30 de juliol 2007

INCENDIS FORESTALS

Encara no hem arribat a mitjan estiu i el foc torna a ser el protagonista. Més de 3500 hectàrees a Gran Canaria, en gran part de pinar d´alt valor, ja que era el pulmó verd de l´illa, i al voltant de 4000 a Sierra Morena, en Córdoba. Recordem els últims anys l´onada d´incendis a Galisia de l´any passat, el de l´Alt Tajo i els d´Extremadura fa dos anys, i el gran incendi entre Huelva i Sevilla de fa tres. Els mitjans de prevenció i extinció han millorat molt, però les altes temperatures i la manca de pluges deixen molt seca la terra, i qualsevol descuit pot fer cendra allò que ha tardat desenes d´any en formar-se.

15 de juliol 2007

CONTINUA EL XAPAPOTE

Pel que fa al "Don Pedro", el vaixell que va abocar combustible front a Eivissa, encara ahir es trobaren tres forats pels que eixien "unos hilillos de plastilina". La taca de fuel ha arribat a afectar un parc natural eivissenc.

12 de juliol 2007

TORNA EL XAPAPOTE

Davant les costes de l´illa d´Eivissa, un vaixell s´ha enfonsat i ha vessat part del gas-oil que portava, i que ha arribat al litoral eivissenc. La platja de Talamanca ha estat tancada. A hores d´ara, les tres fuites que tenia el vaixell ja han estat segellades.

11 de juliol 2007

EN CONTRA DELS SONDEJOS

Greenpeace ha aprofitat el seu recorregut per la Mediterrània per a denunciar els sondejos que van a efectuar-se en front de les costes valencianes per a buscar gas natural. La proximitat dels sondejos a l´Albufera de València podria afectar el Parc Natural, el primer que es va declarar al País Valencià l´any 1986, i que ja pateix un deteriorament greu per freqüents abocaments incontrolats de residus contaminants.
INFORMACIÓ MÉS COMPLETA EN www.greenpeace.org/españa/

08 de juliol 2007

EN DEFENSA DE LA MEDITERRÀNIA


El Rainbow Warrior arribà avuí al port de Sagunt. Greenpeace vol denunciar l´estat de contaminació de la nostra mar.
Un territori com el País Valencià, que basa la major part de la seua economia en el turisme "de sol i platja", no deuria permetre l´actual estat de les nostres aigües marines. Però hem de buscar l´origen de la contaminació marina en l´interior. Malgrat que cada vegada es depuren més les aigües residuals, continuen arribant als rius, i d´ells a la mar, residus urbans, industrials i agrícoles, i per contra, menys aigua.
La vida marina depén dels nutrients i l´oxigen que els rius aporten a la mar, però els rius mediterranis arriben esgotats a la mar, cosa que fa que l´aigua marina dispose de menys recursos per a la vida. La política que s´ha aplicat en les darreres dècades d´expoliació de rius i de transvassaments ha estat nefasta per a la salut de les nostres aigües. L´execució del transvassament Xúquer-Vinalopó facilitarà el reg de les eixutes terres de les comarques del Sud, i malauradament, de la posada en regadiu de terres que eren de secà. Com a "danys col.laterals", apareixeran més camps de golf envoltats d´urbanitzacions de milers de xalets. Però el futur del tram baix del Xúquer serà el d´una putrefacta claveguera que abocarà a la mar un regatxol de fer, i no el d´un riu viu que aportarà vida a la mar. L´Ebre corre el mateix perill, puix malgrat la derogació del seu transvassament, la part no derogada del PHN del PP, contempla la posada en reg de grans extensions de terres desèrtiques a los Monegros, que consumirien més de tres vegades l´aigua que s´anava a transvassar. Cal pensar que convertir en horta un desert té un preu ambiental que no tenim per què pagar. El futur del Delta de l´Ebre és incert, com també de la part de costa que rebia els aports d´aigua amb oxigen i nutrients que venien del riu.
Cal que ens plantegem, encara que siga des del punt de vista econòmic, quin futur volem per al turisme costaner, i pensar còm conservar-lo. La clau és conservar les aigúes i les costes, i pareix que anem per mal camí.

06 de juliol 2007

SARAGOSSA 2008

Falta un any per a l´EXPO de Saragossa, que com tots sabem, té com a eix fonamental l´aigua: un recurs cada vegada més escàs i més demandat.
Encara hi han alguns que, després de tres anys d´haver derogat el transvassament de l´Ebre, segueixen fent demagògia i exigint eixa aigua, no sabem exactament per a quí. Continuen utilitzant els agricultors com a víctimes, quan en realitat són les víctimes d´una Generalitat Valenciana que els ha deixat sistemàticament de costat. No els convé l´agricultura perquè així els constructors disposaran de més terreny que en un futur podrà ser requalificat.
Però per damunt de demagògies i "agua para todos", el País Valencià pateix un dèficit d´aigua. No és el moment de traure el debat transvassament sí o no. Està clar que el transvassament crearia una major demanda d´aigua, i en poc temps es quedaria xicotet, es continuaria especulant amb l´aigua, i d´ací a poc tornarien a intentar agafar aigua d´altre lloc. Entrem en una espiral d´insostenibil.litat, i la bola es faria més gran.
Més bé, la pregunta seria: Còm hem arribat a aquesta situació de dèficit?
Analitzem l´ús que es fa de l´aigua: piscines, golf, jardinets de gespa, terres mítiquss, marines d´or,...
És sostenible que en un dels territoris més secs d´Europa continuem "important" població de forma artificial? Les autoritats ens intenten conscienciar d´accions que podem fer a casa: no deixar aixetes obertes innecessàriament, dutxar-nos en comptes de banyar-nos, aprofitar l´aigua abans que isca calenta, evitar pèrdues en aixetes que gotegen... Tot aço ho tenim ja interioritzat, i ens pareix fonamental, però cada vegada són més cases que consumeixen aigua, i eixa tendència constructora no es pot mantenir indefinidament.
Són les mateixes autoritats que ens conviden a estalviar aigua qui haurien de fer alguna cosa per a frenar la barbàrie constructora / destructora de territori.
Moratòria urbanística ja!

04 de juliol 2007

EL CAMÍ

Un nombre creixent de gent i entitats estan fundant un nou camí senyalitzat per les 88 comarques/illes de parla catalana, per fer a peu, amb una guia escrita, guies acompanyants i allotjaments de tota la gamma, que enllaça camins ja existents, que va vertebrant i cohesionant el territori, fomentant un turisme cultural, sostenible i desestacionalitzat, l´arrelament a través del coneixement de la gent de cada indret, dels seus costums, del patrimoni cultural i natural, de l´empremta de la història, dels anhels, de les problemàtiques i de la bellesa de cada territori, tot fent noves coneixences i amistats, fent salut i estimulant l´enfortiment i el creixement personal i col.lectiu. Cada caminant o pelegrí podrà adquirir un carnet del caminant per recollir el segell dels llocs per on passi que li permetrà accedir als allotjaments, serveis i a descomptes en museus, etc.
LA MARCA DEL CAMÍ: està inspirada en l´escut de la Generalitat Valenciana, en l´escut que apareix en monuments històrics d´arreu del país i en el símbol tradicional i oficial de tots els territoris per on passa.
PAÍS VALENCIÀ
CATALUNYA
ILLES BALEARS
FRANJA DE PONENT
ANDORRA
CATALUNYA NORD
L´ALGUER (SARDENYA)
Els primers trams disponibles els trobaràs a: www.elcami.org.

03 de juliol 2007

PER QUANT DE TEMPS?


Per quant de temps podrem encara gaudir de les serres de la Foia de Castalla? Quants mesos, o com a molt, anys, ens queden de poder-les vore com estan ara? Tardarem molt en canviar el nostre paisatge forestal per un paisatge eòlic? L´amenaça més gran que seguia latent sobre les nostres serres es va fer realitat el 27 de maig. Camps es va comprometre a portar endavant el Pla Eòlic Valencià, i els resultats de les passades eleccions li han donat de nou la majoria absoluta, i això significa total llibertat per a fer amb el nostre entorn, en la pràctica, allò que li done la gana, només limitat per la protecció de Paisatge Protegit de les serres de Castalla, i que respecte a la possible instal.lació de centrals eòliques és bastant ambigua. Companys de la zona 15, ànim: la lluita continua.

CAMINA SENSE DEIXAR RASTRE

Heus ací les recomanacions que ens fa la Conselleria de Territori i Habitatge per als aficionats a la muntanya:
* Deixa el lloc més net que en arribar, les teues deixalles, i si pot ser les que trobes, diposita-les a la població més pròxima.
*Respecta el camí, no faces drecera. Faràs un important favor a l´ecosistema.
*El foc és l´enemic més gran de les muntanyes, no encengues fogueres, ni fumes. Respira aire pur.
*Contempla les plantes sense destrossar-les, no arranques plantes ni flors. Pren notes o fotos.
*Observa els animals sense molestar-los, si dus gos, fes-te´n responsable.
*Respecta les propietats locals, tanca les portes de les tanques per on passes per evitar que el ramat isca i creua sempre les terres de cultiu pels senders.
*Usa les zones d´acampada, no danyes el sòl innecessàriament.
*Tin cura de les fonts, són el bé més preat de les nostres muntanyes. No les contamines.
*Oblida´t dels vehicles de motor, el soroll també és una forma de contaminació.
*Gaudeix del silenci, així sentiràs el soroll de la naturalesa.