EXCURSIÓ 29 DE MARÇ

Després de tota la nit plovent, el dia començava gris, i amenaçava més pluja, però això no era obstacle per eixir a la serra. Només que vam canviar de plans, i en comptes de l´Ombria del Puig, que ningú dels assistents coneixíem, optàrem per donar una volta per Planisses i els preciosos encontorns de les altures del Maigmó. Els cotxes es van quedar a la vora del vell pi que ens dóna la benvinguda al camí ombrívol que des de gairebé el capdamunt del Portell de Catí mena a Planisses. De moment, tot i que el cel estava plomís, no queia gota, però la boira tapava les vistes a la Foia, sols de quan en quan deixava veure l´espessor del bosc del Carrascalet. I en res arribem a un revolt d´on ix una drecera cap a Planisses. Al poc d´entrar-hi, triem la sendeta a l´esquerra que ens baixa a l´avenc de Melcior, i després d´alguns dubtes donem amb ell. i còm no, ens hi vam endinsar una mica, només el que la poca llum que entrava pel forat ens deixava veure. I vam recordar l´excursió que férem a propòsit l´1 de maig de 2001, equipats amb cordes i llanternes, en la qual vam seguir avenc avall, explorant el seu interior.

Plens de fang, eixim de nou, i continuem la drecera que portàvem cap a les cases de Planisses, buscant lloc per a esmorzar. Qualsevol lloc valia, tot i que la terra estava mullada, i un fluix ventet humit i fred ens podia destemplar, així que millor anem al pou de neu, a uns 5 minuts més avall, i protegit per un dens pinar, a més d´estar més a recés. Un esmorzar breu, amb bon vi, i continuem avall fins eixir a camí asfaltat. Durant la baixada, de nou la boira ens tapava les millors vistes sobre tota l´ombria, així que la figura del Maigmó només la podíem endevinar, però no veure. Els pinars, els millors de tota la Foia, apareixien mullats i brillants sota la boira.

Una vegada en la pista asfaltada, la seguim costera amunt fins a les antenes del Maigmó, on fem una paradeta sota la caseta de vigilància forestal. i d´allí, pel camí carener que porta a l´Alt de Guisop, començaren les primeres gotes. Passem per uns bancals de sembrat, i en una coma una mica més alta, visitem l´altra cova: la de Mossén Francesc, la que a "Temps de batuda", d´Enric Valor, anomenava com a Cova del Vedat, i d´on els estatgers del mas collien terra blanca per a l´era. I ara, les gotes esdevingueren una pluja constant, més persistent conforme avançava el matí. I no fou massa molèstia la pluja, amb paraigües i impermeables anàvem fent camí. Tot el contrari, una pluja ben rebuda per les assedegades terres, que a finals de març començaven a recordar el fantasma de la sequera, i no només l´allunya, sinó que a més a més, serà garantia de bon creixement dels sembrats, i d´una espectacular florida del camp a poc que les ullades de sol tornen a escalfar-lo. El miracle de l´aigua!

Començat la baixada per l´ombria del Carrascalet, altre pou de neu, també enrunat, i vallat per evitar accidents, i al darrere, el refugi, també assolat, dels nevaters. I seguint camí avall, tornem a eixir a la carretera de Catí, al capdamunt del Portell. 200 metres més avall estan els cotxes.

Us recordem que la pròxima excursió serà diumenge 5 d´abril, a la serra d´Oltà (Calp - Marina Alta), l´hora i el lloc d´eixida, des de la cafeteria Argentina a les 8.15.

La predicció de l´oratge per a Calp és de 20 graus de màxima, 8 de mínima, un 5% de probabilitats de pluja, i cel poc nuvolós. El vent procedirà de gregal, molt feble. Dia ideal per eixir a la serra!!!

CALENDARI D´EXCURSIONS PRIMAVERA - ESTIU 2009

Natura i Gent i el Centre Cultural Castellut us oferixen el nou calendari d´excursions.


CALENDARI D´EXCURSIONS PRIMAVERA - ESTIU 2009
26 abril: Sabinar-Bec de l’Àguila – St. Vicent del Raspeig
Durada: ½ dia. Dificultat: Mitjana.

3 maig: PN Cabo Cope – Playas de Calnegre - Múrcia
Durada: Tot el dia. Dificultat: Mitjana. Eixida: 7h.

17 maig: PR 171 Calderó Major - La Canyada (L’Alcoià)
Durada: ½ dia. Dificultat: Mitjana.

31 maig: Riu Grande – Quesa (La Canal de Navarrés)
Durada: Tot el dia. Dificultat: Mitjana. Eixida:7’30h.

7 juny: NOCTURNA: Montgó (des de Jesús Pobre)– (Marina Alta) Eixida 01h. (Quedarem per sopar) Dificultat: Alta

21 juny: Ombria de Corbó – La Canal -Alcoi (L’Alcoià)
Durada: ½ dia. Dificultat: Mitjana.

