26 de novembre 2009

EXCURSIÓ 22 DE NOVEMBRE. LES TALAES

































































































































Comencem el dia des de l´ermita de Santa Anna, d´Onil, sota un cel grisenc i ambient plenament tardoral, ben al contrari que diumenge passat. Encara no fa un quart d´hora queien unes gotes insignificants. Passant per la zona d´acampada i el laberint, fem camí fins la casa Tàpena i la bassa de Favanella, que recull les aigües d´una abundosa font.
Des de l´alcavó de la font seguim pel fons del barranc, pujant per un camí entre bancals d´oliveres. On acaben els bancals, una senda continua pel mateix llit del barranc, ben ombrejat per dens pinar. La senda està molt trepitjada, i sembla ser usada amb freqüència per ciclistes. Abunda la pebrella sota les coscolles i el cepell. Arribem a un punt on la senda es bifurca. Tenim dues opcions: seguir pel fons del barranc, o trencar a la dreta eixint-nos-en d´ell. Triem la segona, i en poc temps arribem a un collat on veiem algunes cadolles. Una d´elles ha estat coberta amb plàstic pels caçadors, i té aigua per a abeurar els animals. Des de les Cadolles baixem per un camí a la valleta del mas de la Capona, que atenyem des de dalt, i eixim a la pista que va al Palomaret (GR7). Però la deixem de seguida, perquè a l´esquerra hem de pujar per un camí, barrat per una cadena. Passem per bancals d´espígol abandonats, que van omplint-se de pinatells. En arribar al barranc del Canalís, anem doblant a la dreta per la solana, i fem una pujada forta fins coronar la carena del Puig. Allí ja bufa el mestral, però el pinar ens el tapa.
Davallem fins quasi arribar a uns bancals, però poc abans ens enfilem a l´esquerra per erms fins que topetem amb un pou de neu. Allí esmorzem, protegits pel vent.
Després seguim pels bancals erms i passem pel mas del Puig, recentment restaurat, amb un estil que desentona un poc amb l´entorn. Travessem la carretera Onil - Banyeres, coneguda amb el nom del Canalís, i a l´altra banda del mas de Galindo, també creuem la de les Penyes Roges. Des de darrere de Galindo pugem per un camí, també barrat per una cadena. El paisatge canvia. Encara es coneixen els efectes d´un incendi en 1986, el més gran que ha sofert la Foia de Castalla en els últims anys. Abunda la sajolida, i les carrasques rebrotants ja van omplint tot l´alt de la Barcella. Al capdamunt hi ha una creu d´obra, d´una grandària un poc excesiva. A l´esquerra anem deixant avall el barranc dels Planets, que a finals de novembre s´acoloreix amb els colors tardorals dels gal.lers. Si mirem el fons del barranc, pràcticament tot està esguitat d´ocres.
En arribar al cim entropessem amb la tanca de la finca de la Fenassosa, ja al terme de Banyeres de Mariola. Una senda recorre tota la carena, sempre entre carrasques. El casc urbà de Banyeres ja és visible, i a l´altra banda, totes les serres de la Foia de Castalla, amb l´horitzó llunyà de la mar enfosquit pels núvols.
Quan ja estem a prop de l´Alt de la Creu decidim davallar per una senda que es va desdibuixant, i al final perdem. L´últim tram de baixada fins al mas de la Mateta el fem serra a través. El mas està totalment en ruïnes. Davall, al mig d´un bancal erm, hi ha un pouet o aljub també enderrocat. En eixir a la pista la seguim cap a l´esquerra, en direcció a la Mata, per bancals d´amtlers abandonats. Quan ja tenim la Mata a la vista baixem al barranc per altre camí. Allí hi ha una font que fa anys que no porta aigua. El llavador ha estat reblit de terra. Encara es conserva la bassa, que només té les fulles caigudes d´un gran xop. Al costat hi ha la soca d´un altre xop molt vell sec. Ara ens endinsem pel barranc, ocupat per bancals erms. Ens sorprenen alguns rodals de gal.lers, que donen color al bosc. Quan entrem en la finca del mas de Cantó, els bancals ja estan llaurats, així que anem vorejant-los per una sendeta per no xafigar-los. En alguns punts hem de baixar algun tram un poc complicat i ens arrapem amb les argelagues. I eixim al camí que ve des del barranc de l´Escalera, però per poc temps, perquè de seguida ens desviem a l´esquerra per un camí tot reblit de malesa, i tancat per una cadena, que en pocs minuts ens deixa en el mas del Collat (o Collao). La casa està oberta. Encara està ben conservat, i sembla que no fa molt de temps encara estava ocupat. Però com que no hi ha porta, sempre està exposat a actes vandàlics.
Per davall de l´era baixem entre bancals estrets d´oliveres erms fins la font. El canó a penes deixa caure l´aigua gota a gota, i no perquè s´haja assecat, sinó perquè l´aigua es perd. Sota la font, entre els avellaners, corre un rierol que arriba a formar un toll. Ens fiquem pel pinar i un poc més avall hi ha un altre naixement, que està canalitzat per una estreta sequieta. És la font de les Penyes Roges, una de les més conegudes i estimades del terme d´Onil. En un replà ombrejat per grans pins, carrasques i àlbers blancs seguim la canaleta aigües avall. Uns 300 metres més endavant, després de passar un gran xop, hi ha un altre alcavó, que sol estar sec. Allí hi ha una séquia més gran, embossada per la terra. Però nosaltres anirem pel fons del barranc, i ja no el soltarem fins eixir a la carretera. A la meitat del recorregut del barranc, quan la séquia que deixàvem dalt portava aigua, les sobres de la bassa que recollia el rierol es precipitava per tota la vessant, formant una cascada oculta per la brossa. I al capdavall, una presa de pedra frena les avingudes quan el barranc s´ompli d´aigua. Per damunt la presa hi ha un aqüeducte per fer passar l´aigua a l´altra banda del barranc.
Travessem la carretera i ja som a la casa Tàpena. D´allí a Santa Anna només resten uns 300 metres de baixada.
Aquesta excursió és una bona etapa d´entrenament per a la setmana que ve. Ens espera la travessa de la Mariola, des d´Alcoi a Bocairent. 29,5 quilòmetres de caminada pels millors indrets del sud del nostre País.

