18 d’agost 2007

PER UN RIU VIU

En una terra tan seca com la nostra, un riu constitueix un oasi de verdor enmig del paisatge. Però també és un espai viu, on l´aigua crea una rica diversitat de vida vegetal i animal, que no es podria entendre sense la seus presència.
També pot ser un bon atractiu per al turisme, ara que el turisme rural va guanyant adeptes.
No hem tingut la sort d´haver pogut gaudir del nostre riu, puix la generació anterior ens l´ha deixat en un estat lamentable. Fa més de 20 anys que el seu naixement no ha tornat a vore ni una gota d´aigua, degut a la sobreexplotació de l´aqüífer de la marjal d´Onil. S´han obert pous pertot arreu, i fins i tot s´ha exportat la nostra aigua. El riu és de tots, però el benefici que s´ha tret de l´aigua no. Ara només porta l´aigua de la depuradora, i no tota. Hauríem de saber on van a parar totes les aigües residuals depurades dels 17.000 habitants que sumen Castalla i Onil
S´han vallat els màrgens del riu, tot i que una franja de terreny a cada banda del riu és d´utilitat pública.
El riu s´ha utilitzat com a abocador. Només cal passejar per les seues vores i trobarem des de matalassos, enderrocs, trastos, a fins i tot alguna moto abandonada.
La construcció del col.lector de pluvials ha permés drenar el poble més fàcilment quan hi ha una tronada, però les aigües van a parar al riu, i la seua força erosiona tota la terra que agafa per davant. En alguns trams ha excavat fins 4 metres de profunditat.
La mort masiva d´oms deguda a la grafiosi ha delmat el bosc de ribera, i els troncs secs, tombats pel vent, dificulten el pas.
Però el riu és recuperable encara.
*S´hauria de fer una neteja integral del bosc del riu.
*Millorar la depuració de l´aigua.
*Frenar la sobreexplotació de l´aqüífer i recuperar la bassa dels Ullals.
*Repoblar els voltants del riu amb espècies de ribera (xop, àlber blanc, llidoner, salze... ).
*Recuperar la senda que el recorre, netejar-la i senyalitzar-la.
*Evitar que desapareguen les restes dels molins, perquè constitueixen una mostra de l´economia i la cultura etnològica del passat.
*I sobretot, conscienciar el poble de que el riu és un espai natural, i no un abocador on va a parar tot allò que ja no ens serveix.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Poca aigua va a drenar el col.lector de pluvials, perquè després de la M-30 és l´obra més mal feta de tota Castalla. En quan plou un poquet no dóna abast.

Sergio ha dit...

Totalment d'acord. Per desgracia, el riu Verd en Castalla es sinònim de malolor i d'escombrera durant molt anys fins el punt que jo no recorde, inclus ni m'havia plantejat, que aixó abans ha segut un riu i, com a tal, una zona natural de gran valor.
Hi ha que canviar la mentalitat del poble , per supost. I despres posar tots el mitjans disponibles per a recuperar-ho. Igual pense del Pantà de Tibi. Seria increible que puguerem gaudir d'ell per a fer tot tipus d'activitats (sense la por de que ens isca un peix mutant o agafar una infecció extranya :-D).
Saluts.