L´últim diumenge d´aquest calorós i eixut estiu ja mostra un aspecte totalment tardoral. Durant la nostra excursió a penes hem arribat a veure el sol, i fins i tot ens arribàvem a témer que ens caiguera alguna gota. Les darreres pluges han tornat la saó al bosc, podem sentir l´olor de terra humida, els camins s´omplin de regalladors, i l´amenaça d´incendis forestals que tant de mal han fet en altres indrets peninsulars, va quedant enrere.Per començar la temporada, una ruta curta, quasi íntegrament dins del nostre terme, que ens permetrà conéixer alguns racons encara no trepijats per molts de nosaltres. Tot i que aquesta excursió la prenem amb calma per anar recuperant la forma, no està exempta d´un punt d´aventura, ni encara menys de referències literàries. Comencem des de mitjan pujada al Portell de Catí, on un camí a l´esquerra ens porta al barranc de la Fusta. Pugem per la ja coneguda pista que voreja el barranc fins arribar als masos de Planisses. Des d´allí agafem un camí que s´endinsa pels bancals, ara de sembrat, però anys enrere de vinya. Passem per la vora d´una carrasca rabassuda, i pujant pel marge dels bancals travessem una part de bosc una mica aclarit. Prompte eixim a altre camí que ens mena costera avall a una casa totalment enrunada, que als mapes apareix com a "Planisses Jorro". Des de la mateixa casa, i travessant uns bancals a la dreta, davallem una mica fins arribar ben a prop de la pista que puja des del refugi de la Melonera, però poc abans, el nostre company Paco ens mostra un petit replanell on hi ha un antic naixement d´aigua a l´interior d´una coveta, sec des de fa temps. És una mostra de còm, per molt recorreguda que tinguem la nostra serra, encara queden molts elements que descobrir, i que no deixaran mai de sorprendre´ns.
Remuntant pel tallafocs eixim al pou de neu de Planisses, i més endavant trenquem a la dreta per un camí que ens porta, en poc més de cinc minuts, a les Penyes del Salt. Aquest és el punt on anem a esmorzar, un preciós mirador natural on només atansar-s´hi, ja fa feredat. Es tracta d´un espadat rocós d´uns 40 o 50 metres de caiguda sobre els pinars de la vessant llevantina de la serra del Maigmó. Enric Valor fa diverses referències a aquest salt, però és a "Contalles de la boira", dins del llibre "Narracions perennes", on podem llegir la corprenedora història d´amor entre Adrià i Maria, on entren l´avarícia dels pares de la noia, les seues mentides, i la desesperació del protagonista que per poc no l´aboquen a estimbar-se pel precipici. Recomane especialment la seua lectura.
Amb forces renovades retrocedim una mica fins arribar al tallafocs que puja per la carena, a la vora del qual ens trobem unes instal.lacions il.legals: un armaçó d´una tarima, un dipòsit d´aigua, una estufa de llenya (a la vora de la llenya seca del bosc!!!), un compresor i una taula de fusta encadenada a un pi), fet que per descomptat anem a posar en coneixement de les autoritats de Medi Ambient. A l´arribar al punt més alt del tallafocs, que ara dobla a la dreta per davallar fins a la carretera d´Alacant, prenem una sendeta que baixa seguint la carena, ara pel mig d´un frondós pinar amb carrasques. I ací ve quan comença l´aventura. La senda, que probablement fa mesos que ningú petja, de vegades arriba a perdre´s, i ens obliga a caminar una mica bosc a través, fins retrobar-la. Pel camí veiem alguna carbonera, i divisem tota l´allargada cinglera de l´Empenyador, a l´altra banda del barranc de la Fusta. A poc a poc, la baixada es fa més vertiginosa per l´anomenada Ombria Espessa, fins que eixim a un camí que menava a una pedrera, i que ara està en desús, fins al punt que al travessar el barranc de la Fusta, sembla que l´aigua se l´haja emportat per davant. I quan tornem a la pista per la que pujàvem, en menys de 10 minuts arribem als cotxes.
Us convidem a vindre diumenge que ve a buscar la Cova Tallada, just a la soca del Montgó. Si l´oratge acompanya podríem prendre l´últim bany de la temporada. Us recordem que l´hora d´eixida serà a les 7.30. Com que l´excursió es per a tot el dia, gaudirem d´un bon dinar a la vora de la mar. I també us recordem que per al pont del 9 al 12 d´octubre farem una expedició al Parc Nacional d´Ordesa, al Pirineu Aragonés. Encara queden 2 places lliures. Encara esteu a temps!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada