EXCURSIÓ 17 DE MAIG

Ens desplacem fins al poble més ponentí de la comarca de l´Alcoià: la Canyada de Biar, a més a més, també poble de frontera lingüística. Des del poble encara avancem per un camí, al principi asfaltat, i poc més endavant de terra amb el cotxe, perquè és d´anada i tornada i no presenta més interés que el passar per terres olivareres. Quan el camí es desdobla, ja a la vora de la serra, deixem els cotxes. Des del principi la ruta està senyalitzada com a PR. Comencem amb suau pendent, i el camí prompte esdevé senda, que passa entre rodals de pi i els últims bancals d´oliveres. La solana és aparentment desèrtica, només prospera l´espart i poc més, però quan ens endinsem pel barranc de Galvany veiem que no és així: el mes de maig ens ofereix una efímera floració: els matagalls, les estepes, el timó, les carrasques... A poc a poc la vegetació es fa més densa, tot i que no passa d´arbustiva, sols algun rodalet de pins, i més amunt, carrasques. Al capdamunt hi ha un poste de fusta amb el topònim d´Altet de les Salves, i de seguida arribem a un toll artificial al mig de la serra: és un abeurador que recull les aigües d´escorrentia, i ha estat cimentat per a evitar filtracions. Ja de bon matí el sol pega fort, i si no fos perquè l´aigua està prou bruta, ens apetiria un bany. A l´ombra d´uns pins esmorzem.

Seguim ja per una vaguada sense vistes, amb més densitat de pins, i passem a la banda de solana, a l´altre costat del barranc. Deixem el camí còmode que portàvem i ens fiquem a l´aventura: una incerta senda que apareix i desapareix, sempre entre coscolles, carrasques i garriga que ens permet anar quasi per on volem. Tornem a creuar el barranc perquè a l´altra banda veiem un tallafocs, que tot i estar envaït per la vegetació ens deixa caminar buscant el collat. Més amunt la senda es fa una mica més clara, i comencem a veure serres llunyanes: el Buey i Santa Ana de Jumilla, el Mugrón d´Almansa, l´Oliva de Cabdet, i quan eixim a la pista que va per la carena, ja prop de la carretera de Beneixama a Fontanars, el massís del Caroig. Un poc apartat a la dreta està el piló del vèrtex geodèsic de l´Àguila (982 metres), tot envoltat de carrasques pelades, rosegades per les cabres. I és que per ací passa una via pecuària. Ara també veiem el panorama cap a llevant: Mariola, la Fontanella, la Replana, l´Empenyador, i el Benicadell, difícil de reconéixer perquè des d´ací el veiem de perfil.

I ara encetem la baixada per pista, buscant el fons del barranc. Aquest acaba baixant paralel al de Galvany, i passant per algun estret amb alguna petita cinglera, en poc temps arribem on estan els cotxes.