També pot ser un bon atractiu per al turisme, ara que el turisme rural va guanyant adeptes.
No hem tingut la sort d´haver pogut gaudir del nostre riu, puix la generació anterior ens l´ha deixat en un estat lamentable. Fa més de 20 anys que el seu naixement no ha tornat a vore ni una gota d´aigua, degut a la sobreexplotació de l´aqüífer de la marjal d´Onil. S´han obert pous pertot arreu, i fins i tot s´ha exportat la nostra aigua. El riu és de tots, però el benefici que s´ha tret de l´aigua no. Ara només porta l´aigua de la depuradora, i no tota. Hauríem de saber on van a parar totes les aigües residuals depurades dels 17.000 habitants que sumen Castalla i Onil
S´han vallat els màrgens del riu, tot i que una franja de terreny a cada banda del riu és d´utilitat pública.
El riu s´ha utilitzat com a abocador. Només cal passejar per les seues vores i trobarem des de matalassos, enderrocs, trastos, a fins i tot alguna moto abandonada.
La construcció del col.lector de pluvials ha permés drenar el poble més fàcilment quan hi ha una tronada, però les aigües van a parar al riu, i la seua força erosiona tota la terra que agafa per davant. En alguns trams ha excavat fins 4 metres de profunditat.
La mort masiva d´oms deguda a la grafiosi ha delmat el bosc de ribera, i els troncs secs, tombats pel vent, dificulten el pas.
Però el riu és recuperable encara.
*S´hauria de fer una neteja integral del bosc del riu.
*Millorar la depuració de l´aigua.
*Frenar la sobreexplotació de l´aqüífer i recuperar la bassa dels Ullals.
*Repoblar els voltants del riu amb espècies de ribera (xop, àlber blanc, llidoner, salze... ).
*Recuperar la senda que el recorre, netejar-la i senyalitzar-la.
*Evitar que desapareguen les restes dels molins, perquè constitueixen una mostra de l´economia i la cultura etnològica del passat.
*I sobretot, conscienciar el poble de que el riu és un espai natural, i no un abocador on va a parar tot allò que ja no ens serveix.
2 comentaris:
Poca aigua va a drenar el col.lector de pluvials, perquè després de la M-30 és l´obra més mal feta de tota Castalla. En quan plou un poquet no dóna abast.
Totalment d'acord. Per desgracia, el riu Verd en Castalla es sinònim de malolor i d'escombrera durant molt anys fins el punt que jo no recorde, inclus ni m'havia plantejat, que aixó abans ha segut un riu i, com a tal, una zona natural de gran valor.
Hi ha que canviar la mentalitat del poble , per supost. I despres posar tots el mitjans disponibles per a recuperar-ho. Igual pense del Pantà de Tibi. Seria increible que puguerem gaudir d'ell per a fer tot tipus d'activitats (sense la por de que ens isca un peix mutant o agafar una infecció extranya :-D).
Saluts.
Publica un comentari a l'entrada