16 d’octubre 2009

EL CANYÓ D´AÑISCLO


















Comencem a caminar des de la carretera per una sendeta descendent que de seguida ens porta al pont de San Úrbez, un antic pont de pedra, a la vora del qual hi ha un altre més recent. El camí continua empedrat per l´altra banda del riu Bellós amb una barana de riba de pedra, i passa per l´ermita de San Úrbez, una simple balma amb paret de pedra. Dins d´ella hi han uns bancs i un altar, i en una coveta envoltada d´heura, una verge. Davall naix una fonteta. A la banda de baix, el riu Aso, provinent de Fanlo i Nerín, uneix les seues aigües a les del Bellós. El camí segueix per la banda dreta fins arribar a vora riu, i acaba en el pont de Sangons. A partir d´allí, entre cascades, ja esdevé senda i transcorre per l´altra banda. A la dreta, els cims de Sestrales Alto i Bajo fan un desnivell de més de 1000 metres sobre el riu. El paisatge és espectacular. Els boscs de fajos, pins negres i rojos i avets trepen entre les penyes, i s´agafen a qualsevol racó on la gravetat els permet creixer. La senda va enlairant-se. Les cascades es succeeixen riu amunt, i el bosc es fa cada vegada més frondós. Predominen els fajos, i en la part més baixa, un dens sotabosc de boix. S´alternen alguns grèvols, teixos, aurons, i quan més amunt, més proporció d´avets.
Fem una paradeta poc abans de la meitat del camí, en un replanell rocós a partir del qual el riu es precipita per algunes gorges, i continuem pujant de forma més decidida. La senda va apartant-se del riu per poder superar un estret, però no deixem d´escoltar el so de les cascades. Més amunt anem veient bolets de diverses espècies, i fins i tot alguns rovellons. A la part més alta entrem en una fageda espessa, amb alguns exemplars molt vells, que a penes deixen passar la llum del sol. Les roques estan totalment cobertes de molsa. De nou acabem caminant per la vora del riu, i ens trobem un preciós paratge: la Ripareta.