20 de novembre 2009

TROBADA INTERCULTURAL A IBI


Diumenge 29 de novembre, Ibi acull la Trobada Intercultural a la Casa de Cultura. Els objectius d´aquesta trobada són compartir, aprendre, establir lligams humans i passar-ho bé.

Al poble d´Ibi, des de fa molt de temps, conviuen persones d´arreu del món. La immigració va marcar el creixement del poble al llarg de la segona meitat del segle XX. De tots depén que el futur es construisca sobre uns fonaments basats en el respecte, la solidaritat i la voluntat d´avançar conjuntament.
La programació de la Trobada és la següent:
11.00: Taller de balls. Balls de Romania, Equador, Argentina, Ibi, i de tot el món.
14.00: Dinar de "sobaquillo". Tot aquell qui puga, que porte menjar típic del seu poble per a compartir.
Al llarg de la vesprada: Tallers i jocs per a xiquets.
Informació facilitada per Maulets de l´Alcoià.

19 de novembre 2009

EXCURSIÓ PER LA MARIOLA












































































































































































Aprofitant el dia quasi estiuenc que va fer diumenge 15 de novembre, i tenint a la vista (només faltaven dues setmanes) l´etapa del GR7 des d´Alcoi a Bocairent), on caldrà anar ben preparats físicament, em vaig decidir a donar una volta pels racons més ombrívols de Mariola.
Des del càmping Fonts de Mariola, seguint un curt tram del GR-7 em vaig dirigir en direcció a Bocairent fins el mas dels Collets, i poc després, enfilant una senda senyalitzada a la dreta, agafí la direcció a Alfafara. Al principi baixa suau per bancals erms que van omplint-se de pinatells. Un regallador al mig de la senda, en temps de tronades pot arribar a portar aigua. No és el cas, ja que després dels temporals de setembre a penes hem tornat a veure una gota. Un poc més avall, sota una balma hi han les ruïnes del mas de Serrelles, que van quedant-se reblides d´heura. A partir del mas, la costera es fa més vertiginosa, i pot arribar a presentar algun risc de caiguda, per la pedra solta, així que cal davallar amb compte i passes curtes. Al final de la baixada ens ve des de la dreta el barranc del Fontanaret, tan abrupte que no hi ha manera de pujar-hi. A més a més, la malesa el fa impenetrable. Una vegada m´hi vaig endinsar i a penes es podia caminar per ell. Els esbarzers barren el pas. Una canaleta embossada de sediments segueix barranc amunt, entre baladres i esparregueres. Al fons del barranc sonava com una cascada, però l´espessor de la garriga impedia veure el doll de l´aigua. A l´eixida del barranc arribem al poliesportiu, i immediatament davall, l´alberg Font del Tarragó. Ací prendrem el caminet que mena a dita àrea recreativa, on una font de bon cabdal ompli una basseta. Ací s´han instal.lat barbacoes, engronsadors, taules i bancs, per poder passar un dia de dinar. Pujant cap amunt eixim a un pla enmig d´un espés pinar, on alguns freixos coloregen el paisatge amb colors tardorals. Passem per una edificació en ruïnes, sota la penya del Xorro. Després de fortes tempestes, des del capdamunt de la penya brolla una cascada, que pot durar uns pocs dies com a