ELS POBLES DE LA TINENÇA

Divendres de vesprada, des del càmping Molí de l´Abad, emprenguérem carretera amunt fins a Fredes, passant pel pantà d´Ulldecona, ple a vessar, i per les proximitats del monestir de Santa Maria de Benifassà. És un minúscul poblet enlairat, en una verdíssima valleta envoltada de pinars de pi roig. A penes veiem ningú pel carrer. La sensació d´aïllament i solitud es veu reforçada per la densa boira que cobreix tot l´entorn després d´una curta tronada.

De Fredes al Boixar hi ha una estreta carretera que baixa, sempre entre mig de densos pinars, i ja més a prop del poble, pastures. Entre mig de la boira, el Boixar apareix de sobte, quan ja hi som al damunt. Aquest poble és més gran que Fredes, i s´estén costera amunt. Hi han moltes cases abandonades i enderrocades, però moltes altres han estat restaurades i són aprofitades com a segones residències. Tampoc el Boixar té a penes vida entre setmana. Si mirem els voltants (només allò que la boira permet), ens recordarà un poc a Vistabella del Maestrat.

Al tornar al càmping divisem al fons de la vall de la Tinença de Benifassà, en un turonet, el Bellestar.

I dissabte de matí, camí d´Alcañiz, tornem a pujar el port que mena al Boixar, per a continuar fins al de Torre Miró. Ara veiem el Boixar assolellat envoltat de boscs, prats de pastura i alguns sembrats. Però abans d´entrar-hi hem de tirar a l´esquerra en direcció a Castell de Cabres. Després de pujades i baixades arribem a Castell de Cabres, un poble quasi tan petit com Fredes. Aquest, administrativament no pertany al terme de la Pobla de Benifassà, puix té el seu ajuntament i terme, però històricament sí que en forma part. Des d´allí baixa un barranc camí d´Herbers i Pena-Roja de Tastavins, sempre entre pinars. I uns pocs quilòmetres més endavant, en un espoló rocós, altra menuda pedania, en aquest cas del terme de Morella: Herbesset. Estem a l´extrem nord del País Valencià, tot i que la localitat més septentrional és Sorita, a la vora del riu Bergantes. Des d´un collat distingim perfectament, mirant al sud, l´imponent Penyagolosa, cap a ponent, la inquietant presència de les centrals eòliques de Sorita, i més a l´interior, la de Castellfort i Vilafranca. Algunes d´elles les han hagut d´aturar degut a la gran mortaldat de voltors.

Una vegada al port de Torre Miró agafem la carretera general en direcció a Aragó i a poc a poc anem deixant enrere les terres muntanyoses de la Tinença de Benifassà i els Ports de Morella.