26 de gener 2010

EXCURSIÓ 24 DE GENER










































































































Començàvem l´any amb una excursió per la Replana del Carrascar, coberta de neu, i aquest diumenge passat ens vam desplaçar fins a la serra de la Pila (Fortuna). És una serra sorprenent, envoltada de terres desèrtiques, secans d´ametlers, oliveres, vinya i sembrats, i llomes on a penes ix espart. Però l´ombria d´aquesta serra gaudeix d´un microclima més fresc i una mica més plujós. A més a més, les repoblacions de pi blanc que s´han realitzat durant el segle XX ens regalen imatges on predomina el verd.
Després d´algunes equivocacions arribem a la pedania de la Garrapacha, i també després d´alguns dubtes al vore els cims de la Pila envoltats de boira, pugem el Puerto Frío, i des d´allí ens endisem per una pista de terra que ens porta al refugi de Cabezo Turra. Allí deixem els cotxes i comencem la caminada seguint la pista, que planeja recorrent els barrancs de la Pila. El paisatge és d´un bosc on abunda el pi blanc, però també l´arborcer, el ginebre, la coscolla, i en alguns reductes més humits, algun exemplar de marfull, que està a punt de florir. Passem per una font, i poc més endavant, en un encreuament on agafarem una pista asfaltada, decidim esmorzar.
La pista puja forta entre els pinars. Com més amunt anem pujant, més quantitat de carrasca trobem. En un revolt a la dreta hi han les restes de dos pous de neu, a la vora de la carretera. I a partir d´allí, el carrascar es fa predominant. Això sí, són carrasques arbustives, secalloses i molt esforçades, perquè ens trobem en un espai que no escapa de les llargues sequeres del clima semiàrid. I arribem a un collat on la pista es desdobla. A la dreta pugem, en poc més de 5 minuts, al cim de Los Cenajos (1229 metres). Al capdamunt hi ha un refugi prou deteriorat, i una caseta de vigilància forestal amb un mirador, des d´on es podrien tindre àmplies vistes si no fos per la boira. Ens conformem amb veure serres com la de Ricote, la d´Oriola, el Valle, el Carxe, o afinant la vista, l´Almorchón. I de pobles, immediatament davall, la Garrapacha, format per alguns grups de cases disseminats, Fortuna al mig del pla, i poc més.
Tornem al collat i pugem pel ramal esquerre. Ja veiem una gran bola blanca al capdamunt. Es tracta d´una estació meteorològica situada al cim de la Pila (1265 m). Des d´allí s´amplien les vistes cap a ponent, i distingim la serra de Quibas, que fa de continuació de la Pila, i més lluny, la del Reclot, la d´Algaiat i la de Crevillent. En les valls podem clissar el Pinós i l´Alguenya. Ens n´hem adonat que al llarg de la pujada podiem veure alguns forats a la serra. Segurament es tracte de cates que s´han fet per trobar marbre. Gràcies a la protecció com a Parc Regional de que ara gaudeix la Pila, s´ha lliurat d´haver-se convertit en una gran pedrera, com ha passat a les serres veïnes del Reclot, Quibas o Algaiat, i ara mostra tota la seua bellesa forestal i geològica.
Per a la tornada decidim continuar per una senda que baixa per la carena, i que ens permet gaudir de l´aventura. En alguns trams es fa un poc perdedora, bé perquè anem per terrenys rocosos pels que descendim de forma sobtada, i fins i tot ens toca agafar-nos a les penyes, o bé per la densitat del sotabosc, format per coscolles, ginebres o romanins. Cap al sud, el desnivell ens arriba a esborronar. Els penyassegats i els barrancs ens arriben a recordar al Maigmó o al Caro. I arribem a l´altura del refugi de Cabezo Turra. Allí travessa un camí mig esborrat des de la solana a l´ombria. En aquest punt podem observar alguns bocins de roca que ens fan pensar que es tracta d´estalactites destrossades per una de les cates que es van fer a la vora del camí. Però la comoditat d´anar per camí acaba prompte, perquè hem de davallar al refugi per un tallafocs. Aquest tallafocs es troba molt brut, ple de malesa, però pel mig va una sendeta que ens aboca directament al punt d´inici, i en aquest cas, també de final.

17 de gener 2010

PLUVIOMETRIA 2009 AL PAÍS VALENCIÀ

Us faré un resum per comarques de les precipitacions recollides al País Valencià durant 2009, amb dades extretes de la pàgina http://www.meteonix.com/. Les mitjanes aproximades estan extretes de l´Atlas Nacional d´Espanya - Climatologia. En roig: valors inferiors a la mitjana. En verd: valors superiors a la mitjana. En negre: valors semblants a la mitjana.