molt. Seguint el camí, per un bancal de nogueres abandonat que ja esdevé pinar continuem fins al següent barranc. Tambe hi han cascades, però la sequera les ha deixat eixutes. Els baladres, oms i freixos són testimonis de la presència ocasional d´aigua. Remuntem un revolt i trobem una toba per on baixava l´aigua, una balma i un naixement del qual només escoltem el so de l´aigua, perquè va canalitzada. A l´esquerra hi ha una fosca cova, per la que després de ploure sol caure aigua des del sostre, a gotes, o fins i tot a petits filets.
Retrocedim una mica, i passant per un avenc i una superfície de cepell, ara totalment florit, ens situarem damunt de la toba, i ja sentirem de nou la música de l´aigua per una canaleta tota embossada pels travertins. La calç de l´aigua es sedimenta amb les restes vegetals, i fa que l´aigua que porta la sequieta es vaja perdent pel camí i a penes arribe ací. i se´ns obri davant tota la amplària del Racó de la Font, esguitat de freixos grocs, i amb un preciós tallat rocós, grisenc, al fons. Hi ha que passar a l´altra banda del fons del barranc, i pujar una mica fins el naixement. És un alcavó del que ix aigua cristal.lina, i encara en ve des de més amunt per una petita xorrera. Els freixos es fan presents a tota la vessant del barranc. Ara la senda puja amb energia buscant el llom entre els dos barrancs. En algun pas cal trepar una mica, i en poc temps tenim a la vista Alfafara immediatament davall, Bocairent al fons, a la dreta, i ja més amunt, Agres a l´esquerra. I així arribem al mas del Fontanaret. Ara està en obres, l´estan reconstruïnt, però no han respectat ni la fisonomia que tenia el mas, ni encara menys els materials. Sembla que han preferit el formigó armat i la rajola. En el mas trobe uns excursionistes que no coneixen massa la zona i volen informació sobre la Cava d´en Miquel i la cova Bolumini, i els acompanye fins al collat des d´on ix una senda a cada costat cap a ambdós indrets. Puge al Cabeço de Mariola, des d´on hi ha una magníca vista, no només cap a la Valleta d´Agres i Bocairent, i a les serres més llunyanes, sinó també cap al cor de la Mariola, on el Montcabrer s´alça imponent. Faig una breu visita a la cova Bolumini, des d´on ve un nombrós grup d´excursionistes, al voltant de 25 o 30. I és que realment paga la pena tornar a veure aquesta cova per molt que ja la tinguem coneguda. Tornant al Cabeço de Mariola intente buscar a través dels seus prats i carrasques la baixada cap al càmping. Davalle unes ribes i algun tram serra a través fins pegar amb una sendeta enlairada que em deixa al mateix mas dels Collets. D´allí al càmping només resta una breu passejada sota les carrasques.
Avise a qui n´estiga interessat que diumenge 22 tenim excursió de mig dia per la serra d´Onil, a l´Alt de la Barcella, també anomenat com a Les Talaes. És una bona ocasió per fer un bon entrenament per a la de la setmana que ve, d´Alcoi a Bocairent. La predicció és de 19 graus de màxima i 9 de mínima, probabil.litat de pluja 0%, com ja ve éssent costum aquest novembre tan àrid que estem tenint, i vent de mestral de 14 km/h. Bon dia per eixir a la serra i gaudir de la tardor!

