15 d’octubre 2009

TORLA





Després d´un esmorzar ràpid a l´Aínsa i de comprar el que ens feia falta per dinar, prenem la carretera de Torla. Fins passar Boltaña és una carretera ampla i bona, però uns quilómetres després s´estreteix i serpenteja per l´encaixonada vall del riu Ara. En poc més de 40 quilòmetres, i després de passar per Fiscal, Broto i algun que altre llogaret, arribem a Torla. No podem accedir al Parc Nacional en cotxe, però hi ha un servei d´autobusos que ens porta al principi del sender. Els dies de festa com avuí, aquest servei es veu desbordat, i a més a més, no hi ha lloc per aparcar, així que ens toca deixar el cotxe fora del poble. Fins arribar a la parada de l´autobús cal travessar Torla de punta a punta, el que permet veure la bellesa dels seus carrers, l´arquitectura típica del Pirineu, de cases de pedra amb les finestres adornades amb flors, i el conjunt urbà amb el millor marc que podia tindre: la vall del riu Ara i la figura imponent del Mondarruego al fons. A la parada dels autobusos la cua és llarga, toca esperar més d´una hora, però els paisatges que es poden contemplar des d´allí fan l´espera més agradable.
Torla disposa d´una àmplia oferta turística: 5 o 6 càmpings i un bon grapat d´hotels i cases rurals.