28 juny: Riu Alhàrabe – Moratalla - Múrcia
Durada: Tot el dia. Dificultat: Baixa

NOTA:Totes les eixides no indicades seran a les 8’15 h,
des del Bar Argentina

Recorda: Un dia de muntanya... una setmana de salut!
… i una altra: No es pot estimar el que no es coneix!

Altra NOTA: Volem fer una altra incursió al Pirineu a la tardor (segurament Ordesa, del 9 al 12 d’octubre). Volem reservar a final de juny, per tant, els interessats hauran d’inscriure’s abans.

LA DESTRUCCIÓ AVANÇA CAP AL SUD.

La destrucció eòlica de les nostres serres va començar per l´extrem nord del país, des de la comarca dels Ports, on dues centrals eòliques, després de tota la destrossa, han hagut de ser aturades per l´elevada mortalitat de rapinyaires. I s´han anat aprovant les zones del Pla Eòlic al llarg del País Valencià. El 2007 ja teníem al Massís del Caroig una llarga filera d´aerogeneradors al llarg de tota la Solana del Alambín, entre Enguera i Aiora. I ves per on, que el passat dia 19, recorrent una pista forestal que comunica els preciosos paratges de Benali, el barranc de la Carrasca, Fuente Huesca, Benalaz... fins a la carretera que travessa la serra entre els dos pobles abans esmentats, em vaig trobar una autèntica autopista oberta en mig del massís muntanyós, entre els incipients pinars que ja anaven creixent després del devastador incendi de 1979. I a aquesta autopista encara li eixien altres carrerons amunt i avall. Tota la serra plena de pales excavadores, i fins i tot alguns fonaments preparats per a enlairar les molinetes. Un altre gran espai natural, el més extens de tot el País Valencià, una gran reserva forestal i hídrica, profanada per l´avarícia de les companyies elèctriques, i ajudada per una Generalitat Valenciana??? que només mira pels interessos d´uns pocs i no veu més enllà dels seus nassos.

I en pocs mesos, si ningú ho impedeix, començaran les obres de les centrals eòliques de la zona 13, a la serra de la Solana (Villena, Fontanars, Ontinyent, Bocairent, Banyeres, Beneixama, el Camp de Mirra i la Canyada de Biar).

L´HORA DEL PLANETA

ja són més de 750 les ciutats de tot el món que s´han sumat a L´Hora del Planeta de WWF, en la major iniciativa mundial de lluita contra el Canvi Climàtic. A l´Estat espanyol, Madrid, Barcelona, Granada, Bilbo, València, Saragossa i Segòvia s´han compromés a apagar els llums dels seus principals monuments. Però cadascú de nosaltres té, a més, una missió el pròxim 28 de març. Descobreix còm pots participar en L´Hora del Planeta. Entra en http://www.wwf.es/que_hacemos/cambio_climatico/la_hora_del_planeta/2009/

ENQUESTA

Us propose una nova enquesta. Algunes veus, no només des dels partits i mitjans de comunicació conservadors, davant la crisi energètica, la dependència d´un petroli cada vegada més pròxim al seu esgotament, i a llarg termini més car, tornen a proposar l´energia nuclear com alternativa a la tèrmica, a hores d´ara la que major pes té en la producció total. L´energia tèrmica, abans produïda mitjançant la combustió de carbó, i ara de petroli o de gas natural, provoca emissions de gasos contaminants i d´efecte hivernacle. L´energia nuclear, després de la catàstrofe de Txornòbil, ja ens ha mostrat els efectes que pot tenir, i a més a més produeix residus radioactius que poden tenir un perill potencial durant centenars o milers d´anys. Tot i que són soterrats i coberts de formigó, tots sabem que l´escorça terrestre no és totalment estable, que poden haver moviments sísmics o erosius que l´esquarteren, i tota seguretat és poca. Però el món exigeix cada vegada més energia elèctrica, i també cada vegada és més incert el seu subministrament. Existeixen alternatives, com l´energia solar, eòlica, biomasa... però el seu rendiment encara és molt millorable, i la ubicació de les centrals productores no sempre és respectuosa amb el medi ambient. Us anime a que voteu.

EXCURSIÓ 1 DE MARÇ

L´excursió d´aquest diumenge començava a la pedania monoverina de la Romaneta, un petit llogaret entre les serres del Reclot i la Safra, enmig d´una foieta farcida d´ametlers florits i oliveres. Encetem el recorregut seguint la carretera de Monòver fins la pedania de Cavafreda, poc més d´un quilòmetre més amunt, i una vegada passades les cases entrem per un camí que puja pels bancals d´ametlers fins arribar a les immediacions de la serra del Reclot. Allí es desdobla: per l´esquerra, per la vessant d´ombria, entre espessos pinars, la pista, i molt a la vora, per baix, una sendeta que discorre sota una riba de pedra seca, per bancals erms que s´han cobert de pinar. Tirem per la senda, i més amunt passem per dues curiositats vegetals: rodals de noguerola, ara sense fulles, i un gran exemplar de ginebre. Altres espécies que predominen entre els pins són el llentiscle, la coscolla i el lligabosc. Un bosc ben conservat, tenint en compte que el clima és molt sec. Més amunt arribem a La Caseta, un mas enderrocat que dóna nom al barranc per on pujàvem. Allí esmorzem, i gaudim d´una curta estona de sol. A partir d´ací, la senda pren més pendent, i al poc temps desemboca de nou en la pista. Encara pujant per fort pendent, coronem un collat, on hi ha un encreuament de camins. A la dreta, el camí portaria a una cantera de marbre oberta al capdamunt de la carena. A l´esquerra, una pista emboscada ens baixaria per la font de l´Almorquí a les Cases del Senyor. I més a l´esquerra, i costera amunt, el camí per on anem a seguir, en principi, en direcció a Tres Fonts. De seguida, a l´esquerra veiem una cova, en la que ens endinsem, i comprovem, per la llum que hi entra, que a l´altra punta té eixida. Continuem pel camí, que acaba en un mirador sobre tot el barranc de Caseta i l´ombria del Puntal de Quiles. Ara, el camí continuaria costera avall cap a Tres Fonts i la zona d´acampada i refugis del Vedat del Pinós, però nosaltres encara pujarem més per altre caminet menys usat, que acaba convertit en senda, i arriba a un cim amb 1005 metres, que dóna vistes cap al barranc de Caseta, cap a l´Algarejo, una de les majors altituds de la serra, i a les veïnes serres: al nord, la de Salines, al sud, les d´Algaiat, i darrere, la de Crevillent. A l´est, el Maigmó, la Replana, el Zit... i a ponent, la Pila i el Carxe. No és un cim agut, sinó arredonit, cobert de carrasca arbustiva dispersa, savines, ginebres, espart... Ací comença a xispejar una mica, i si mirem cap a terres murcianes, sembla que el cel plomís deixa caure un plugim finet. I ara la senda, menys marcada, baixa seguint la carena, cap al Puntal de Quiles. Allí s´atansa al barranc, amb vistes sobre la cinglera, en un racó de la qual hi ha una balma rogenca, i a sota, una praderia ombrívola entre pedreres, amb alguns rodals de falgueres. Més avall decidim passar a l´altra banda del barranc, per on passa una estretíssima sendeta, molt a la vora del llit del barranquet. Anem apartant les branques baixes dels pins, les coscolles... Sembla una senda abandonada, que fa temps que no s´usa. I més avall comprovem per què: de sobte una pedrera de marbre ens barra el pas, i ens toca tornar a travessar a solana, tot i que la continuïtat de la senda és incerta. A l´altra banda, serra a través, trobem un corriolet que, per sort, sota els cingles, es consolida i ens porta al camí d´accés a la pedrera. Ja per asfalt eixim d´aquest indret degradat fins els primers bancals d´ametlers, en plena florida encara. De nou torna a eixir el sol, que realça la blancor dels ametlerals.

Dos quilòmetres de carretera més avall, acabem de nou a la Romaneta, on teníem els cotxes

.

DE FORA VINDRAN, QUE DE CASA ENS TIRARAN

Fa uns mesos vaig publicar una notícia sobre un cas de corrupció al Poble Nou de Benitatxell (la Marina Alta), protagonitzat, entre altres, per una regidora anglesa i l´alcalde (indígena). De nou són els estrangers qui protagonitzen la polèmica, en aquest cas, també a la Marina Alta.
L´ajuntament de Calp, governat pel BLOC després d´una moció de censura, al mes de desembre de 2008 va decidir que el nom oficial del poble, que fins ara era bilingüe, tornara a ser únicament en valencià: CALP, a falta de ser ratificat per la Generalitat Valenciana. Era una forma de normalitzar oficialment el seu nom històric, i que sempre han utilitzat els calpins. Però, ves per on, ara la població de Calp és en un 60% estrangera (quina culpa tindrem nosaltres...?). Un grup de ciutadans estrangers, amb l´ajuda del diari ultraespanyolista "El Mundo", han organitzat una moguda per a que el nom continue estant també oficial en castellà. Ara vindran els de fora a dir-nos còm s´han d´anomenar els nostres pobles, mira que té collons la cosa... No hem tingut prou amb l´imperialisme espanyol, que ara venen a prendre´ns el pèl els "guiris". Però el poble no ha romàs indiferent, i un col.lectiu de ciutadans de Calp estan recollint signatures en defensa de la dignitat del seu poble, per a que l´acord a l´ajuntament siga efectiu, i CALP torne a tindre el seu nom, única y exclusivament, en valencià, la llengua que sempre ha parlat la gent de Calp. Solidaritza´t amb la gent de Calp, entra en elmeunomescalp@hotmail.com, i signa. Només cal indicar nom i DNI. Cada persona que signe, és un granet de sorra a favor de la nostra dignitat com a país, i front a una intromissió inacceptable. Ja n´hem tingut prou. SOM, I SEMPRE SEREM VALENCIANS!!!