APLEC EXCURSIONISTA DELS PAÏSOS CATALANS

Programació del 33é Aplec Excursionista dels Països Catalans a la Safor.

DIVENDRES 4 DE DESEMBRE.
18.00. Obertura de la recepció de participants i de la zona d´acampada.
20.00. Inauguració de l´exposició de l´obra de Paco Alberola i recital poètic a l´auditori de Benifairó.

DISSABTE 5 DE DESEMBRE.
8.00 Excursions del dia:
-Simat - Barranc de l´Escudella - Les Foies - Camí dels Burros - Simat.
-Simat - Creu del Toro - Mirador del Toro - Simat.
-Simat - Barx - Simat.
-Simat - Camí dels Burros - Barranc de Manesa - La Puigmola - El Toro - Simat.
-Monestir de Santa Maria de la Valldigna i ermita de la Xara.
16.00. Actes d´inauguració a Simat i Benifairó.
16.30. Dansades a Simat amb els alumnes de l´escola. Hissada de la bandera de l´Aplec a l´ajuntament.
17.00. Cercavila entre els dos pobles.
17.45. Dansades a Benifairó amb els alumnes de l´escola. Hissada de la bandera de l´Aplec a l´ajuntament.
19.00. Acte central de l´Aplec a l´auditori de Benifairó.
Paraules de benvinguda i xarrada central: "Alta tensió i política energètica" (Sergi Saladié).
21.00. Albades, vídeos i diapositives a la Carpa.

DIUMENGE 6 DE DESEMBRE
8.00 - 10.00. Excursions del dia:
-Benifairó - Castell de Marinyén - Barranc de Cremades o de la Cadira - Benifairó.
-Tavernes de la Valldigna - Font de la Granata - Tavernes de la Valldigna.
-Simat - Barx - Simat.
-Circ de la Safor.
-Simat - Senda dels Burros - Cim de Penyalba - Montdúver - Pla de Sanoma - Castell de Marinyén - Simat.
-Les valls de la Murat i de la Casella.
-Tavernes de la Valldigna - Serra de Corbera i les creus.
-Benifairó - Barranc de Cremades - Les Foies - Barranc de l´Escudella - Benifairó.
-Monestir de Santa Maria de la Valldigna i ermita de la Xara.
-Gandia i la Marjal.
-Sueca i l´Albufera.
16.00. Partida de pilota al trinquet de Simat.
17.00 a 20.00. Xarrades.
Benifairó (sala d´exposicions, Pl. País Valencià).
17.00. Estudi històric de la Valldigna.
18.00. 40 anys d´independentisme.
19.00. L´expulsió dels moriscos i les seues conseqüències (Manuel Ardit).
Simat (sala d´actes de l´ajuntament).
17.00. Estud càrstic de la Valldigna (Grup Comando).
18.00. Xarxa viària. El tren Gandia - Dénia com a model (Josep Garcia).
19.00. Presentació de l´editorial de mapes excursionistes El Tossal.
19.30. Presentació de les Marxes Intercomarcals pels Països Catalans.
17.00 a 20.30. Fira d´entitats a la Carpa o al mercat de Simat.
23.00. Xavi Castillo a la Carpa.
0.00. Punxa-discos.

DILLUNS 7 DE DESEMBRE
8.00 - 10.00. Excursions del dia:
-Benifairó - Castell de Marinyén - Barranc de Cremades o de la Cadira - Benifairó.
-Simat - Creu del Toro - Mirador del Toro - Simat.
-Simat - Barx - Simat.
-Circ de la Safor.
-Simat - Senda dels Burros - Cim de Penyalba - Montdúver - Pla de Sanoma - Castell de Marinyén - Simat.
-Les valls de Murat i de la Casella.
-Tavernes de la Valldigna - Serra de Corbera i les Creus.
-Benifairó - Barranc de Cremades - les Foies - Barranc de l´Escudella - Benifairó.
-Monestir de Santa Maria de la Valldigna i ermita de la Xara.
-Gandia i la marjal.
-Sueca i l´Albufera.
16.00. Partida de pilota al trinquet de Simat.
17.00 a 19.30. Xarrades.
Benifairó (sala d´exposicions. Pl. País Valencià).
17.00. Arqueologia de la Valldigna (Mª Isabel Escrivà).
18.00. Agroecologia (Enric Navarro).
Simat (sala d´actes de l´ajuntament).
17.00. El primer excursionisme valencià (Joan F. Mateu).
18.00. Activitat de muntanya responsable (Carles Arnal).
19.00. Macrourbanisme al País Valencià (Roger Cremades).
20.00. Dimonis i Nova Muixeranga per convocar el sopar.
21.00. Sopar de Germanor de l´Aplec a la Carpa.
23.00. Concert a la Carpa.

DIMARTS 8 DE DESEMBRE.
8.00. Excurisons curtes
-Simat - Barranc de l´Escudella - Les Foies - Camí dels Burros - Simat.
-Simat - Creu del Toro - Mirador del Toro - Simat.
-Simat - Barx - Simat.
-Simat - Camí dels Burros - Barx - Barranc de Manesa - la Puigmola - El Toro - Simat.
-Monestir de Santa Maria de la Valldigna i ermita de la Xara.
12.00. Actes de cloenda. Concert de les bandes de Benifairó i Simat.

18 de novembre 2009

NOVETATS EÒLIQUES


Segons apareix en una notícia al diari El País, el fiscal porta a Renomar i al Consell davant el jutge per possible prevaricació en la construcció de centrals eòliques a la zona 3 (comarca dels Ports). Us passe l´enllaç per a que pogueu llegir la notícia completa: http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/fiscal/lleva/Renomar/Consell/juez/parques/eolicos/elpepiespval/20091118elpval_3/Tes.

17 de novembre 2009

ASSOCIACIÓ D´ESTRANGERS A ONIL




















Si la setmana passada ens avergonyíem per una manifestació feixista a Ibi (l´Alcoià), i mostràvem el nostre malestar amb la Subdelegació del Govern per autoritzar-la, d´altra banda és també una satisfacció que a Onil s´haja creat un grup amb el nom d´Associació d´Estrangers a Onil. Sempre he cregut que l´intercanvi cultural entre els pobles ens enriqueix a tots, i celebrem que aquesta nova associació puga desenvolupar les seues activitats i compartir-les amb la població autòctona. I encara més, que es senten a gust amb nosaltres. El poble valencià sempre ha estat tolerant i hospitalari amb els nouvinguts, i la majoria de vegades els ha integrat fins que al cap del temps han esdevingut uns valencians més. Han ajudat a fer que siguem un poble dinàmic i pròsper, i a canvi han pogut desenvolupar els seus projectes de vida. Per això donem la benvinguda a aquesta associació, els convidem a que participen de la nostra prosperitat, a que es consideren a casa seua, com a colivencs i valencians, i condemnem amb tota energia a tots aquells que es dediquen a crear odi contra els qui no "pensen" com ells. I de pas, no estaria de més recordar a les autoritats públiques que si els estrangers treballen aci, paguen impostos ací i viuen sota les nostres lleis, també haurien de tindre dret al vot i poder decidir quí els ha de governar, igual que ho podem fer nosaltres.

10 de novembre 2009

XARRADA SOBRE EL RIU SEGURA


La Colla Ecologista La Carrasca - Ecologistes en Acció organitzen al Centre Ovidi Montllor d´Alcoi una xarrada per a divendres 13 de novembre, a les 20.00, a càrrec de Carlos Arribas (Ecologistes en Acció), sota el títol: RIU SEGURA: QUAN ELS TRIBUNALS CASTIGUEN ELS ECOLOGISTES I EMPAREN ELS RESPONSABLES DE LA CONTAMINACIÓ.
Hi ha un principi ambiental que diu "qui contamina paga". En el cas del riu Segura, els tribunals han absolt els contaminadors i els responsables de l´Administració que va permetre durant anys la contaminació, i han condemnat en costes (més de 30.000 €) els grups ecologistes que han lluitat contra la contaminació.
Després de la xarrada tindrà lloc un sopar, els beneficis del qual es destinaran a sufragar les costes del juí.


EXCURSIÓ 8 DE NOVEMBRE. GORGES DEL XÚQUER






























































































































































































Ens desplacem als confins del País Valencià, fitant amb Castella-la Manxa, per visitar un dels reductes salvatges més impressionants del nostre territori. Un canyó fluvial emmarcat per altes parets rocoses. El riu Xúquer, des del seu naixement fins la presa de Tous, només uns 30 quilòmetres abans d´abocar a la mar, discorre per la Serrania de Conca, per la Manxa, la Manchuela i la Vall de Cofrents, la major part del seu camí per estrets i profunds canyons.
Abans de començar l´excursió bé paga la pena fer una visita guiada a la cova de Don Juan. Es tracta d´una gran cavitat kàrstica amb formacions d´estalactites, estalagmites, columnes, colades i banderes. Consta d´una part més alta, eixuta, i altra més profunda, humida. La temperatura de l´interior de la cova és constant al llarg de l´any, de 17 graus. Des del Mesolític (entre el 8000 i el 6000 abans de Crist), va estar utilitzada esporàdicament com a refugi. No s´han trobat pintures rupestres, però sí restes arqueològiques. També va tindre el mateix ús durant l´expulsió dels moriscos, en 1609, on es van amagar alguns d´ells per no ser expulsats. El nom de la cova li ve per Don Juan, qui els va fer fora. Des de fa uns 16 anys té un ús turístic. S´ha habilitat un sender circular interior, en alguns trams escalonat, i se li ha dotat d´enllumenat, per poder contemplar les seues formacions. Com que no està permés fer fotos dins la cova, només us n´he penjat dues exteriors i 3 fotos interiors extretes del panell informatiu.
Ja ben avançat el matí encetem la nostra ruta. Hem hagut de desfer camí fins el poble de Jalance (Xalans), i prendre una pista asfaltada per la vora del Xúquer. Quan aquesta pista està a punt de creuar el riu i tornar enrere per l´altra banda, ix un camí sense asfaltar a la dreta. Aquest és el que anem a agafar. El camí puja suau durant pràcticament tot el recorregut, i s´enfila per una cornisa a mitjan tallat rocós. En alguns trams més amples hi ha una conducció d´aigua per la vora, oculta per una petita paret de blocs, i en trams més estrets circula per davall del camí. Quan arribem a una caseta de captació d´aigua, el camí acaba i esdevé senda, molt frequentment barrada per despreniments. Cada vegada el riu va més profunt, puix el seu desnivell és mínim i el del camí ascendeix a poc a poc. En algunes ocasions hem de travessar algún túnel, perquè les parets del canyó no arriben a deixar espai per a poder passar. Quan més ens endinsem, els paisatges es fan més espectaculars. La nostra banda és una contínua cinglera altíssima, possiblement de més de 250 metres de desnivell, i la d´en front, més suau, de vegades és una vessant totalment coberta de pinar, carrascar i rodals de freixos, algunes cingleres més petites, o formacions de frares i crestalls. Al capdamunt, alguns aerogeneradors resten encant a aquest territori pràcticament verge. El riu s´obri camí entre els estrets, i de quan en quan arriba a deixar algun petit espai on creixen rodals de xops, o fins i tot s´ha pogut aprofitar per cultivar petits horts, només al principi. Les aigües de color turquesa, si fóra estiu, ens animarien al bany en alguns amples tolls. I arriba un moment en el que la senda entropessa amb un penyassegat on ja no es pot seguir, i s´acaba. Al llarg de tot el recorregut hem anat passant per algunes construccions, moltes d´elles en ruïnes, d´ús hidràulic. La guia de la cova de Don Juan ens explicà que al riu Xúquer se li pren la gran part del seu cabal aigües amunt, i es desvien per una conducció subterrània que travessa la serra i mou una central hidroelèctrica al terme de Cofrents. Aquesta conducció acaba desaiguant al Cabriel, que en les immediacions de Cofrents es junta amb el Xúquer al pantà d´Embarcaderos. Com que el nostre camí és tan penjat i no dóna més opcions (arribàrem a pensar en poder baixar al riu per una pedrera i intentar tornar per la ribera, però vist des de dalt sembla totalment impossible si no és per dins l´aigua, seria qüestió de plantejar-ho en estiu), ens toca tornar per on hem vingut. I després d´aquest excursió tan completa, en la que hem pogut gaudir de bona superfície forestal, d´un tram fluvial en perfecte estat de conservació, de grans parets abruptes, de vegades com tallades a plom, d´una meravella geològica subterrània, i d´un dia ventós que per la part on nosaltres caminàvem a penes ens afectà, arredonim el dia amb un bon dinar a Jalance.