08 de juliol 2007

EN DEFENSA DE LA MEDITERRÀNIA


El Rainbow Warrior arribà avuí al port de Sagunt. Greenpeace vol denunciar l´estat de contaminació de la nostra mar.
Un territori com el País Valencià, que basa la major part de la seua economia en el turisme "de sol i platja", no deuria permetre l´actual estat de les nostres aigües marines. Però hem de buscar l´origen de la contaminació marina en l´interior. Malgrat que cada vegada es depuren més les aigües residuals, continuen arribant als rius, i d´ells a la mar, residus urbans, industrials i agrícoles, i per contra, menys aigua.
La vida marina depén dels nutrients i l´oxigen que els rius aporten a la mar, però els rius mediterranis arriben esgotats a la mar, cosa que fa que l´aigua marina dispose de menys recursos per a la vida. La política que s´ha aplicat en les darreres dècades d´expoliació de rius i de transvassaments ha estat nefasta per a la salut de les nostres aigües. L´execució del transvassament Xúquer-Vinalopó facilitarà el reg de les eixutes terres de les comarques del Sud, i malauradament, de la posada en regadiu de terres que eren de secà. Com a "danys col.laterals", apareixeran més camps de golf envoltats d´urbanitzacions de milers de xalets. Però el futur del tram baix del Xúquer serà el d´una putrefacta claveguera que abocarà a la mar un regatxol de fer, i no el d´un riu viu que aportarà vida a la mar. L´Ebre corre el mateix perill, puix malgrat la derogació del seu transvassament, la part no derogada del PHN del PP, contempla la posada en reg de grans extensions de terres desèrtiques a los Monegros, que consumirien més de tres vegades l´aigua que s´anava a transvassar. Cal pensar que convertir en horta un desert té un preu ambiental que no tenim per què pagar. El futur del Delta de l´Ebre és incert, com també de la part de costa que rebia els aports d´aigua amb oxigen i nutrients que venien del riu.
Cal que ens plantegem, encara que siga des del punt de vista econòmic, quin futur volem per al turisme costaner, i pensar còm conservar-lo. La clau és conservar les aigúes i les costes, i pareix que anem per mal camí.