Diumenge 5 d´octubre. Amb un dia de bon sol eixim des del petit poble de Bolulla (la Marina Baixa), a poc més de 200 metres d´altitud. És un poble d´origen àrab, situat a la vora d´un rierol, al peu de les primeres estribacions de la Xortà. Comencem a pujar per un barranquet de pins i bancals de cítrics, sobre un camí de formigó. Després d´alguns dubtes, seguim per uns cultius de mandariners fins endinsar-nos al bosc, ja per senda, de front a les parets rocoses del Pas Tancat, un espectacular barranc que drena l´ombria de la Xortà, i que constitueix un dels principals barrancs que aporten aigua a les Fonts de l´Algar. Eixim a una pista asfaltada, que seguirem fins quasi coronar un collat. Poc abans d´acabar-se l´asfalt parem a l´ombra de vells pins a esmorzar.
Una vegada al collat, ja per camí de terra, a la dreta tenim sobre una esmolada carena de les que formen el Pas Tancat, el castell de Bolulla, de les quals resten alguns llenços de muralla, i part de la torre. A partir d´ací s´obri una foieta envoltada de cingles per totes bandes, mentres que a les poques terres cultivables que hi trobem, encara resten alguns bancals de cirerers.
Des del fons del barranc eixim a la dreta buscant la valleta de Bijauca. Són terres amb poca vegetació, assolades per continuats incendis, però encara trobem carrasques, pi blanc, margalló, llentiscle, i un espès matollar.
Ja a la valleta de Bijauca contemplem a la nostra esquena l´altiva penya dels Parats, màxima altitud de la Xortà (1218 metres). Alguns de nosaltres ja vam estar-hi en juny de 2005. La valleta està poblada per ametlers, oliveres i alguns arbres fruiters. Per allí passa la solitària carretera de Castells de Serrella a Tàrbena, que la seguirem durant uns 4 quilòmetres.
Tàrbena se´ns apareix com un balcó sobre barrancs profunds que formaran el riu Algar, i amb la poderosa serra Bèrnia enfront. Altre poble de fortes arrels morisques, més gran que Bolulla, i envoltat de innumerables bancalets empinats i estrets, amb el castell dels Moros sobre un turó.
Baixem a dinar a Casa Pinet, un conegut restaurant de Tàrbena. La nostra sorpresa va ser que el restaurant era una mena de santuari comunista. Trobem fotos de líders esquerrans, com Carrillo, la Pasionaria, el Che Guevara o Fidel Castro, i senyeres catalanes i republicanes. Pinet, el propietari, ens va atendre molt amablement, i es va encarregar de que hi estiguérem ben a gust. No van faltar les bromes. Després de dinar vam recórrer els carrerons del poble, buscant una baixada cap a Bolulla. A l´extrem del casc urbà arribem a un mirador sobre la costa, des d´on albirem Benidorm.
Preguntant a alguns habitants de Tàrbena, ens encaminem cap a un barranc on no faltava la séquia de reg, algunes basses, i les hortes tradicionals, entre cultius d´olivera, llimera, caqui i altres fruiters, la qual cosa denota un microclima d´hiverns moderats. Baixant alguns trams serra a través, arribem a un camí agrícola on una font ens calma la set, puix l´oratge a aquestes hores de la vesprada és una mica calorós. D´allí, prompte eixim a la carretera, que la seguirem sempre costera avall, entre la bona ombra de grans pins fins a Bolulla. Poc abans d´arribar, de nou la nota de l´aigua la posa una séquia de reg, algunes basses, un assut i les ruïnes d´un molí. Encara sentirem el so d´una cascada secreta, oculta entre grans figueres i garrofers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada