Tornem de nou a la cova Tallada, però en aquest cas des de Dénia. Aquest dia vam fer dues excursions curtes, però de gran bellesa i certa dificultat. Primerament, des de l´ermita del Pare Pere (afores de Dénia), pugem per una pista forestal que recorre la falda del Montgó, i per una senda zigzaguejant accedim a la cova de l´Aigua. Aquesta cova, en un temps fou un dipòsit que recollia les aigües subterrànies del Montgó, i les emmagatzemava al seu interior. Ara, la paret que retenia l´aigua està mig enrunada, i a principis de la tardor a penes deixa córrer un filet. Els voltants són espectaculars: parets altíssimes que ens recorden a les del naixement del riu Mundo, i verdor pertot arreu: esbarzers, heures enfiladisses, margallons, coscolles i alguns rodals de pins que han sobreviscut als incendis dels anys 90. Els freixos i els marfulls van rebrotar d´entre les cendres, i per les roques, les falgueres donen un toc selvàtic a l´entorn. Allí esmorzem.
Baixem de nou a l´ermita, i des d´allí ens desplacem amb els cotxes a les Rotes.
Ara pugem per una enlairada carretera a la torre del Gerro, magnífic mirador sobre la mar, amb Dénia a un costat, i els penyassegats del cap de Sant Antoni a l´altre. Per una senda una mica perillosa arribem a la cova Tallada, i gaudim de l´últim bany de la temporada. La tornada fins a les Rotes la fem per la mateixa senda, però sense arribar a tornar a pujar a la torre del Gerro, i dinem en un restaurant en primera línia de costa.
De vesprada, tornant per la Vall de Gallinera, podem contemplar un fet que sols ocorre dues vegades a l´any: un raig de sol, a certa hora de la vesprada, travessa el forat de la Penya Foradada i dóna llum durant uns instants al lloc on antigament hi havia el convent de Benitaia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada