7 DE NOVEMBRE. EXCURSIÓ A L´AITANA

Ací teniu unes quantes fotos de l´excursió per l´Aitana de diumenge passat. El nostre amic de Benimantell Joan Ponsoda ens va mostrar els racons més desconeguts i ben conservats de tota l´Aitana. Després de veure les imatges no calen massa paraules. Vam començar des de les proximitats de Benimantell, en direcció a Polop per la nova carretera, i des del principi el camí pujava amb força sota uns penyassegats per on s´arrapaven les carrasques i els freixos, fins al pas natural entre Benimantell i Sella: el Comptador.

Des d´allí descendim per la pista fent zigues-zagues, amb tota la vall del barranc de l´Arc a sota.

Quan ja estem al fons del barranc, amb les coves d´Isidor a la dreta, trenquem per un camí que entra planer a l´altra banda, passant per un mas enderrocat, i per l´ombria de la serra del Carrascar arribem a altres dos masos quasi junts, un dalt i l´altre baix, els dos també enderrocats: són els masos del Penyó Prim. Quan anem a la fonteta a esmorzar veiem al fons del barranc el Penyó Prim, com tancant-lo, i a la part de dalt, tota l´ombria amb carrasques, freixos i aurons, acolorint el penyassegat.

Passem a altre aiguavessant, conegut com la Foia Sirventa, on hi ha un maset que conté una galeria d´art. Aquesta valleta està envoltada de pinar i carrascar, i els seus bancals encara estan treballats.

Quan passem el mas s´obri una escletxa a la nostra esquerra: el Goleró. Pugem a un altet des d´on divisem tota la panoràmica: davall, el Goleró. En front, l´allargada cinglera dels Castellets, i darrere l´imponent Puig Campana. Cap avall, barrancs i valletes que desembocaran cap a Finestrat o cap al pantà d´Amadori, i al fons, com un muntonet blanquet, Sella. Al capdarrere, la Grana i el Cabeçó de l´Or.

Ara baixem pel Goleró. Des de dalt pareix impossible, però una sendeta zigzaguejant davalla al fons, i ens mena al mas del Morer. A la vora del mas hi ha una parella jove treballant les hortetes, i mantenim una breu conversa amb ells.

Des d´allí pugem per la finca, entre pins canaris que flanquetgen el camí, i els freixos que omplin de groc i vermell la valleta farcida de pinar. Al capdamunt hi ha un gran penyal, d´uns 200 metres d´altura, i darrere d´ell, el Sanxet, amb 1188.

Costera amunt ens sorprén la presència d´una comunitat budista: Guhyaloka. Es tracta d´un grup de gent vinguda d´Anglaterra i Austràlia buscant la pau i el silenci d´aquest indret, i no l´haurien pogut triar millor que aquest. Des d´ací ja no tenim vistes cap a cap lloc, per poder veure aquesta part de la valleta cal acostar-se ací a peu, o com a molt en bicicleta. No hi ha cap poble a la vista, ni carretera, ni la mar, ni res. Només les muntanyes que ens envolten.

I quan arribem al capdamunt trobem altre mas: Papatxí. És propietat d´un prestigiós psiquiatra de la Nucia. Ara ja toca davallar. Per l´ombria la senda esdevé empinada, i en un tres-i-no-res passem per la vora del Salt, que ara a penes deixa caure uns filets d´aigua, i espera les pluges torrencials per poder-se mostrar en tot el seu esplendor. A la vora de l´aigua, els freixos grocs i rogencs donen un toc selvàtic al racó.

I baixant per la senda encara ens espera un altre indret deliciós: el Racó de les Tovaines. Es tracta d´una mena d´amfiteatre format per altíssimes parets rocoses, amb un fons farcit d´esbarzers i alguns freixos aïllats. Sembla que fa molts anys açò es va cremar. Cal dir que tot i que l´Aitana, durant molt de temps ha sofert grans incendis que han deixat la seua superfície pràcticament nua, quasi tota la ruta d´avuí ha sigut respectada pel foc.

I a poc a poc, entre rodals de pinar, densos matollars d´argelagues i bancals, arribem al restaurant on anem a dinar, a la vora de la carretera de Polop, però a una distància aproximada d´un km d´on havíem començat. Un bon dinar a base de cus-cus ens espera.

Aquest diumenge 14 de novembre tenim altra excursió, en aquest cas prou més curta i suau, per les immediacions del naixement del Vinalopó. Eixida: Cafeteria Argentina a les 8.00.

24 D´OCTUBRE. FONT ROJA PER SANT PASQUAL

Com en altres ocasions, aprofitem la tardor per contemplar la policromia del bosc de la Font Roja. Però en aquest cas triem per a pujar una senda que naix des de l´ermita de Sant Pasqual, d´Ibi. Passem per l´estació biològica de les Torretes, on hi han algunes plantacions d´herbes aromàtiques, medicinals, i altres espècies pròpies d´aquestes terres, i ens enfilem barranc de Sant Pasqual amunt, per una senda empinada que va pujant entre bancals abandonats i carrascar de solana, esguitat de rosers bords que van tornant-se grocs amb la tardor, i carregats de fruit. Després d´una forta pujada passem per la penya de l´Hedra, i des d´allí podem albirar gran part de la Foia de Castalla, la Canal, la Carrasqueta i els Plans.

Seguim costera amunt, però amb menys pendent, carenejant entre dos barrancs. Poc més amunt ja veiem el mas del Canyo entre mig de les carrasques, i els cims de la Teixereta i el Menejador.

Passem per la cava de Simarro, i poc després per la de la Noguera, i finalitzem l´ascensió en un collat on hi ha una bassa conta incendis. Estem en les immediacions del Menejador, però avuí no el pujarem. Esmorzem a la vora de la bassa.

Des d´allí passem a l´ombria, i ens meravellem de nou amb els colors tardorals dels aurons, els freixos, les moixeres i els corners, com si fóra la primera vegada que anem per allí. Seguirem el camí per la part més alta de l´ombria, sota les cingleres de l´alt del Ginebrar, que és on més esplendor ens mostra el bosc.

Quan el camí torna a pujar a la carena trobem uns ruscs ecològics, destinats a la pol·linització mitjançant les abelles. Ara tornem per un camí que recorre un sector de carrascar de solana, aclarit com a tallafocs, fins arribar de nou a la cava de Simarro, i a pocs metres, la del Canyo.

La baixada la fem per la mateixa senda, i en arribar a les Torretes, parem atenció a les instal·lacions que allí s´han bastit, al mas, on hi trobem informació sobre les senderes de la finca i les espècies que s´han plantat, i al Jardí de les Cultures, en honor a Santiago Grisolia, president del Consell Valencià de Cultura, i Premi Príncep d´Astúries d´Investigació Científica i Tècnica l´any 1991.

3 D´OCTUBRE. COVA DE L´AIGUA - TORRE DEL GERRO - COVA TALLADA

Tornem de nou a la cova Tallada, però en aquest cas des de Dénia. Aquest dia vam fer dues excursions curtes, però de gran bellesa i certa dificultat. Primerament, des de l´ermita del Pare Pere (afores de Dénia), pugem per una pista forestal que recorre la falda del Montgó, i per una senda zigzaguejant accedim a la cova de l´Aigua. Aquesta cova, en un temps fou un dipòsit que recollia les aigües subterrànies del Montgó, i les emmagatzemava al seu interior. Ara, la paret que retenia l´aigua està mig enrunada, i a principis de la tardor a penes deixa córrer un filet. Els voltants són espectaculars: parets altíssimes que ens recorden a les del naixement del riu Mundo, i verdor pertot arreu: esbarzers, heures enfiladisses, margallons, coscolles i alguns rodals de pins que han sobreviscut als incendis dels anys 90. Els freixos i els marfulls van rebrotar d´entre les cendres, i per les roques, les falgueres donen un toc selvàtic a l´entorn. Allí esmorzem.

Baixem de nou a l´ermita, i des d´allí ens desplacem amb els cotxes a les Rotes.

Ara pugem per una enlairada carretera a la torre del Gerro, magnífic mirador sobre la mar, amb Dénia a un costat, i els penyassegats del cap de Sant Antoni a l´altre. Per una senda una mica perillosa arribem a la cova Tallada, i gaudim de l´últim bany de la temporada. La tornada fins a les Rotes la fem per la mateixa senda, però sense arribar a tornar a pujar a la torre del Gerro, i dinem en un restaurant en primera línia de costa.

De vesprada, tornant per la Vall de Gallinera, podem contemplar un fet que sols ocorre dues vegades a l´any: un raig de sol, a certa hora de la vesprada, travessa el forat de la Penya Foradada i dóna llum durant uns instants al lloc on antigament hi havia el convent de Benitaia.

COMUNICAT DE L´AMPA DEL C.P. RICO SAPENA (CASTALLA).

Us reproduisc i traduisc el comunicat que ha emés la directiva de l´AMPA del col·legi públic Rico Sapena, arran de la situació en què es troba un dels edificis.

La Directiva de l´AMPA us comunica que, després del que s´ha vist ahir en l´assemblea general es va decidir:
1. Que, en vista de la NO claredat d´informes, dades i intencions, NO volem que s´instal·len 10 barracons en la pista de bàsquet, per diversos motius: perquè no caben la totalitat de les aules que es necessiten, perquè la grandària serà tan xicoteta que per a que càpiguen els barracons "quasi no cabran els nostres fills", perquè si hi ha que fer obra/demolició de l´edifici blanc eixe no és el lloc més segur per als nostres fills, etc, etc.
2. Anit s´acordà manifestar-nos AVUÍ/ARA A LES 12 a la pista de bàsquet per expressar la nostra decisió. El tema urgeix, puix els barracons (caixes de mistos) ja estan acordats i en qualsevol moment arribaran.
3. Recordar que l´AMPA SOM TOTS, la Directiva sols la representa; per açò demanem, per favor, ORGANITZACIÓ; çò és, el més urgent possible necessitem un representant de cada classe per a què ens ajude en temes complicats, per a què es reunisca amb la directiva per prendre decisions i després poder traslladar-lo a tots els pares amb eficàcia. El tema dels papers, de vegades no funciona i d´altres arriba tard. No ens podem adormir en els llorers, les decisions ja estan preses per part de conselleria/ajuntament/direcció. I creiem que nosaltres pintàvem alguna cosa... No creus?
PER UNA VEGADA, ANEM A UNIR-NOS DE DEBÒ, JA ESTÀ BÉ, PROU JA!!! SÓN ELS NOSTRES FILLS!!
www.ampacastalla.blogspot.com - 638103137.

Crec que aquest comunicat és ben clar, i reflecteix perfectament la situació d´impotència dels pares i mares envers una administració pública incapaç de resoldre els problemes del poble. Jo recomanaria a tots els pares i mares que l´any que ve, en anar a votar, pensen bé a quí donen el seu vot en les eleccions autonòmiques, que és qui té les competències en ensenyament. La gran quantitat de diners que la Generalitat Valenciana va a destinar a la visita del Papa podria ser molt més útil si s´invertiren en allò que de veritat ens cal.

POLVORÍ A LA SERRA DE MARIOLA

Us deixe aquestes imatges de la serra de Mariola al terme d´Alfafara. Especialment els pinars de les ombries d´Agres, Alfafara i Bocairent estan en un estat lamentable. Les nevades dels últims anys que han coincidit amb vents de ponent o tramuntana han destrossat la major part dels pins, i ningú no ha fet res per retirar els cops i la ramulla que hi ha escampada per tota la serra. Aquest estiu, la Mariola s´ha lliurat de miracle del foc, després del gran incendi d´Agullent, però té un altíssim risc potencial d´incendi. Aquestes fotos pertanyen al Racó de les Monges i les proximitats del mas de Malagana i de la font de les Dotze. Són àrees que s´han salvat de tots els incendis que han assolat la serra de Mariola en els darrers 30 anys, però està tota la serra en un estat semblant. No entrem ara en el debat sobre si el pi blanc és el més indicat per a les repoblacions a la serra de Mariola. Aquestes imatges parlen per si soles, i demostren que no. Alhora, el govern valencià retalla en un 60% les inversions destinades a la neteja forestal.

REUNIÓ SOBRE EL CASC ANTIC DE CASTALLA

Des del meu blog done recolzament a tota la gent que viu al casc antic de Castalla. Ja no per motius històrics o identitaris, ni per motius turístics o estètics. Sobretot perquè allí viu gent, i aquesta gent té els mateixos drets que els/les demés castelluts/des per a viure en unes condicions dignes, i no envoltats de ruïnes, rates i paràsits. Perquè paguen els mateixos impostos que els demés, i perquè no tenen cap culpa de la ineptitud dels equips de govern dels darrers anys.
Us envie un enllaç al blog de Quina Castalla Volem on teniu més informació sobre aquesta reunió.
http://quinacastallavolem.blogspot.com/2010/10/un-pas-avant-dilluns-25-doctubre-les.html

EXCURSIÓ LLOMA GROSSA 26 - 9 - 2010

Després d´un llarg i calorós estiu, quan encara no comença a notar-se massa la davallada tardoral de les temperatures, ni ens han arribat a penes les pluges, comencem la temporada d´excursions pel terme de Castalla.

Deixem els cotxes en el camí de les Fermoses, on acaba l´asfalt, i continuem pel camí, passant els forns d´algeps i la casa de Litero. Evitem un parell de revoltes pel camí vell, fins la caseta de l´Àngel, on ens fem les fotos de rigor en un gros exemplar de pi pinyer.

Encara seguim uns centenars de metres més entre els bancals d´ametlers de la caseta de l´Àngel, fins que arribem a un punt on se´ns travessa el camí que, en direcció esquerra, que serà la que agafem, ens puja al capdamunt de la Lloma Llarga, Lloma Grossa o serra de Castalla. Eixe camí, si el continuàrem, ens podria deixar a la carretera de Catí a l´altura de la casa del Portell, o fer cim a l´Empenyador. Però no serà aquest el que seguim, sinó un camí a la dreta que recorre tota la carena de la serra de Castalla.

Anirem quasi planejant, pel mig de pinar, carrascar i matoll, durant vora 2 kms, fins que trobem un munt de pedres que fa de fita entre els termes de Castalla i Petrer. Molt a prop, només a uns metres, ens atansem a un avenc, i poc més avall, de cara al barranc de Puça i al tos de l´Empenyador, triem un replanell rocós per esmorzar. Les vistes són magnífiques, amb tota la valleta del barranc de Puça que vessa cap a Petrer, l´imponent figura del Sit, i més lluny, les serres de les Valls del Vinalopó: Crevillent, Algaiat, el Reclot...

Després d´esmorzar desfem camí un centenar de metres, com a molt, i ens desviem per una sendeta que davalla per una ombria rovellonera (enguany, probablement no ho siga, per l´escassesa de les pluges de finals d´estiu), fins al camí vell de Petrer, ara GR7, i el seguim a la dreta passant pel Clot del Moro. Estem en la finca de les Fermoses, una de les més extenses del terme, i de les més boscoses. Recorrem algunes comes d´ametlers, amb bona cosa de carrasques pels marges i les ribes, fins tornar a la caseta de l´Àngel. Allí hi ha que decidir per on farem la baixada.

Agafem una senda per darrere les ruïnes de la casa, i entre mig del pinar pugem a les penyes de Litero, un penyassegat esquarterat per fractures entre les que creixen carrasques, i fins i tot un llidoner amagat. Les vistes sobre la Foia de Castalla són magnífiques. I ara toca baixar. Estem a 1032 metres d´altitud. La senda comença suau, però quan s´encara cap al barranc del Negre, el pendent es fa més acusat, i va doblant a la dreta en la mateixa direcció que ho fa el barranc molt més avall. Passem per una ombria on el pinar a penes deixa passar el sol, i acabem eixint al pi de Litero. Un vell exemplar, que tanmateix no assoleix gran alçada. Darrere del pi tenim l´era, i a menys de 100 metres, la casa. Des de la casa parteix un passeig ben ombrejat per grossos pins fins a la fonteta, seca des de fa molt de temps. Però nosaltres anem cap al camí de les Fermoses, per on havíem pujat de bon matí. Encara prendrem una drecera que va començant a perdre´s, i que ens portarà directament on tenim els cotxes, passant per l´algepsar, i alguns forns d´algeps que havíem deixat de banda al pujar.