ELS BOUS

Acaben les festes de Sant Fermí, i amb elles, un altre episodi més de violència contra els bous. La Fiesta Nazional, de la sang i la tortura, que no s´acaba. Ningú no s´atreveix a erradicar aquesta salvatjada, ni els governs del PSOE amb Felipe González i Zapatero, ni el del PP amb Aznar, és un negoci lucratiu per a uns quants, i a més a més, els personatges que es dediquen a matar bous solen alimentar els programes de telebrossa amb les seues exclusives o la participació en tertúlies fastigoses. Amb sort la conscienciació de la gent i el fet que aquesta "festa" va perdent adeptes, també pel seu anacronisme, farà que siga cada vegada més minoritària i marginal, almenys seria el desig de tots aquells que estimem la vida dels animals, i repudiem la violència i la tortura. Sovint, l´espanyolisme més reaccionari utilitza la imatge del bou entre la bandera "estanquera" com a identificador de la seua forma imperialista de veure l´estat. El bou no deixa de ser només un símbol, però els símbols sempre tenen el seu significat. Si el bou simbolitza una "cultura" basada en la violència i l´exhibició d´un espectacle sanguinari, no és d´estranyar que cada vegada hi haja més gent que no vol compartir l´estat amb ells i preferiríem viure en un país lliure, tant de corregudes de bous, com d´espanyolistes radicals.