ELS PORTS. Morella 532 mm (500-550). Sorita 340 mm (mitjana 450-500).

BAIX MAESTRAT. Vinaròs 323 mm (mitjana 500-550). Fredes 469 mm (mitjana 600-700).

ALT MAESTRAT. Benassal 405 mm. (mitjana 600-700). Catí 620 mm. (mitjana 600).

L´ALCALATÉN. L´Alcora 462 mm. (mitjana 450-500). Vistabella 357 mm (mitjana 700-800).

L´ALT MILLARS. Montanejos 411 mm (mitjana 450-500). Zucaina 364 mm (mitjana 500-600).

PLANA ALTA. Castelló 549 mm (mitjana 450). La Vall d´Alba 328 mm (mitjana 450-500).

PLANA BAIXA. Onda 525 mm. (mitana 500). Borriana 654 mm (mitjana 500-600).

L´ALT PALÀNCIA. Sogorb 414 mm (mitjana 450-500). El Toro 404 mm (mitjana 500-600).

RACÓ D´ADEMÚS. Vallanca 262 mm (mitjana 450-500).

ELS SERRANS. Titaguas 533 mm (mitjana 450-500). Xulilla 341 mm (mitjana 400).

CAMP DE TÚRIA. Llíria 371 mm. (mitjana 350-400). Serra 274 mm (mitjana 500).

CAMP DE MORVEDRE. Sagunt 509 mm (mitjana 450).

L´HORTA. València-Ciutat Vella 684 mm (mitjana 400-450). El Puig 416 mm. (mitjana 400-450).

RIBERA BAIXA. Sueca 854 mm (mitjana 600-700). Llaurí 907 mm (mitjana 700-800).

RIBERA ALTA. Carcaixent 894 mm (mitjana 600-700). Montserrat 807 mm (mitjana 450-500).

FOIA DE BUNYOL. Bunyol 568 mm (mitjana 500-550). Dosaigües 702 mm (mitjana 500-600).

PLANA D´UTIEL. Requena 381 mm (mitjana 350-400). Villargordo del Cabriel 352 mm (mitjana 400-450).

VALL DE COFRENTS. Aiora 435 mm (mitjana 400-450). Cofrents 371 mm (mitjana 500-550).

CANAL DE NAVARRÉS. Enguera 689 mm (mitjana 550-600). Bolbait 756 mm (mitjana 500-600).

LA COSTERA. Xàtiva 530 mm (mitjana 500-550). Font de la Figuera 478 mm (mitjana 450-500).

VALL D´ALBAIDA. Bocairent 743 mm (mitjana 600-650). Pinet 1015 mm (mitjana 800-900).

LA SAFOR. Benifairó 1106 mm (mitjana 1000). Font d´En Carròs 806 mm (mitjana 1000).

LA MARINA ALTA. Dénia 1017 mm (mitjana 700-800). Orba 1221 mm (mitjana 900).

LA MARINA BAIXA. La Vila Joiosa 331 (mitjana 300-350). Tàrbena 1168 mm (mitjana 700-800).

EL COMTAT. Agres 620 mm (mitjana 650-700). Tollos 927 mm (mitjana 700-800).

L´ALCOIÀ. Alcoi-Sant Nicolau 490 mm (mitjana 500). Tibi 415 mm (mitjana 350-400).

L´ALT VINALOPÓ. Villena-Centre 274 mm (mitjana 350). Biar 332 mm (mitjana 400-450).

VALLS DEL VINALOPÓ. El Pinós 459 mm (mitjana 300-350). Petrer-Sit 389 mm (mitjana 350-400).

L´ALACANTÍ. Alacant-Centre 421 mm (mitjana 300-350). La Torre de les Maçanes 460 mm (mitjana 450-500).

BAIX VINALOPÓ. Elx-Centre 329 mm (mitjana 250-300). Crevillent 367 mm (mitjana 250-300).

BAIX SEGURA. Pilar de la Foradada 470 mm (mitjana 300-350). Catral 494 mm (mitjana 250-300).



Com podem observar, les pluges han estat repartides d´una manera molt irregular, tant al llarg de l´any (consultar dades mensuals a la pàgina Meteonix), com al llarg del País, com sol ser habitual en terres de clima mediterrani. Podem posar dos exemples: a la comarca de l´Horta, Ciutat Vella enregistra 684 mm, El Puig, a poc més de 10 kms, 416 mm, i a uns 10 kms més, i enclavada en la Calderona, la qual cosa ens faria pensar que recolliria més pluja, Serra (Camp de Túria) només 274. A Alcoi, en un quilòmetre de distància, Sant Nicolau recull 490 mm, mentre que al Pas del Benissaidó (l´Alameda) s´arriba a 614 mm. Però a grans trets, i amb algunes excepcions, podem destacar que les comarques de l´extrem sud, sempre més castigades per la sequera, són les que han recollit unes precipitacions més superiors a les mitjanes. La Marina Alta i la Safor són les més plujoses (màxima a tot el país a Orba amb 1221 mm.), però també la Vall d´Albaida recull bones quantitats (Pinet per damunt de 1000, i Otos i Quatretonda per damunt de 900). Algunes comarques interiors, com l´Alt Vinalopó, la Vall de Cofrents, la Plana d´Utiel, i sobretot les del nord, com el Racó d´Ademús, l´Alt Maestrat, i algunes serres emblemàtiques com el Penyagolosa (Vistabella només 357 mm), i la Tinença de Benifassà (Fredes 469), o Els Ports (Vallivana sols 288 mm), queden fora de la influència dels temporals que han fet que l´any haja sigut beneficiós a les comarques més costaneres. Altra excepció és el Baix Maestrat, que tot i que és una comarca costanera, els valors també han estat baixos (Vinaròs 323 i Alcalà de Xivert 290). Això pot ser degut que a les nostres terres, i 2009 ha estat un bon exemple, s´alternen llargues temporades de sequera amb breus periodes de pluges torrencials que són determinants. L´any passat, el mes de setembre va ser, amb diferència, el més plujós a la pràctica totalitat dels observatoris. A Pedreguer, només en aquest mes, es van recollir més de 500 mm, quasi la meitat del total anual. En canvi, als Ports, aquestes tronades a penes van deixar plujes importants, de fet, a Castellfort, el mes més plujós fou juliol. Aquestes tronades, tot i que hi han algunes zones que sempre les atrauen, degut a l´orografia, la proximitat a la mar i l´orientació, solen ser prou aleatòries, només cal veure els exemples de València i d´Alcoi, i per tant, els valors de precipitació en un any no solen ser representatius d´un model climàtic, o d´un canvi de tendència. Caldria obtindre la mitjana d´una série d´anys per poder traure conclusions. Es recomana que aquesta série siga, almenys, de 30 anys.

14 de gener 2010

PER UNA TELEVISIÓ SENSE FRONTERES.


Dissabte 23 de gener, el Casal Jaume I Safor-Valldigna organitza una marxa reivindicativa contra el tancament de la TV3 al Montdúver. L´eixida es farà des de la Drova, on comença la pista d´accés al cim, a les 11 del matí. D´altra banda, Independentistes de la Safor i Viarany faran la pujada al Montdúver des de Xeresa, a les 9 del matí. Al final de l´excursió es llegirà un manifest i actuarà Pep Gimeno "El Botifarra". Us animem a seguir recollint signatures PER UNA TELEVISIÓ SENSE FRONTERES. En necessitem 500.000 per a poder presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Congrés dels Diputats de Madrid, i fer-hi arribar la veu dels valencians i valencianes que volem llibertat per a triar quina televisió volem veure.

13 de gener 2010

L´AJUNTAMENT DE VIC DECIDEIX NO EMPADRONAR MÉS IMMIGRANTS IL.LEGALS.

