Diumenge 7 de març, començà el dia amenaçant pluja, amb algunes gotes. Comencem la caminada des de les proximitats de Muro, amb un bon ruixat. Però l´oratge està de la nostra part, i tan prompte deixem els cotxes, va parar de ploure. Per agafar el camí del barranc de la Quebrantà vam haver de travessar un pont de la via del tren, i de seguida eixim a la pista asfaltada que ens duu a la font de la Quebrantà. La nostra sorpresa és que el barranc portava aigua. Poc més amunt vam veure d´on venia. La font estava desbordada i una cascada saltava per damunt la riba d´un bancal. Ens endinsem pel barranc, i anem pujant per la pista, ja sense asfaltar, fins arribar a la caseta de la Cigala, on agafarem una sendeta que puja per dins del barranc per a tornar a la pista principal. La boira ens envolta, i el pins pinastres apareixen com fantasmes entre ella. Més amunt prenem un camí alternatiu per l´esquerra, i podem veure la feina que la societat de caçadors de Muro ha fet en la finca del Racó Llobet. I sense veure-l de lluny arribem al mas i font del Racó Llobet. Esmorzem en el mas, i passem per l´immediata font de Sant Vicent, normalment quasi seca, i ara amb un gros doll un poc intermitent.
Ens allunyem del mas, i comença a escampar la boira per moments, però al mateix temps torna a fer algunes gotes. Passem per la font dels Xops, i poc més endavant, enmig d´un rodal de pins cremats, una altra font a la part de baix que ningú coneixíem, i de la qual no sabem el nom (si algun lector ens el pot dir, li ho agraïria. I continuem fins la font de la Boronà, remodelada recentment. També raja amb generositat, cosa poc freqüent en aquesta font. Ara eixim a un camí asfaltat que acaba en una casa que hi ha damunt la font. Però el seguirem durant una breu estona, perquè acurtarem camí per una senda que travessa pel mig del pinar fins altre camí asfaltat que va més avall i mena a unes casetes, i que continua sense asfaltar serra avall.
Passem per diverses finques. El camí és particular, però els seus propietaris no ens prohibeixen el pas, només ens demanen respecte. Aquesta pista mor en la darrera finca, i des d´allí baixa una sendeta que creua un barranquet i passa sota l´Escurrupènia, que queda oculta per la boira. Al capdavall veiem tota la plana de Muro, amb uns bancals extensos d´oliveres i alguns ametlers en flor més immediats. Una vegada en pla, per la dreta discorre el barranc de la Querola, amb un rierolet estacional, i a l´esquerra el pinar ha estat netejat. Hi ha previst establir allí una zona d´acampada.
Eixim a un camí agrícola, que va paral.lel a la via del tren, i que seguirem cap a l´esquerra. En alguns moments hem de vorejar alguns bassals, que arriben a tapar tot l´ample del camí. I acabem en un camí que puja a un dipòsit d´aigua, que veiem uns 50 metres més amunt. Des d´allí ja davallem cap a Muro fins a la via del Xitxarra. Seguim la via, i després de passar els barrancs del Puig i de la Quebrantà, arribem on teníem els cotxes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada