EXCURSIÓ 30 DE NOVEMBRE

Aquest diumenge anirem a la Vall de la Casella, al terme d´Alzira, entre la serra de les Agulles i la de Corbera. L´any 2003 ja vam estar a la veïna vall de la Murta, pujant a la Creu del Cardenal. L´hora d´eixida, a les 8.15 des de la Cafeteria Argentina. S´espera oratge nuvolós, un 30% de probabilitat de pluges, una temperatura màxima de 16 graus i mínima de 9. Dia ideal per a eixir a la serra.

EXCURSIÓ SERRA D´ESPADÀ

En aquesta ocasió, l´excursió la vam fer dissabte, i vam aprofitar el dia al màxim. Després d´un llarg desplaçament en cotxe fins l´Alcúdia de Veo (Plana Baixa), eixim des del mateix poble per la carretera d´Algimia de Almonacid, una carretera construïda fa poc, i que uneix la comarca de la Plana Baixa amb l´Alt Palància travessant la serra d´Espadà. El paisatge és de bancals d´oliveres i alguns rodals de surera i pinar. Recorrem uns 2,5 quilòmetres de carretera, fins arribar a uns bancals d´oliveres, ja al mateix peu de la boscosa ombria. Pel camí trobem alguns buscadors de rovellons. El camí que agafem ens deixa en un bancal de cirerers, on esmorzem per a agafar forces, puix la pujada és dura. Des del mateix bancal ix una enlairada senda que puja per un bosc frondós, on es combinen sureres i pins pinastres, i a la vora de la qual trobem bona cosa de bolets, fins i tot alguns rovellons. Conforme anem pujant anem trobant altres espècies vegetals, com el lligabosc, el castanyer (els únics castanyers valencians), l´auró... i vistes que quan més amunt, més s´amplien: el Penyagolosa, el Desert de les Palmes, amb Benicàssim, Castelló, Vila-Real i Almassora, i ben lluny, mar endins, les illes Columbretes. Al capdavall, l´embassament de Sitjar, entre Onda i l´Alcora...

La pujada es fa llarga, i més quan anem mirant a terra i collint algun rovelló i castanyes.

Eixim a un collat. A la dreta, entre carrasques, el vèrtex geodèsic de l´Espadà (1044 metres). A l´esquerra, un turó més alt, amb 1099. A l´altra banda ja veiem la boscosa solana, tota farcida de sureres, i vistes cap a l´Alt Palància, amb alguns poblets que no arribem a reconéixer, i amb la Calderona com a teló de fons, guanyant alçària quan més a ponent, fins a fondre´s amb les grans altures del Javalambre (2020 metres). Un dia després apareixeria nevat.

Crestegem un poc, i prompte comença un vertiginós i relliscós descens a través de densos pinars de pinastre, fins arribar a la carretera per on pujàvem al principi, a la vora de la qual hi ha un pou de neu, i pararem allí per a reposar forces.

Travessem la carretera al capdamunt d´un port, i ens endinsem per una pista, que prompte passarà a l´ombria de la Ràpita, la major alçària de la serra d´Espadà, amb 1106 metres, però no pujarem al cim, perquè el nostre objectiu està al fons d´una preciosa valleta. En aquesta ombria trobarem molts bancals erms i rodals de bosc, amb l´omnipresent surera, pinars de pi blanc i pinastre, alguns roures, molts espinals i rosers bords, i falgueres a terra. En alguns sectors, el bosc es fa impenetrable a una banda i altra de la pista. Al capdavall eixim a una altra pista que solca tota la valleta, i que passa prop d´un castellet en ruïnes. Una vegada passem el castell apareix, com un poble fantasma, un llogaret totament enrunat, cobert de bardisses i heures, i coronat per una petita església amb porta arquejada, feta de rajola massisa. És el despoblat morisc del Jinquer. El recorrem per dins tot el que els esbarzers ens permeten, que és ben poc. L´església encara conserva el modest altar. Ens produeix una certa tristor, perquè veiem l´estat de deteriorament de les cases, reblides d´enderrocs i vegetació, i ens imaginem còm seria el Jinquer quan estaria habitat. Un caçador ens va dir que després de la Guerra Civil encara va estar habitat una temporada (fins a finals dels 40 o principis dels 50). Dinem en un replanell entre pins, i després ja continuem pista avall, seguint el barranc per l´ombria, entre espessors de cepell florit i aromàtica sajolida fins a l´Alcúdia de Veo. Poc abans d´arribar al poble ens cauen les primeres gotetes, i agraïm que l´oratge ens haja respectat tota l´excursió, perquè de tornada a Castalla començà a ploure, més intensament quan més al sud.

CONTINUA LA CORRUPCIÓ

Després d´escàndols protagonitzats quasi exclusivament pel PP (Fabra, Zaplana, Torrevella, Oriola, Totana, Cabo Cope, Calp, la Vila Joiosa, Terra Mítica, Marina d´Or, Rabassa, Navas del Marqués, Castalla Internacional... ), que quasi sempre tenen l´urbanisme com a teló de fons, ara la corrupció torna a esguitar el PSOE, i de nou al Baix Segura. En aquest cas, l´alcalde de Bigastre (a 3 quilòmetres d´Oriola), ha sigut empresonat. L´alcalde portava 25 anys en el poder, i el seu comportament era prepotent i pròxim al caciquisme, segons la notícia que eixia avuí en El País, cosa freqüent en dirigents que porten tants anys asseguts al silló, crec que ací hem tingut un cas semblant... Però pareix que amb alcaldes socialistes, la justícia és més eficaç i més ràpida.

MÉS CORRUPCIÓ

Aquesta vegada, l´escàndol ha esguitat el PSOE, al poble de Sant Fulgenci (Baix Segura). L´alcaldessa, quatre regidors i l´advocat municipal han estat detinguts per un pressumpte cas de corrupció urbanística, a l´intentar subornar altres regidors. Ja va ser detingut anteriorment el cap de la Policia Local. Cal dir que aquest municipi ha passat de 1.593 habitants segons el cens de 1989 a 10.583 segons el de 2007, i que més del 75% de la població és estrangera. Aquest cas ens fa pensar dues coses:
-Que a banda del PP i el GIL, altres partits també tenen casos de corrupció, més aïllats, però igualment de vergonyosos.
-Que la comarca del Baix Segura, limítrofe amb Múrcia, està totalment podrida per la corrupció urbanística.

PLUJA D´OCTUBRE

Pareix que el poble de Castalla ha fet cas a Lino, y les oracions i pregàries han fet efecte. Fins al 24 d´octubre, el que portem de mes ens ha deixat 114 litres/m2, i avuí encara torna a ploure. El total de l´any ja es situa sobre els 400 l/m2, el que representa la mitjana anual de Castalla, tot i que encara resten novembre i desembre.
De moment ens lliurem de la sequera, però el descens del nivell del Pou de les Voltes 2 és alarmant. Encara faria falta que caiga el diluvi universal per a que es mantinga?... O que apliquen polítiques en favor de Castalla i del futur dels castelluts per a que poguem seguir tenint aigua d´ací a uns quants anys independentment de les pluges? Vindran anys secs, i ho pagarem.

EXCURSIÓ 26 D´OCTUBRE

Com ja us vam anunciar, l´excursió al Maigmó que teníem programada per al dia 19 s´ha ajornat al 26. L´any passat vam donar la volta al Maigmó, Aquesta vegada el pujarem per l´ombria, i una vegada dalt, recorrerem la seua cresta cap a ponent fins arribar a l´estret d´Agost, per a després tornar a pujar al collat de la Xau.
Us esperem.

LA FONT ROJA EN LA TARDOR

Us mostre unes fotos del Parc Natural de la Font Roja, fetes el 16 d´octubre, on podem contemplar tota la varietat de colors tardorals del bosc de fulla caduca.

CANVIS EN EL CALENDARI D´EXCURSIONS

Per motius d´organització, Natura i Gent i el Centre Cultural Castellut canvien l´excursió programada per al dia 19 d´octubre per al dia 26. En lloc d´aquesta, el dia 19 anirem a la Font Roja, per a veure els colors tardorals a l´ombria del Menejador. Així que ara tindrem excursions 3 setmanes seguides!!!

EXCURSIÓ BOLULLA - PAS TANCAT - TÀRBENA

Diumenge 5 d´octubre. Amb un dia de bon sol eixim des del petit poble de Bolulla (la Marina Baixa), a poc més de 200 metres d´altitud. És un poble d´origen àrab, situat a la vora d´un rierol, al peu de les primeres estribacions de la Xortà. Comencem a pujar per un barranquet de pins i bancals de cítrics, sobre un camí de formigó. Després d´alguns dubtes, seguim per uns cultius de mandariners fins endinsar-nos al bosc, ja per senda, de front a les parets rocoses del Pas Tancat, un espectacular barranc que drena l´ombria de la Xortà, i que constitueix un dels principals barrancs que aporten aigua a les Fonts de l´Algar. Eixim a una pista asfaltada, que seguirem fins quasi coronar un collat. Poc abans d´acabar-se l´asfalt parem a l´ombra de vells pins a esmorzar.

Una vegada al collat, ja per camí de terra, a la dreta tenim sobre una esmolada carena de les que formen el Pas Tancat, el castell de Bolulla, de les quals resten alguns llenços de muralla, i part de la torre. A partir d´ací s´obri una foieta envoltada de cingles per totes bandes, mentres que a les poques terres cultivables que hi trobem, encara resten alguns bancals de cirerers.

Des del fons del barranc eixim a la dreta buscant la valleta de Bijauca. Són terres amb poca vegetació, assolades per continuats incendis, però encara trobem carrasques, pi blanc, margalló, llentiscle, i un espès matollar.

Ja a la valleta de Bijauca contemplem a la nostra esquena l´altiva penya dels Parats, màxima altitud de la Xortà (1218 metres). Alguns de nosaltres ja vam estar-hi en juny de 2005. La valleta està poblada per ametlers, oliveres i alguns arbres fruiters. Per allí passa la solitària carretera de Castells de Serrella a Tàrbena, que la seguirem durant uns 4 quilòmetres.

Tàrbena se´ns apareix com un balcó sobre barrancs profunds que formaran el riu Algar, i amb la poderosa serra Bèrnia enfront. Altre poble de fortes arrels morisques, més gran que Bolulla, i envoltat de innumerables bancalets empinats i estrets, amb el castell dels Moros sobre un turó.

Baixem a dinar a Casa Pinet, un conegut restaurant de Tàrbena. La nostra sorpresa va ser que el restaurant era una mena de santuari comunista. Trobem fotos de líders esquerrans, com Carrillo, la Pasionaria, el Che Guevara o Fidel Castro, i senyeres catalanes i republicanes. Pinet, el propietari, ens va atendre molt amablement, i es va encarregar de que hi estiguérem ben a gust. No van faltar les bromes. Després de dinar vam recórrer els carrerons del poble, buscant una baixada cap a Bolulla. A l´extrem del casc urbà arribem a un mirador sobre la costa, des d´on albirem Benidorm.

Preguntant a alguns habitants de Tàrbena, ens encaminem cap a un barranc on no faltava la séquia de reg, algunes basses, i les hortes tradicionals, entre cultius d´olivera, llimera, caqui i altres fruiters, la qual cosa denota un microclima d´hiverns moderats. Baixant alguns trams serra a través, arribem a un camí agrícola on una font ens calma la set, puix l´oratge a aquestes hores de la vesprada és una mica calorós. D´allí, prompte eixim a la carretera, que la seguirem sempre costera avall, entre la bona ombra de grans pins fins a Bolulla. Poc abans d´arribar, de nou la nota de l´aigua la posa una séquia de reg, algunes basses, un assut i les ruïnes d´un molí. Encara sentirem el so d´una cascada secreta, oculta entre grans figueres i garrofers.

LA PRIMERA EXCURSIÓ DE LA TEMPORADA

Diumenge 21 de setembre, Natura i Gent i el Centre Cultural Castellut vam encetar el nou calendari amb una excursió per la serra d´Onil. Eixírem des de la gasolinera d´Onil remuntant el barranc del Tormo fins el collat de Fontalbres. Des d´allí ens vam dirigir a la font del Xorro, envoltada de xops, on vam esmorzar. Després de reposar forces travessem per l´alberg de Fontalbres fins a la fonteta del Soriano, seca després de tot l´estiu sense ploure, i pel mateix barranquet de la font, tot de pedra solta, arribem al Reconco, d´on gaudim de bones vistes de tota la Foia de Castalla. Baixem pel sender botànic de nou al collat de Fontalbres, i per la mateixa senda per la que havíem pujat, tornem a Onil.

Us esperem el 5 d´octubre per a recórrer un dels racons més salvatges de la Marina Baixa: el barranc del Pas Tancat a Bolulla, fins al Somo, des d´on baixarem a Tàrbena a dinar.

MÉS SOBRE L´AIGUA

Després d´haver llegit el resum del plenari d´ahir al blog del BLOC de Castalla, m´he quedat de pedra quan he vist la solució que el regidor de Medi Ambient i Aigua ha donat al problema de la sobreexplotació dels aqüífers: "RESAR MOLT". Cada vegada que obrin la boca la solten més grossa. Molt ben aprofitats els 2592 € al mes del seu sou. Posem-nos tots a resar per a que, per art de màgia, es recuperen els nostres aqüífers i poguem tindre aigua per a 100 anys, com va dir l´ex-alcalde... o per a que prompte poguem anomenar a Lino "ex-regidor", i es dediquen els 2592 € al mes en coses de més profit.

CALENDARI D´EXCURSIONS TARDOR 2008.

Amb el començament de la tardor, Natura i Gent i el Centre Cultural Castellut inicien la nova temporada d´excursions. El calendari és el següent:
21 de setembre: FONTALBRES. Onil i Biar (l´Alcoià). Matí
5 d´octubre: BOLULLA - EL SOMO - TÀRBENA. (La Marina Baixa). Tot el dia.
19 d´octubre: MAIGMÓ. CARA NORD I OEST. Tibi i Castalla (l´Alcoià). Matí.
1 de novembre (dissabte): SERRA D´ESPADÀ. Aín (Plana Baixa). Tot el dia. EIXIDA 7.00.
16 de novembre: BENICADELL DES DE GAIANES (El Comtat). Matí.
30 de novembre: VALL DE LA CASELLA Alzira (La Ribera Alta). Tot el dia.
6, 7 i 8 de desembre: SERRA D´IRTA (Baix Maestrat).
14 de desembre: PUJADA AL ZIT DES DE PETRER (Les Valls del Vinalopó). Matí.
21 de desembre: EL CARXE. Jumilla (Múrcia). Tot el dia.

L´hora d´eixida, a excepció de l´excursió de la Serra d´Espadà, serà a les 8.15, des de la Cafeteria Argentina.

FONT ROJA: PROTECCIÓ, O HIPOCRESIA?

Per qualsevol camí que entrem al Parc Natural de la Font Roja trobarem cartells o símbols que ens prohibeixen l´accés en bicicleta, ni tan sols per pistes sense asfaltar. És possible que el nivell de protecció que l´any 1987 es va donar al Carrascar de la Font Roja fóra tan alt que la circulació en bicicleta per dins de l´espai protegit fóra incompatible amb la protecció dels seus valors naturals. A alguns aficionats a la bicicleta ens pot paréixer excessiu, però pot tindre sentit si atenem a la fragilitat de l´entorn, la molèstia que poguem provocar als animals, l´erosió que pot comportar si el nombre de ciclistes és gran, o si se n´ixen dels camins i es dediquen a fer cross, a obrir dreceres, o a armar escàndol.

La meua sorpresa, a banda del despropòsit del projecte d´hotel, fet a mida de l´empresa que pretén construïr-lo, és que podem trobar pistes, com la del mas de Foiaderetes, a la foto, que s´han enformigonat parcialment, per a facilitar la circulació de vehicles, i si no, mirem les marques de les rodes a la revolta, i fins i tot un camió circulant per eixe camí. El mateix camí al principi del qual s´ha apegat un paper a l´indicador d´entrada al Parc Natural on s´amenaça els ciclistes en aplicar-los la llei de forma estricta! O siga: les bicicletes no poden circular i els camions sí? Després de tot un camió es vehicle més lleuger, més silenciós i menys contaminant, veritat? Molt més respectuós amb l´entorn que una bicicleta, veritat?

Per cert, més de 9000 persones hem signat ja contra l´hotel de la Font Roja. No esperes més per a fer-ho i entra en el link que us vaig donar en una notícia anterior.

