Des que al mes de setembre, a Arenys de Munt es celebrà la primera consulta popular per la independència de Catalunya, iniciatives semblants han anat, majoritàriament prosperant com bolets en la tardor per tota la geografia catalana, sota el lema "Independència? tu decideixes" i "Que no decideixin per tu". En alguns casos, també, rebutjades en alguns ajuntaments, com Gavà, Tremp, Balaguer, Montgat o Tarragona. Molts altres pobles, i en aquest cas també a les Illes Balears, estan interessats en promoure consultes als seus municipis. El 13 de desembre, al voltant de 130 pobles convoquen els seus habitants a votar, un total de 650.000 ciutadans i ciutadanes (quasi el 10% de la població de Catalunya). Podeu entrar a aquest enllaç per poder seguir l´actualitat en aquest tema: http://www.directe.cat/consultes-independentistes. De moment, al País Valencià encara no hi ha cap poble on s´haja plantejat, no ens quedem enrere i decidim nosaltres també. Cal dir que el dret a l´autodeterminació ve recollit en la Carta de les Nacions Unides i en els Pactes Internacionals dels Drets Humans. A més a més és un principi fonamental del Dret Internacional Públic. El Comité dels Drets Humans considera el dret a l´autodeterminació com a requisit necessari per a la plena efectivitat dels drets humans individuals. (Informació i mapa extrets de viquipèdia).
6 comentaris:
Al País Valencià encara no toca això. Catalunya ha de seguir el seu camí i ser independent ara que pot. Els valencians no podem, i haurem de patir molts anys d'una Espanya sense Catalunya per a que la gent es done compte que Espanya és un mal negoci per als valencians.
Sí a les consultes indpendentistes a Catalunya, però no a les consultes simbòliques al País Valencià que només portarien desànim i fracassos.
Totalment d'acord amb l'anònim. Queda molta faena per davant per a aconseguir els referèndums per la independència del País Valencià. Mentrestant se'n podrien fer dos o tres simbòlics, però no aprofitarien per a res en l'actual estat de coses. Damunt, significaria mesclar la nostra independència amb la d'un país veí, i això ens perjudicaria.
El primer que cal fer és que el valencianisme polític esdevinga decisiu i aplegue una part important de l'electorat valencià.
¡Salut!
Malauradament encara anem 30 anys per darrere de Catalunya, però això no és el pitjor. Encara pitjor és que aniguem en sentit contrari. Tampoc podem estar tota la vida dient que això encara no toca. Hem de fer camí cap endavant.
És possible que fem algun pas arrere, però és essencial no defallir i aprendre dels errors. Jo crec fermament en el futur del valencianisme i en el del poble valencià. Pense que, malgrat certs retrocessos conjunturals, hem de tindre un esperit positiu si volem provocar canvis positius en la societat valenciana.
"Provocar canvis positius": m´agrada la frase. Sempre ha d´haver algú que espente cap avant, perquè ja n´hi han prou forces que espenten cap enrere. El moviment nacionalista és molt lent, i còm no, sempre hi han retrocessos (mira Galícia...), però hi han noves generacions que garanteixen la continuitat i el creixement d´un moviment que encara està molt dividit, que hi ha que intentar reagrupar i fer més fort.
Jo també estic d´acord en que no ens hem de quedar enrere, ja fa 30 anys que estan dient que encara no toca, ja n´hi ha prou d´excuses. Ja és hora de lluitar per la nostra independència i construïr uns Països Catalans units, socialistes i lliures.
Publica un comentari a l'entrada