EL RIU MATARRANYA

Dilluns 8 de juny vam tornar al riu Matarranya un any després, ara per a endinsar-nos en les entranyes del massís del Port. Ens arribem a Beseit, i enfilem una estreta pista asfaltada que va seguint riu amunt, i que a poc a poc es fica en el barranc del riu, cada vegada més estret i més profund. Les hortes donen pas al bosc i a les cingleres, després de passar per la vora del Fortí de Cabrera, de la cova de les Meravelles, i ja més endins, pel mas de Lluvia, una curiosa construcció adosada a la roca. Deixem el cotxe en una esplanada i caminem per dins de dos túnels, entre els quals, a l´altra banda del riu, hi ha una balma amb pintures rupestres: la Fenellassa.

A partir d´una altra esplanada amb taules i bancs sota el pinar i els xops comença l´aventura. Una passarel.la de fusta enganxada a la paret rocosa ens permet continuar, ja que el toll ompli tot l´estret, que d´altra manera només podria superar-se per dins l´aigua. Després hi ha una preciosa cascada que hi ha que remuntar per un pas pel qual també corre l´aigua. I a partir d´ací haurem d´anar travessant el riu d´un costat a l´altre segons es puga continuar o no, buscant la millor senda, passant sobre alguns troncs tombats en el riu per a facilitar el pas, per damunt les pedres posades dins l´aigua, o per altres passarel.les.

La vegetació està dominada pel pi negre, la carrasca, el boix i les falgueres. Alguns aurons i arborcers s´hi barregen, i les heures trepen pels troncs. Arriba un moment on el riu ja no porta aigua. Hi ha que caminar entre roques caigudes, i ara ja només anirem pel marge esquerre del riu segons pugem, per bona senda ben ombrejada, tot i que avuí el sol no el veiem en tot el matí. Passarem per la vora d´un penyal separat de la gran cinglera. El riu va cada vegada més encanyonat entre altíssimes parets rocoses on s´agafen com poden els pins, les carrasques i les heures. Hi haurà altre pas entre roques caigudes, un poc més complicat, i ara el riu torna a portar aigua, al principi parada, i més endavant saltant de toll en toll. Sembla que el barranc vaja a acabar-se, però la senda segueix. Si ens fixem, a la vora del riu veurem un gran teix. I al final acabem en un toll que ja no ens deixa passar, grans roques caigudes trenquen el pas, i a l´esquerra brolla un cascada en centenars de filets. Si ens ficàrem dins el toll i passàrem a l´altra banda, entraríem en un pas quasi subterrani: les Gúbies del Parrissal, però hi ha una enlairada senda marcada amb un rètol pintat sobre la roca: el pas del Romeret. Riu amunt arribaríem a la font del Teix, i a la pista que travessa de Roquetes a Fredes. Tornem a Beseit, i abans de dinar encara donem una volta pel pintoresc casc urbà, ben marcat per la presència del riu. Pel poble s´escolta el soroll de l´aigua que circula per davall dels carrers, i es gaudeix d´una tranquil.litat que els qui vivim en pobles grans pensàvem oblidada.