Després d´un llarg i calorós estiu, quan encara no comença a notar-se massa la davallada tardoral de les temperatures, ni ens han arribat a penes les pluges, comencem la temporada d´excursions pel terme de Castalla.
Deixem els cotxes en el camí de les Fermoses, on acaba l´asfalt, i continuem pel camí, passant els forns d´algeps i la casa de Litero. Evitem un parell de revoltes pel camí vell, fins la caseta de l´Àngel, on ens fem les fotos de rigor en un gros exemplar de pi pinyer.
Encara seguim uns centenars de metres més entre els bancals d´ametlers de la caseta de l´Àngel, fins que arribem a un punt on se´ns travessa el camí que, en direcció esquerra, que serà la que agafem, ens puja al capdamunt de la Lloma Llarga, Lloma Grossa o serra de Castalla. Eixe camí, si el continuàrem, ens podria deixar a la carretera de Catí a l´altura de la casa del Portell, o fer cim a l´Empenyador. Però no serà aquest el que seguim, sinó un camí a la dreta que recorre tota la carena de la serra de Castalla.
Anirem quasi planejant, pel mig de pinar, carrascar i matoll, durant vora 2 kms, fins que trobem un munt de pedres que fa de fita entre els termes de Castalla i Petrer. Molt a prop, només a uns metres, ens atansem a un avenc, i poc més avall, de cara al barranc de Puça i al tos de l´Empenyador, triem un replanell rocós per esmorzar. Les vistes són magnífiques, amb tota la valleta del barranc de Puça que vessa cap a Petrer, l´imponent figura del Sit, i més lluny, les serres de les Valls del Vinalopó: Crevillent, Algaiat, el Reclot...
Després d´esmorzar desfem camí un centenar de metres, com a molt, i ens desviem per una sendeta que davalla per una ombria rovellonera (enguany, probablement no ho siga, per l´escassesa de les pluges de finals d´estiu), fins al camí vell de Petrer, ara GR7, i el seguim a la dreta passant pel Clot del Moro. Estem en la finca de les Fermoses, una de les més extenses del terme, i de les més boscoses. Recorrem algunes comes d´ametlers, amb bona cosa de carrasques pels marges i les ribes, fins tornar a la caseta de l´Àngel. Allí hi ha que decidir per on farem la baixada.
Agafem una senda per darrere les ruïnes de la casa, i entre mig del pinar pugem a les penyes de Litero, un penyassegat esquarterat per fractures entre les que creixen carrasques, i fins i tot un llidoner amagat. Les vistes sobre la Foia de Castalla són magnífiques. I ara toca baixar. Estem a 1032 metres d´altitud. La senda comença suau, però quan s´encara cap al barranc del Negre, el pendent es fa més acusat, i va doblant a la dreta en la mateixa direcció que ho fa el barranc molt més avall. Passem per una ombria on el pinar a penes deixa passar el sol, i acabem eixint al pi de Litero. Un vell exemplar, que tanmateix no assoleix gran alçada. Darrere del pi tenim l´era, i a menys de 100 metres, la casa. Des de la casa parteix un passeig ben ombrejat per grossos pins fins a la fonteta, seca des de fa molt de temps. Però nosaltres anem cap al camí de les Fermoses, per on havíem pujat de bon matí. Encara prendrem una drecera que va començant a perdre´s, i que ens portarà directament on tenim els cotxes, passant per l´algepsar, i alguns forns d´algeps que havíem deixat de banda al pujar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada