Aprofitant el dia quasi estiuenc que va fer diumenge 15 de novembre, i tenint a la vista (només faltaven dues setmanes) l´etapa del GR7 des d´Alcoi a Bocairent), on caldrà anar ben preparats físicament, em vaig decidir a donar una volta pels racons més ombrívols de Mariola.
Des del càmping Fonts de Mariola, seguint un curt tram del GR-7 em vaig dirigir en direcció a Bocairent fins el mas dels Collets, i poc després, enfilant una senda senyalitzada a la dreta, agafí la direcció a Alfafara. Al principi baixa suau per bancals erms que van omplint-se de pinatells. Un regallador al mig de la senda, en temps de tronades pot arribar a portar aigua. No és el cas, ja que després dels temporals de setembre a penes hem tornat a veure una gota. Un poc més avall, sota una balma hi han les ruïnes del mas de Serrelles, que van quedant-se reblides d´heura. A partir del mas, la costera es fa més vertiginosa, i pot arribar a presentar algun risc de caiguda, per la pedra solta, així que cal davallar amb compte i passes curtes. Al final de la baixada ens ve des de la dreta el barranc del Fontanaret, tan abrupte que no hi ha manera de pujar-hi. A més a més, la malesa el fa impenetrable. Una vegada m´hi vaig endinsar i a penes es podia caminar per ell. Els esbarzers barren el pas. Una canaleta embossada de sediments segueix barranc amunt, entre baladres i esparregueres. Al fons del barranc sonava com una cascada, però l´espessor de la garriga impedia veure el doll de l´aigua. A l´eixida del barranc arribem al poliesportiu, i immediatament davall, l´alberg Font del Tarragó. Ací prendrem el caminet que mena a dita àrea recreativa, on una font de bon cabdal ompli una basseta. Ací s´han instal.lat barbacoes, engronsadors, taules i bancs, per poder passar un dia de dinar. Pujant cap amunt eixim a un pla enmig d´un espés pinar, on alguns freixos coloregen el paisatge amb colors tardorals. Passem per una edificació en ruïnes, sota la penya del Xorro. Després de fortes tempestes, des del capdamunt de la penya brolla una cascada, que pot durar uns pocs dies com a molt. Seguint el camí, per un bancal de nogueres abandonat que ja esdevé pinar continuem fins al següent barranc. Tambe hi han cascades, però la sequera les ha deixat eixutes. Els baladres, oms i freixos són testimonis de la presència ocasional d´aigua. Remuntem un revolt i trobem una toba per on baixava l´aigua, una balma i un naixement del qual només escoltem el so de l´aigua, perquè va canalitzada. A l´esquerra hi ha una fosca cova, per la que després de ploure sol caure aigua des del sostre, a gotes, o fins i tot a petits filets.
Retrocedim una mica, i passant per un avenc i una superfície de cepell, ara totalment florit, ens situarem damunt de la toba, i ja sentirem de nou la música de l´aigua per una canaleta tota embossada pels travertins. La calç de l´aigua es sedimenta amb les restes vegetals, i fa que l´aigua que porta la sequieta es vaja perdent pel camí i a penes arribe ací. i se´ns obri davant tota la amplària del Racó de la Font, esguitat de freixos grocs, i amb un preciós tallat rocós, grisenc, al fons. Hi ha que passar a l´altra banda del fons del barranc, i pujar una mica fins el naixement. És un alcavó del que ix aigua cristal.lina, i encara en ve des de més amunt per una petita xorrera. Els freixos es fan presents a tota la vessant del barranc. Ara la senda puja amb energia buscant el llom entre els dos barrancs. En algun pas cal trepar una mica, i en poc temps tenim a la vista Alfafara immediatament davall, Bocairent al fons, a la dreta, i ja més amunt, Agres a l´esquerra. I així arribem al mas del Fontanaret. Ara està en obres, l´estan reconstruïnt, però no han respectat ni la fisonomia que tenia el mas, ni encara menys els materials. Sembla que han preferit el formigó armat i la rajola. En el mas trobe uns excursionistes que no coneixen massa la zona i volen informació sobre la Cava d´en Miquel i la cova Bolumini, i els acompanye fins al collat des d´on ix una senda a cada costat cap a ambdós indrets. Puge al Cabeço de Mariola, des d´on hi ha una magníca vista, no només cap a la Valleta d´Agres i Bocairent, i a les serres més llunyanes, sinó també cap al cor de la Mariola, on el Montcabrer s´alça imponent. Faig una breu visita a la cova Bolumini, des d´on ve un nombrós grup d´excursionistes, al voltant de 25 o 30. I és que realment paga la pena tornar a veure aquesta cova per molt que ja la tinguem coneguda. Tornant al Cabeço de Mariola intente buscar a través dels seus prats i carrasques la baixada cap al càmping. Davalle unes ribes i algun tram serra a través fins pegar amb una sendeta enlairada que em deixa al mateix mas dels Collets. D´allí al càmping només resta una breu passejada sota les carrasques.
Avise a qui n´estiga interessat que diumenge 22 tenim excursió de mig dia per la serra d´Onil, a l´Alt de la Barcella, també anomenat com a Les Talaes. És una bona ocasió per fer un bon entrenament per a la de la setmana que ve, d´Alcoi a Bocairent. La predicció és de 19 graus de màxima i 9 de mínima, probabil.litat de pluja 0%, com ja ve éssent costum aquest novembre tan àrid que estem tenint, i vent de mestral de 14 km/h. Bon dia per eixir a la serra i gaudir de la tardor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada