25 de desembre 2007

CASTALLA VOL TV3!!!

Com que el PP de Camps vol monopolitzar els mitjans de comunicació, després de menejar cel i terra, ha aconseguit llevar el repetidor de TV3 de la Carrasqueta. Cal dir que aquest repetidor, com els altres dos que hi han al País Valencià, són propietat d´Acció Cultural del País Valencià, pagats amb diners d´aquesta entitat. Però com que el PP s´ha entestat en enemistar el nostre poble amb els territoris veïns (què curiós, amb tots excepte amb Múrcia), ens deixa sense una opció de TV que abans podíem triar i ara ja no. És un més dels casos d´un règim autoritari, una dictadura encoberta sota un resultat electoral que, si no oferix dubtes, també ha estat manipulat per l´antidemocràtica barrera del 5%. Ara serà TV3, després, quina ens tens guardada?

18 de desembre 2007

IMATGES DE LA NEU






Encara que amb tot allò del canvi climàtic, cada vegada se´ns faça més difícil vore neu per les nostres terres, abans de començar l´hivern ja l´hem pogut xafar. Ací us mostre alguna de les fotos: a la Font Roja, a Mariola, a la Serrella i a l´Aitana.

16 de desembre 2007

PER UN NADAL ECOLÒGIC I SOLIDARI

A la pàgina web d´Ecologistes en Acció - País Valencià trobareu una série de recomanacions que aquesta organització ens oferix per a seguir unes pautes a l´hora de comprar durant aquesta època de l´any en la que el consumisme salvatge envaïx la nostra casa. Des de la columna d´enllaços de TERRA VERDA hi podràs accedir directament.

11 de desembre 2007

SALVAR LAS TABLAS DE DAIMIEL

El govern central compra més de 500 hectàrees de terreny pròxim al parc nacional de Las Tablas de Daimiel. Des de fa més de 10 anys, l´Estat està adquirint els terrenys limítrofes amb aquest espai natural, així com els drets sobre l´aigua, per a evitar les extraccions abusives que en el passat van causar l´assecament del naixement de los Ojos del Guadiana, que eren els que abastien a las Tablas. Actualment només l´1% de la superfície inundable té aigua, i això gràcies a les aigües aportades a través del transvasament Tajo-Segura, ja que los Ojos del Guadiana, des de principis dels anys 80 es van assecar definitivament. L´única manera de recuperar las Tablas és evitant que es seguisca traent aigua de l´aqüífer 23, i que aquesta aigua recupere el nivell que abans tenia, cosa que costarà molts anys.
Recordem que un cas semblant el tenim a casa nostra, a la mateixa Foia de Castalla. La diferència és que la nostra marjal està en un avançat estat de degradació per la presència de polígons industrials, xalets i pous, i el que és pitjor, no hi ha cap voluntat de recuperar-la. Ara, la marjal i el riu podrien ser un espai natural d´alt valor si s´haguera conservat a temps, però la realitat és que s´han convertit en una àrea irrecuperable.

06 de desembre 2007

MÉS CORRUPCIÓ A MÚRCIA


Pel que es veu el destí de l´aigua que els del PP volien furtar a l´Ebre no era el de la soferta agricultura. A Totana, els interessos urbanístics i el mal ús que l´alcalde va fer del seu càrrec l´ha portat a la presó. Constructors, regidors, funcionaris... tots els qui planificaven el futur urbanístic del terme de Totana estan en el punt de mira de la justícia. A vore si l´empresonament d´aquest alcalde del PP serveix per a que altres que vinguen darrere s´ho pensen dues vegades, i per a fer vore que qui la fa, la paga.

02 de desembre 2007

SOTA L´ASFALT ESTÀ LA LLAURIA



És una fase més de la destrucció del nostre terme.

EXCURSIÓ AL CASTELLAR (ALCOI)









Diumenge 2 de desembre vam fer l´excursió al Castellar d´Alcoi, primera estribació del parc natural de la Serra de Mariola. Eixírem des del poliesportiu d´Alcoi, deixant la carretera de la Font Roja per ficar-nos en la via verda.




Passant túnels i ponts, un d´ells l´espectacular pont de les Set Llunes, sobre el riu Polop, arribem al barri de Batoi, contemplant des de baix el Salt, que després de les pluges d´octubre encara portava un petit regatxol.




Des de Batoi creuem la carretera de Banyeres, passant per uns carrers recentment asfaltats, i prompte trobem una senda entre pins que de sobte s´enlaira, passant entre les dues parets que forment el Castellar. La pujada és dura, ombrejada, al peu d´un impressionant tallat rocós, al qual arribem a pujar. Allí esmorzàrem, amb una vista completa d´Alcoi.




Encara quedava un tram costerós per pujar, per una vessant de praderia amb algun pi, fins un collat, a la vora del qual vam poder vore les restes del castell moro d´Al Quy, sobre la vall del riu Barxell. Traspassem el collat per un pinar dens fins a una cresta, la qual seguim gairebé pel capdamunt, baixant fins topetar amb la valla de la carretera de Banyeres al pas pel Salt. La senda segueix la valla fins el caseriu del Salt, on travessem per una senda el riu Barxell abans de precipitar-se pel Salt fins un replà-mirador, d´on tenim immediatament davant, la cascada del Salt i el Castellar.




A partir d´allí, una suau baixada entre pinars ens duu a una zona de bancals on trobem una font, i baixant un poc més, arribem al primer pont de la via.




Des d´allí, desfarem tot el camí per la via que havíem fet a l´anada fins el poliesportiu.