a la societat. Tot el contrari.

Durant el mes d'agost les vendes de cotxes han igualat, pràcticament, les vendes d'agost de l'any passat, després de 15 mesos consecutius de davallada. Però, a diferència del que s'afirma des dels sectors de l'automòbil, aquesta no és una bona notícia, sinó tot el contrari.No és una bona notícia per a l'ocupació. Si el que es vol és obtenir més llocs de treball i de qualitat, la millor estratègia seria la d'invertir en transport públic, no en automòbils. Nombrosos estudis demostren que, en igualtat de recorregut de viatge, el transport públic genera el doble de llocs de treball que la mobilitat privada. A més, les ocupacions en transport públic són de molta major qualitat i, per descomptat, no tenen el risc de les deslocalitzacions, una cosa tan freqüent en la indústria de l'automòbil.Tampoc és una bona notícia per al medi ambient. Continuar promovent el mitjà de transport que més problemes ocasiona al medi ambient i a la salut dels ciutadans, no és una estratègia intel·ligent. Efectivament, la major part de les emissions de CO2 del transport provenen de l'automòbil; més de 3.000 persones moren cada any a l'Estat espanyol per accidents de trànsit i més de 16.000 a causa de la contaminació de l'aire que prové dels tubs d'escapament…
De la mateixa manera, convé recordar que un dels principals detonants de la crisi actual ha sigut l'augment dels preus del petroli. No pareix per tant una mesura raonable des del punt de vista econòmic continuar creant les condicions per a continuar cremant aquest combustible, fent-nos encara més dependents energèticament i augmentant el dèficit de la nostra balança comercial.També es poden veure les ajudes a l'automòbil com una gran injustícia econòmica. Convé recordar que una tercera part de les llars espanyoles no tenen cotxe, la meitat d'aquestes perquè no s'ho poden permetre. En el fons, amb el pretext de solucionar un problema, les ajudes al sector de l'automòbil estan transferint quantiosos recursos econòmics als sectors de la societat que menys ho necessiten. Açò és encara més patent en llocs com la Comunitat de Madrid, on les ajudes són majors per als vehicles més cars i malgastadors, en subvencionar el 20% de l'impost de matriculació.En aquest mateix sentit, nombrosos estudis destaquen que els costos externs del transport -açò és, els costos que genera el transport i que no paguen els usuaris, per la qual cosa són sufragats pel conjunt de la societat- són enormes. Així, la suma de les despeses mèdiques i de seguretat social que ocasionen els accidents de trànsit, junt amb la contribució del transport al canvi climàtic, la destrucció d'espais naturals, les despeses derivades de la congestió, etc. es quantifica en un 9,56% del PIB espanyol per al conjunt del transport. I la major part d'aquests costos externs són deguts a l'automòbil.Si a açò afegim les inversions exorbitants en infraestructures per al cotxe -només el Govern central s'està gastant durant 2009 ni més ni menys que 5.636 milions d'euros en noves autovies, i això que som el país europeu amb més quilòmetres d'aquestes infraestructures- ens adonarem de l'esforç econòmic brutal que estem realitzant tota la societat perquè es recupere una indústria que, a poc que s'analitze com hem tractat de resumir ací, no resisteix una mínima anàlisi entre els seus suposats beneficis i els seus costos.
Missatge de la Colla Ecologista La Carrasca - Ecologistes en Acció.

04 de setembre 2009

INFO TV

Des d´avuí, a la columna de la dreta teniu un accés directe a INFO TV, la televisió valenciana independent i en valencià. Des del poder "autonòmic" del PP de Camps, a l´igual que s´ha boicotejat la recepció de la TV3 al nostre país, també s´han posat multitud de traves i impediments per a que INFO TV puga ser vista normalment pels valencians. Des de TERRA VERDA podeu accedir mitjançant aquest enllaç a la web d´INFO TV i poder veure els seus continguts, interessants de debò. Ja tenim una televisió valenciana alternativa al Canal 9 del PP, de molta major qualitat, pluralitat i independència informativa, més respectuosa amb la dignitat del poble valencià, i més compromesa amb la nostra llengua.

02 de setembre 2009

RUTA EN BICI PER LA COMARCA DELS SERRANS















Aprofitant el primer dia de les festes de Castalla, em vaig desplaçar al poble d´Andilla, fronterer amb l´extrem sud de l´Aragó, a descobrir una de les serres més desconegudes del País Valencià: la serra d´Andilla. En realitat és un contrafort de la serra de Javalambre, i dóna origen al riu Palància per la seua vessant nord. A la serra d´Andilla es creuen el GR-7, que travessa els Països Catalans de nord a sud, amb el GR-10, que creua la Península Ibèrica des de Sagunt, per tota la Calderona, endinsant-se en el Sistema Ibèric, fins la costa portuguesa. Una gran part del terme d´Andilla es va cremar l´any 1993, i tot i que ja està reverdida per pins i carrasques, no té ni una ombra. Els seus barrancs meridionals, sovint estan poblats per vegetació de ribera, sobretot xops i oms, i pel fons de la vall discorre el riu Andilla, formant alguns tolls i petites cascades entre cingleres de rodeno. Antoni Calero Picó, al seu llibre "Caminos de Valencia", comparava aquest massís amb la serra de Mariola pel seu relleu, les plantes aromàtiques i medicinals i per la quantitat de fonts. El poble es situa a 880 metres d´altitud, i alguns dels paratges del seu terme són: la fuente del Señor, amb refugi obert, toll i cascada; l´ermita de Santa Magdalena o de Bardés, amb font i refugi, forma un preciós mirador sobre tota la vall; Beteta, un dels majors cims, amb 1434 metres; el Resinero, una preciosa muntanya encinglerada amb 1489 metres; l´àrea recreativa i d´acampada de la Tejería, amb font, bassa, bona ombra de pins i xops, i un antic forn de teula reconstruït; l´àrea recreativa de Fuente Vieja, a l´entrada de la pedania de la Pobleta; el parc infantil i la font del Recreo, en les immediacions del poble; el pont medieval, en el camí vell d´Andilla a la Pobleta; el cerro Simón, "adornat" amb aerogeneradors, i encara totalment cobert de pinar; Peñaparda, amb 1316 metres, fita entre les comarques dels Serrans i l´Alt Palància, i ja fora del terme, la Peña Salada, que amb 1589 metres és un dels majors cims valencians, tot i que compartit amb Aragó. Dins del minúscul casc urbà hi ha el llavador, l´església de la Asunción, l´ermita de Santa Inés, i el portal de l´antiga muralla. S´ha senyalitzat una ruta monumental. Ací us deixe unes quantes fotos.