ELS PINS MONUMENTALS D´ARNES

Diumenge de bon matí ens vam desplaçar a l´àrea de lleure de la Franqueta, a la vora del riu dels Estrets, no sense abans contemplar des d´un mirador les grandioses vistes de l´ombria del Port que recau cap a Horta de Sant Joan: el Tossal d´En Grilló, els salts de Satorras i el Ferrassó (aquest darrer visible i sense aigua), les Roques de Benet, la Gronsa... i més amunt, el canyó que forma el riu dels Estrets entre altes moles rocoses.

Des de la Franqueta encetem una pista forestal que comença a la vora d´un menut afluent del riu principal, i que puja per la vora d´alguns masos en ruïnes, com el de Josepó, a la vora d´un revolt. La vegetació és ben frondosa: pins negres, aurons, boix pertot arreu, falgueres, carrasques, gal.lers, i alguna moixera, grèvols aïllats, teixos camuflats i fins i tot algun avellaner.

Coronem un primer collat, on hi ha un mas en ruïnes amb un cirerer al davant, ben carregat d´unes dolcíssimes cireres que ningú no vindrà a collir, i que seran aprofitades pels pardals. L´estat d´abandonament de tots aquests masos és evident, puix tots els que hem vist durant la pujada estan enderrocats.

Ara anem davallant suaument per la pista per salvar un dels barrancs que formaran el riu de les Valls. A l´esquerra, cingles i més bosc, i a la dreta, la profunditat del barranc amb densa cobertura forestal. I més endavant arribem al coll de Miralles. Ací el pinar està aclarint. Hi ha una bassa rectangular, segurament per a l´extinció d´incendis, i un abeurador. Des d´ací puja una senda senyalitzada cap a Lo Pimpoll i Lo Ramut, els dos pins monumentals. La pujada és d´allò més pintoresca, sempre a l´ombra del pinar amb una bona catifa de falgueres, que rellueixen sota el sol matinal. La senda s´aproxima a les cingleres. Quan ja quasi la toca, s´alça Lo Pimpoll, el primer pi monumental. Té una alçada de 31 metres, un tronc platejat, perfectament recte, i se li calcula una edat d´uns 500 anys. La senda continua, i gira de cop a l´esquerra. I quan passem per dalt de Lo Pimpoll, un poc més endavant, giragonsa un poc per salvar el desnivell i apareix Lo Pi Ramut, no tan alt com l´anterior, però amb un cop enorme, de branques retorçades. Des d´allí es contempla una àmplia vista de la planura compartida entre les comarques de la Terra Alta i el Matarranya, i es divisen llunyans poblets. Més a prop, les moles que emmarquen el riu de les Valls, i a l´esquerra, la Penyagalera. Aquesta senda continuaria cap al refugi de Terranyes. Seria molt interessant completar una ruta circular pujant-hi a aquest refugi, connectarla amb el refugi de les Clotes, i davallar cap a la Franqueta. Però no dóna temps, i cal tornar. A més a més, el cel comença a tapar-se. Ja a la Franqueta, encara vaig fer una incursió riu amunt. Hi han dues àrees d´interpretació: una sobre la marbrera que es va obrir al barranc del Carrer Ample, i l´altra sobre l´evolució del paisatge. També la Cova de Picasso, amb un ullal al davant, ara eixut, i més avall, quan el barranc s´estreteix, una font que naix en una petita cova i és conduïda per un gamelló. Al voltant de la cova creixen la falzia i la menta borda.