Després de tota la nit plovent, el dia començava gris, i amenaçava més pluja, però això no era obstacle per eixir a la serra. Només que vam canviar de plans, i en comptes de l´Ombria del Puig, que ningú dels assistents coneixíem, optàrem per donar una volta per Planisses i els preciosos encontorns de les altures del Maigmó. Els cotxes es van quedar a la vora del vell pi que ens dóna la benvinguda al camí ombrívol que des de gairebé el capdamunt del Portell de Catí mena a Planisses. De moment, tot i que el cel estava plomís, no queia gota, però la boira tapava les vistes a la Foia, sols de quan en quan deixava veure l´espessor del bosc del Carrascalet. I en res arribem a un revolt d´on ix una drecera cap a Planisses. Al poc d´entrar-hi, triem la sendeta a l´esquerra que ens baixa a l´avenc de Melcior, i després d´alguns dubtes donem amb ell. i còm no, ens hi vam endinsar una mica, només el que la poca llum que entrava pel forat ens deixava veure. I vam recordar l´excursió que férem a propòsit l´1 de maig de 2001, equipats amb cordes i llanternes, en la qual vam seguir avenc avall, explorant el seu interior. Plens de fang, eixim de nou, i continuem la drecera que portàvem cap a les cases de Planisses, buscant lloc per a esmorzar. Qualsevol lloc valia, tot i que la terra estava mullada, i un fluix ventet humit i fred ens podia destemplar, així que millor anem al pou de neu, a uns 5 minuts més avall, i protegit per un dens pinar, a més d´estar més a recés. Un esmorzar breu, amb bon vi, i continuem avall fins eixir a camí asfaltat. Durant la baixada, de nou la boira ens tapava les millors vistes sobre tota l´ombria, així que la figura del Maigmó només la podíem endevinar, però no veure. Els pinars, els millors de tota la Foia, apareixien mullats i brillants sota la boira.
Una vegada en la pista asfaltada, la seguim costera amunt fins a les antenes del Maigmó, on fem una paradeta sota la caseta de vigilància forestal. i d´allí, pel camí carener que porta a l´Alt de Guisop, començaren les primeres gotes. Passem per uns bancals de sembrat, i en una coma una mica més alta, visitem l´altra cova: la de Mossén Francesc, la que a "Temps de batuda", d´Enric Valor, anomenava com a Cova del Vedat, i d´on els estatgers del mas collien terra blanca per a l´era. I ara, les gotes esdevingueren una pluja constant, més persistent conforme avançava el matí. I no fou massa molèstia la pluja, amb paraigües i impermeables anàvem fent camí. Tot el contrari, una pluja ben rebuda per les assedegades terres, que a finals de març començaven a recordar el fantasma de la sequera, i no només l´allunya, sinó que a més a més, serà garantia de bon creixement dels sembrats, i d´una espectacular florida del camp a poc que les ullades de sol tornen a escalfar-lo. El miracle de l´aigua!
Començat la baixada per l´ombria del Carrascalet, altre pou de neu, també enrunat, i vallat per evitar accidents, i al darrere, el refugi, també assolat, dels nevaters. I seguint camí avall, tornem a eixir a la carretera de Catí, al capdamunt del Portell. 200 metres més avall estan els cotxes.
Us recordem que la pròxima excursió serà diumenge 5 d´abril, a la serra d´Oltà (Calp - Marina Alta), l´hora i el lloc d´eixida, des de la cafeteria Argentina a les 8.15.
La predicció de l´oratge per a Calp és de 20 graus de màxima, 8 de mínima, un 5% de probabilitats de pluja, i cel poc nuvolós. El vent procedirà de gregal, molt feble. Dia ideal per eixir a la serra!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada