Aprofitant el primer dia de les festes de Castalla, em vaig desplaçar al poble d´Andilla, fronterer amb l´extrem sud de l´Aragó, a descobrir una de les serres més desconegudes del País Valencià: la serra d´Andilla. En realitat és un contrafort de la serra de Javalambre, i dóna origen al riu Palància per la seua vessant nord. A la serra d´Andilla es creuen el GR-7, que travessa els Països Catalans de nord a sud, amb el GR-10, que creua la Península Ibèrica des de Sagunt, per tota la Calderona, endinsant-se en el Sistema Ibèric, fins la costa portuguesa. Una gran part del terme d´Andilla es va cremar l´any 1993, i tot i que ja està reverdida per pins i carrasques, no té ni una ombra. Els seus barrancs meridionals, sovint estan poblats per vegetació de ribera, sobretot xops i oms, i pel fons de la vall discorre el riu Andilla, formant alguns tolls i petites cascades entre cingleres de rodeno. Antoni Calero Picó, al seu llibre "Caminos de Valencia", comparava aquest massís amb la serra de Mariola pel seu relleu, les plantes aromàtiques i medicinals i per la quantitat de fonts. El poble es situa a 880 metres d´altitud, i alguns dels paratges del seu terme són: la fuente del Señor, amb refugi obert, toll i cascada; l´ermita de Santa Magdalena o de Bardés, amb font i refugi, forma un preciós mirador sobre tota la vall; Beteta, un dels majors cims, amb 1434 metres; el Resinero, una preciosa muntanya encinglerada amb 1489 metres; l´àrea recreativa i d´acampada de la Tejería, amb font, bassa, bona ombra de pins i xops, i un antic forn de teula reconstruït; l´àrea recreativa de Fuente Vieja, a l´entrada de la pedania de la Pobleta; el parc infantil i la font del Recreo, en les immediacions del poble; el pont medieval, en el camí vell d´Andilla a la Pobleta; el cerro Simón, "adornat" amb aerogeneradors, i encara totalment cobert de pinar; Peñaparda, amb 1316 metres, fita entre les comarques dels Serrans i l´Alt Palància, i ja fora del terme, la Peña Salada, que amb 1589 metres és un dels majors cims valencians, tot i que compartit amb Aragó. Dins del minúscul casc urbà hi ha el llavador, l´església de la Asunción, l´ermita de Santa Inés, i el portal de l´antiga muralla. S´ha senyalitzat una ruta monumental. Ací us deixe unes quantes fotos.
02 de setembre 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada