02 de juliol 2008

EXCURSIÓ A LA COVA DE LA SARSA (BOCAIRENT)






El 29 de juny, de nou anem a la serra de Mariola, aquest cop al terme de Bocairent. Comencem la caminada des de l´antiga estació del Xitxarra, ara reconvertida en un bonic hotel. Des d´allí prenem la via, passant per l´ecoparc, i el primer camí asfaltat en direcció a la serra ens porta per bancals d´oliveres, amb ribes cobertes d´heura. Passem per un llavador i una gran bassa de reg, que recull un bon doll d´aigua que naix en aquest barranc.

Quan el camí es dirigeix al mas de les Alqueries, trenquem a la dreta per un caminet que ens duu a altre camí asfaltat, que en aquest cas acaba en l´ermita de Sant Jaume, un preciós balcó sobre Bocairent, ben cobert de pinar. Però no arribem a l´ermita, sinó que en el punt on el camí dobla a la dreta, agafarem una sendeta ben marcada que puja barranc amunt.

A mitjan pujada ens sorprendrà el soroll de l´aigua. Pel fons del barranc es despenyen unes petites cascades que ressonen per tot el barranc. Prompte arribarem a l´origen d´aquestes cascades, així com de l´aigua que es canalitza per una tuberia negra que ens acompanya durant algun tram de pujada. És la font del Teular, que a hores d´ara està desbordada, i és per això que el barranc porta aigua. Pujant un poc més arribem a altra font: la del Pla, a la vora de l´Ermita de Santa Bàrbera i un vell exemplar de xop, subjectat per dos murets de pedra per evitar que s´esgarre. Allí esmorzem.

Planejant per bancals de sembrats, nogueres i avellaners entre bons pinars, i alguns xalets, anem fins a un entrador de senda que de sobte ens porta a una ombria on les carrasques colonitzen un petit rodal cremat. D´allí baixem per una costerosa sendeta a la cova de la Sarsa.

Entrem dins la cova amb algunes llanternes, fins a un punt on les gotes d´aigua que cauen des de les menudes estalactites del sostre arriben a formar un fang esvarós, que fa més prudent no endinsar-s´hi. Pareix que la cova té molt més que recórrer, però amb cordes i protecció.

I continuem la senda que portàvem, que ens deixa de nou a la via del Xitxarra, passant per algunes finques senyorials. D´allí a Bocairent només resta planejar. La via ens oferix bones vistes del barri medieval de Bocairent.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, jooooo no se que decir me he quedado sin palabras, al ver tan preciosos parajes, impresionante, fijate que no conocia la Sierra de Mariola y eso que mi otra bruja se llama asi jeje, en serio me encanta este blog y eso que me cuesta un pelin leerlo pero merece la pena esforzarse y sino me voy al traductor. Besosssssssss de tu amiga akelarre

administrador ha dit...

Hola, Rosi, gracias por el comentario...

The Vaquerman ha dit...

Hi ha que vore lo rebé que us ho passeu!

M'alegre, i que seguiu per molts anys!

Eixes serres del sud de la Vall son les meus preferides, descontant, per suposat, les nostres. ;)