EXCURSIÓ 22 DE NOVEMBRE. LES TALAES

Comencem el dia des de l´ermita de Santa Anna, d´Onil, sota un cel grisenc i ambient plenament tardoral, ben al contrari que diumenge passat. Encara no fa un quart d´hora queien unes gotes insignificants. Passant per la zona d´acampada i el laberint, fem camí fins la casa Tàpena i la bassa de Favanella, que recull les aigües d´una abundosa font.

Des de l´alcavó de la font seguim pel fons del barranc, pujant per un camí entre bancals d´oliveres. On acaben els bancals, una senda continua pel mateix llit del barranc, ben ombrejat per dens pinar. La senda està molt trepitjada, i sembla ser usada amb freqüència per ciclistes. Abunda la pebrella sota les coscolles i el cepell. Arribem a un punt on la senda es bifurca. Tenim dues opcions: seguir pel fons del barranc, o trencar a la dreta eixint-nos-en d´ell. Triem la segona, i en poc temps arribem a un collat on veiem algunes cadolles. Una d´elles ha estat coberta amb plàstic pels caçadors, i té aigua per a abeurar els animals. Des de les Cadolles baixem per un camí a la valleta del mas de la Capona, que atenyem des de dalt, i eixim a la pista que va al Palomaret (GR7). Però la deixem de seguida, perquè a l´esquerra hem de pujar per un camí, barrat per una cadena. Passem per bancals d´espígol abandonats, que van omplint-se de pinatells. En arribar al barranc del Canalís, anem doblant a la dreta per la solana, i fem una pujada forta fins coronar la carena del Puig. Allí ja bufa el mestral, però el pinar ens el tapa.

Davallem fins quasi arribar a uns bancals, però poc abans ens enfilem a l´esquerra per erms fins que topetem amb un pou de neu. Allí esmorzem, protegits pel vent.

Després seguim pels bancals erms i passem pel mas del Puig, recentment restaurat, amb un estil que desentona un poc amb l´entorn. Travessem la carretera Onil - Banyeres, coneguda amb el nom del Canalís, i a l´altra banda del mas de Galindo, també creuem la de les Penyes Roges. Des de darrere de Galindo pugem per un camí, també barrat per una cadena. El paisatge canvia. Encara es coneixen els efectes d´un incendi en 1986, el més gran que ha sofert la Foia de Castalla en els últims anys. Abunda la sajolida, i les carrasques rebrotants ja van omplint tot l´alt de la Barcella. Al capdamunt hi ha una creu d´obra, d´una grandària un poc excesiva. A l´esquerra anem deixant avall el barranc dels Planets, que a finals de novembre s´acoloreix amb els colors tardorals dels gal.lers. Si mirem el fons del barranc, pràcticament tot està esguitat d´ocres.

En arribar al cim entropessem amb la tanca de la finca de la Fenassosa, ja al terme de Banyeres de Mariola. Una senda recorre tota la carena, sempre entre carrasques. El casc urbà de Banyeres ja és visible, i a l´altra banda, totes les serres de la Foia de Castalla, amb l´horitzó llunyà de la mar enfosquit pels núvols.

Quan ja estem a prop de l´Alt de la Creu decidim davallar per una senda que es va desdibuixant, i al final perdem. L´últim tram de baixada fins al mas de la Mateta el fem serra a través. El mas està totalment en ruïnes. Davall, al mig d´un bancal erm, hi ha un pouet o aljub també enderrocat. En eixir a la pista la seguim cap a l´esquerra, en direcció a la Mata, per bancals d´amtlers abandonats. Quan ja tenim la Mata a la vista baixem al barranc per altre camí. Allí hi ha una font que fa anys que no porta aigua. El llavador ha estat reblit de terra. Encara es conserva la bassa, que només té les fulles caigudes d´un gran xop. Al costat hi ha la soca d´un altre xop molt vell sec. Ara ens endinsem pel barranc, ocupat per bancals erms. Ens sorprenen alguns rodals de gal.lers, que donen color al bosc. Quan entrem en la finca del mas de Cantó, els bancals ja estan llaurats, així que anem vorejant-los per una sendeta per no xafigar-los. En alguns punts hem de baixar algun tram un poc complicat i ens arrapem amb les argelagues. I eixim al camí que ve des del barranc de l´Escalera, però per poc temps, perquè de seguida ens desviem a l´esquerra per un camí tot reblit de malesa, i tancat per una cadena, que en pocs minuts ens deixa en el mas del Collat (o Collao). La casa està oberta. Encara està ben conservat, i sembla que no fa molt de temps encara estava ocupat. Però com que no hi ha porta, sempre està exposat a actes vandàlics.

Per davall de l´era baixem entre bancals estrets d´oliveres erms fins la font. El canó a penes deixa caure l´aigua gota a gota, i no perquè s´haja assecat, sinó perquè l´aigua es perd. Sota la font, entre els avellaners, corre un rierol que arriba a formar un toll. Ens fiquem pel pinar i un poc més avall hi ha un altre naixement, que està canalitzat per una estreta sequieta. És la font de les Penyes Roges, una de les més conegudes i estimades del terme d´Onil. En un replà ombrejat per grans pins, carrasques i àlbers blancs seguim la canaleta aigües avall. Uns 300 metres més endavant, després de passar un gran xop, hi ha un altre alcavó, que sol estar sec. Allí hi ha una séquia més gran, embossada per la terra. Però nosaltres anirem pel fons del barranc, i ja no el soltarem fins eixir a la carretera. A la meitat del recorregut del barranc, quan la séquia que deixàvem dalt portava aigua, les sobres de la bassa que recollia el rierol es precipitava per tota la vessant, formant una cascada oculta per la brossa. I al capdavall, una presa de pedra frena les avingudes quan el barranc s´ompli d´aigua. Per damunt la presa hi ha un aqüeducte per fer passar l´aigua a l´altra banda del barranc.

Travessem la carretera i ja som a la casa Tàpena. D´allí a Santa Anna només resten uns 300 metres de baixada.

Aquesta excursió és una bona etapa d´entrenament per a la setmana que ve. Ens espera la travessa de la Mariola, des d´Alcoi a Bocairent. 29,5 quilòmetres de caminada pels millors indrets del sud del nostre País.