DEIXEU DE PRENDRE´NS EL PÈL!!!

Quan el PP del País Valencià ens va anunciar que l´assignatura d´Educació per a la Ciutadania anava a impartir-se en anglés, tots ens vam creure que era una broma ridícula. Aquesta setmana comença el curs, i ens hem sorprès de que allò anava de veres. Ja ho entenc: en anglés, una de les nostres dues llengües oficials... veritat? I la nostra llengua, per a les falles i poc més. Si d´ells depenguera, ja l´haurien erradicada, hi ha que evitar fets diferencials, no siga cosa que a algú se li ocórreguen iniciatives que els reduisquen les seues parcel.les de poder amb el pretexte de tenir una llengua pròpia, com per exemple, un estat propi. Seria catastròfic per al PP! La Generalitat "Valenciana"??? ens ha eixit ara amb aquesta nova extravagància, simplement per crear un nou motiu d´enfrontament amb el govern de Madrid, només per fotre la marrana, i qui ho pagaran seran els xiquets als qui se´ls impartirà aquesta assignatura, per al meu paréixer, necessària. Si de veritat volem vuire en una societat democràtica, tothom hem de conéixer què ens dóna de sí aquest sistema, quins són els nostres drets, deures i llibertats, encara que a alguns els interesse més que ningú els conega, per a poder aprofitar-se´n millor de nosaltres, i al País Valencià, es deu d´impartir en valencià, que per a això és una de les nostres llengües oficials, i a més a més, LA NOSTRA. Tant costa d´entendre això? Alguns lectors pensaràn: què té a veure aquest escrit en un blog de contingut mediambiental? Molt senzill: voler ficar-nos l´anglés com a llengua vehicular a l´escola, encara que només siga per a desafiar al govern del PSOE, que encara que no vulguen, és qui governa a l´Estat, i marginar la nostra llengua, seria com si volgueren repoblar les nostres serres amb lleons i erradicar els conills, les perdius i els porcs senglars, que són les espècies pròpies dels nostres ecosistemes. Crec que la comparació aclarirà els dubtes de qui els haja tinguts. JA ESTÀ BÉ DE QUE ENS PRENGUEN EL PÈL. La seua majoria absoluta no justifica els seus disbarats. Cal que el poble es mobil.litze contra aquesta pallassada. EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA EN VALENCIÀ!!!

NO MÉS TRANSVASAMENTS!!!

El govern de l´Estat estudia construïr un transvasament des del pantà de Valdecañas (riu Tajo), situat en Extremadura, fins a connectar amb l´actual canal Tajo-Segura. La intenció és augmentar el cabal d´aigua transvasada cap a Múrcia i sud del País Valencià no procedent de la capçalera del riu. L´actual transvasament data de mitjans dels anys 70, i s´ha demostrat que ha estat un fracàs: per una banda, aquestes aigües que estaven destinades a pal.liar un dèficit, van crear unes expectatives de desenvolupament urbanístic i agrícola, i ara són insuficients, i per altra banda, la conca alta del Tajo està totalment expoliada, els embassaments d´Entrepeñas y Buendía, des d´on es pren l´aigua, solen estar pràcticament buids tot l´any. Un nou transvasament deixaria el Tajo exhaust. L´embassament de Valdecañas té una capacitat de més de 1400 Hm3, i el nivell actual està al voltant de 500. L´objectiu seria transvasar entre 500 i 600 Hm3 anuals, cosa que suposaria deixar sec l´embassament, i per tant, el riu Tajo sec aigües avall de la presa.
Cal que tots siguem conscients de que els transvasaments, lluny de ser una solució, són un agreujant del problema de la sequera. NO MÉS TRANSVASAMENTS. VOLEM RIUS VIUS!!!

Més informació a la pàgina web d´Ecologistes en Acció. Des de la columna d´enllaços podreu accedir-hi directament.

INCENDI A LA CENTRAL NUCLEAR DE VANDELLÓS

Quan encara tenim sobre la taula la notícia de la sanció que la Comissió de Seguretat Nuclear va a imposar als responsables de la central nuclear d´Ascó (Catalunya), molt a prop s´ha produït un incendi a la de Vandellòs. Sobren les paraules.

CONTRA L´HOTEL DE LA FONT ROJA

Si entreu en la web d´Ecologistes en Acció - La Carrasca, d´Alcoi podreu seguir la campanya que s´està fent contra la possible construcció d´un hotel de luxe al mig del Parc Natural de la Font Roja. No oblidem que és un dels 2 únics parcs naturals que hi ha a la nostra comarca, i que un 33% de la seua superfície pertany al terme d´Ibi, així que des de la Foia de Castalla ens solidaritzem amb la causa. El link és http://www.ecologistasenaccion.org/spip.php?rubrique92.

CASTALLA, 12 D´AGOST DE 2008 (O 1939?)

No sé si estic equivocat d´any i resulta que el Caudillo acaba de guanyar la guerra, quan observe l´actualitat del meu poble. Divendres passat, com ja heu llegit a l´article anterior, la Comissió anti-vaca de Castalla va organitzar una concentració contra el bou embolat. No vaig tenir el gust d´anar-hi, perquè jo també estic en contra de que es maltracte el bou d´aquesta manera, però les informacions que m´han arribat donen una quantitat d´unes 30 persones que s´hi van concentrar a la plaça de bous. No sé còm valorar l´assistència de la gent, perquè en un poble on la vaca és una tradició arrelada, tot i que el bou embolat és el primer any que es fa, la por que la gent té a Castalla a eixir al carrer a expressar la seua opinió quan és contrària a la de l´Ajuntament, i l´hora un poc intempestiva en que es duia a terme (no sé si les 12 de la nit és una hora apropiada per a aquestes coses, però la concentració s´havia de fer a l´hora del bou embolat, si no, no tindria massa sentit), crec que juntar 30 persones a eixes hores quasi es podria dir que és un miracle...
El que ja no ve a conte ací és la presència de tanta guàrdia civil i policia que va estar vigilant la concentració, fins i tot amb jupetins antibales. Què es creu l´alcalde? Que els manifestants anaven a anar amb metralletes? Es creu que eren terroristes? El que sí que és vergonyós és que es destinen els diners públics per a fer por a la gent, per a intimidar a quatre castelluts que pensen de forma diferent. Açò és Castalla, no Hernani. La por se´ls tornarà en contra. L´únic que han aconseguit és fer el ridícul i crear rebuig. L´arma principal del PP de Castalla (i m´imagine que de la majoria de pobles) és la por, però crear aquesta por amb els diners de tots, és inmoral. Que tenen majoria absoluta i poden fer el que els done la gana? Doncs es poden ficar la majoria absoluta per on els càpiga. També tenia majoria absoluta Herri Batasuna a Hernani quan era un partit legal, i això no els dona la raó ni legitima les seues accions. FEU FÀSTIC!!!
I si algú em sap respondre, és cert que hi havien menors dins la plaça, com he llegit en algun lloc?

RECOLZAMENT A LA CAMPANYA CONTRA EL BOU EMBOLAT A CASTALLA

Després de veure l´alarma social que ha causat aquesta nova extravagància amb que ens ha sorprés l´Ajuntament de Castalla (en realitat cada vegada ens sorpenen menys perquè ja sabem que d´ells no ens podem esperar res de bo), del debat que s´ha creat amb el tema del bou embolat, el rebuig que ha provocat al poble, i que s´ha creat una campanya per recollir signatures en contra, us penge aquest link per a qui vulga entrar-hi.
http://campanyes.org/bous
També m´ha arribat la notícia de que hi ha una concentració espontània divendres a les 23:45 a la plaça de bous. Per a una informació més completa, entreu en el blog de la Comissió Anti-vaca, a la llista d´enllaços n´hi trobareu un per a accedir directament.

INCENDI A ARAGÓ.

Un incendi causat per un accident d´un cotxe estavellat contra un pi ha cremat, fins a migdia d´avuí, 2000 ha. entre els termes de Zuera i Castejón de Valdejasa, a escassos quilòmetres de Saragossa. El foc continua descontrolat, però les tronades d´estiu poden deixar pluges que ajuden en la seua extinció. La zona afectada era un pinar adult, adaptat al clima semi-àrid de la depresió de l´Ebre.