L´Ajuntament de Vic (capital de la comarca d´Osona), governat per una coalició composta per CiU, ERC i el PSC, ajornen la decisió de no empadronar més immigrants il.legals fins passat el proper plenari, que tindrà lloc el 4 de febrer. Aquesta polèmica decisió té un component populista, puix la gent de la ciutat està preocupada perquè el percentatge d´immigrants a Vic arriba al 25%, molts d´ells aturats. Cal dir que en les eleccions de 2007, la segona força més votada fou la ultradretana Plataforma per Catalunya, un partit espanyolista d´extrema dreta disfressat de catalanista, amb un portaveu que prové d´Unión Nacional - Fuerza Nueva (Blas Piñar), el qual disputa els vots als partits tradicionals. D´altra banda, l´ajuntament es veu incapaç de poder mantindre els serveis públics amb l´allau de població nouvinguda.
Independentment de que a un ajuntament li quadren els comptes o no, després d´un augment de població sobtada, o dels interessos electorals dels diferents partits, hauríem d´enfocar el problema de la immigració en el seu origen: per què totes aquestes persones es veuen forçades a abandonar la seua terra i vindre a viure i a treballar (si poden) ací? Per què els països més rics s´han anat enriquint, mentre que els més pobres segueixen enfonsant-se en la misèria? Què seria de tots aquests immigrants si no hagueren tingut l´oportunitat de vindre? És possible que per a un ajuntament, la immigració siga un problema, però més gran és el problema de la misèria que encara provoca la fam en més de 900 milions de persones al món, i més gran encara és la manca de compromís dels països rics per acabar amb aquesta misèria, amb les desigualtats socials al món, i es dediquen a conservar els seus privilegis, els luxes i la immoralitat d´una civilització malbaratadora i insostenible. Si de veritat s´haguera actuat contra aquestes desigualtats, no hi haurien pobles amb el 25% d´immigrants a cap lloc. A ningú li fa cap gràcia haver de deixar sa casa i el seu país.

12 de gener 2010

CAMPANYA "PARLA´M EN VALENCIÀ"

A la columna de la dreta trobareu diversos vídeos d´aquesta campanya promoguda pel Voluntariat pel Valencià. Que servisquen d´exemple per a aquells que no el parlen encara i decidisquen aprendre´l.

07 de gener 2010

INFORME SOBRE L´OCUPACIÓ DEL TERRITORI





















Els resultats del programa SIOSE (Sistema d´Informació d´Ocupació del Sòl a Espanya) són esgarrifosos per al País Valencià. Durant el periode 2000 - 2005 mostren un increment d´un 37% del territori ocupat (zones urbanes, industrials, infraestructures viàries, etc), passant a 160.197 hectàrees, un 6,9% de tota la superfície valenciana. Aquest percentatge triplica la mitjana de l´Estat espanyol. Les comarques més afectades són les del sud, on arriba al 7,34%.
L´increment més fort i preocupant ha estat el de les urbanitzacions disperses (+28%), front al dels nuclis urbans (+8,5%).
Tot i la crisi de la construcció, que ha aturat molts dels projectes que s´havien aprovat, encara s´estan tramitant més de 100 PAI´s, molts d´ells paral·litzats pels tribunals. D´altra banda, els PGOU´s (Plans Generals d´Ordenació Urbana) que s´acaben d´aprovar o que n´estan pendents, encara preveuen desenvolupaments urbanístics desmesurats i insostenibles.
És necessari que a tots els municipis on es donen aquests casos, el poble mostre el seu rebuig a aquests projectes, que tant de mal han fet als pobles on s´han portat endavant.
Informació facilitada per la Colla Ecologista La Carrasca - Ecologistes en Acció PV.

03 de gener 2010

10 ANIVERSARI DE NATURA I GENT


El grup Natura i Gent, de Castalla, celebra en 2010 el seu 10 aniversari, amb un bon grapat de propostes al llarg de l´any. A més a més del complet calendari d´excursions trimestral, organitzades conjuntament amb el Centre Cultural Castellut, a l´igual que l´any passat comença l´any amb el Dia de l´Arbre, amb una repoblació el dia 31 de gener, i per a febrer, tres activitats que de ben segur interessen a una part del poble: per al dia 3 de febrer, la projecció del vídeo Ordesa 2009, per al dia 14, una ruta fotogràfica pel terme amb motiu de la florida de l´ametler, i per al dia 24, una xarrada sobre apicultura ambiental.
Per a la resta de l´any, algunes de les activitats són les següents: xarrades sobre canvi climàtic, turisme comunitari i l´actual situació del Pla Eòlic Valencià. La celebració en juny del Dia Mundial del Medi Ambient, una donació de sang, la continuació del GR-7 cap al sud, amb l´etapa Castalla-Elda, una expedició per al pont del 9 d´octubre encara per determinar, i si fóra possible, una trobada amb la realització de cursets i convivència al CEMACAM Els Molins, de Crevillent, on podran participar diversos grups.
A més a més, Natura i Gent s´ha integrat en la web http://www.alcoiacomtat.cat/, juntament amb grups d´ambdues comarques de diverses inquietuds, entre ells la Colla Ecologista La Carrasca, d´Alcoi, l´associació gastronòmica El Menjador, també d´Alcoi, diversos casals culturals i alternatius, o diversos grups musicals, com els castelluts Pellikana.