EL RIU ALGARS

Dissabte de vesprada, tan prompte ens instal.làrem en el càmping "Els Ports" d´Arnes, donàrem una volta pel poble, vam visitar el centre d´interpretació de la Mel d´Arnes i el celler Clua. Però també hi havia que fer alguna excursioneta. Fa 3 anys ja vam conéixer el preciós toll del Vidre, al riu Algars, i la curiositat de recórrer riu amunt ens va fer tornar-hi.

Tot i la eixuta primavera que hem tingut, encara portava un cabdal bastant acceptable. Aquest riu és el qui fa frontera entre Catalunya i Aragó, o millor dit, està compartit per ambdós territoris, sempre és millor veure´l com un nexe d´unió que com una barrera. La pista que porta al toll del Vidre està asfaltada fins a la meitat, més o menys, i després continua com a camí de terra. Deixem el cotxe al toll del Vidre, i comencem la caminada per la pista. Passem just per davall de la Penyagalera, i la continuació de la vall endins és encisadora. Cal travessar el riu diverses vegades. Sempre trobarem algun pas amb pedres per a creuar-lo, a més a més la seua profunditat és mínima. Anem sempre sota l´ombra del pinar de pi blanc i negre, carrasques, algun roure i sempre molt de boix i falgueres.

Després de creuar el riu 5 o 6 vegades arribem al mas de Damià, a l´esquerra del camí. A la part de darrere té una gran carrasca. Quasi immediatament després hi ha que tornar a creuar-lo, i així 3 vegades més. A la segona, vora riu hi ha un gran teix. Ara hi ha un altre mas, utilitzat com a refugi: el mas de Pau. Està a la vora d´una coma erma, i també té una carrasca al darrere. No massa lluny deu de quedar el naixement del riu Algars, però va fent-se fosc. I no per l´hora, sinó perquè s´ha girat l´oratge i amenaça pluja. Pot passar com ahir, que ens toque córrer. I així fou, perquè a la tornada, just passar el mas de Damià començà la pluja, primer gotes, i més avall un bon ruixat que ens deixà calats. Gairebé tota la tornada ens tocà fer-la corrent. A més a més, la temperatura baixà de sobte. A l´arribar al cotxe encara continuava plovent sense treva, el termòmetre només marcava 13 graus, i ja al càmping es refermà la pluja. Tot i la remullada, vam agraïr la tronada, puix la serra estava molt seca, i a la terra li feia molta falta.