Com que ja no ens anava a donar temps d´arribar a la Fonblanca (el naixement del riu Bellós), perquè encara quedaven dues hores i mitja, i ja s´anava fent hora de dinar, parem en un paratge anomenant la Ripareta, un replà rocós a la vora d´unes cascades del riu. Ens hauríem quedat allí hores i hores, entre els acolorits fajos il.luminats per la llum del sol, i la música més harmònica i relaxant que poguem escoltar: la de l´aigua. Una vegada allí comprovem que altres grupets de gent també anaven instal.lant-se allí per a dinar. Després vam encetar la baixada, ja sense parar, cap al punt de partida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada