RIU MUNDO

Després de quantioses pluges i neus a les serres de Segura, Alcaraz i Cazorla, el naixement del riu Mundo (Riópar - Albacete), tenia aquest aspecte. Gaudiu de les imatges.

EXCURSIÓ CAMÍ DELS CARROS - BARRANC DELS TARONGERS 7 DE FEBRER 2010

No esperem pujar esmolats cims ni enlairades muntanyes. Aquesta ruta ha estat molt completa, però discorre pels barrancs més ferèstecs de la Vall d´Albaida, i no arribem a superar els 700 metres d´altitud. Comencem des de Bocairent, i fem un recorregut pel barri medieval, fins baixar a l´antic pont de pedra que comunicava el poble amb l´altra banda del barranc del riu Clariano. Des de l´altra banda descobrim la bellesa de l´amuntegament de cases, algunes en ruïnes, del barri medieval, amb el campanar al capdamunt, i el teló de fons de la serra de la Solana amb l´ermita del Sant Crist al cim d´un turó, i el via crucis que hi puja.

Passem per la font d´en Ferrís, i un rierol que davalla des de la font del Teular. A partir d´ací, per camí asfaltat entre oliveres antigues arribem a l´ermita de Sant Antoni. En una de les parets hi ha un forat pel que el dia de Sant Antoni (17 de gener), a les 5 de la vesprada, el sol entra i dóna sobre la imatge del sant.

Ara seguim per un breu camí que puja cap a la lloma, i en un punt on hi ha senyalització, ens enfilem a la dreta per pujar a la part més alta. El paisatge esdevé ondulat, amb molta roca nua, escassa vegetació, i pinatells que tornen a eixir després dels incendis de 1984 i 1994. Prompte veiem per què es diu el Camí dels Carros: el camí està picat en la roca per a que pogueren passar els carros que anaven entre Bocairent i Ontinyent. I seguirem per aquest camí fins arribar al capdamunt d´un alt pel que el camí està excavat. Allí esmorzem.

A partir d´ací ja davallem, fins que arribem a un collat on hem de decidir. La gent tria l´opció de continuar el Camí dels Carros en direcció a Ontinyent, ara vorejant un altre turó amb vistes al barranc del Pont Trencat, que ve des d´Alfafara, i la nova carretera pel fons del barranc. Les pluges abundants sobre la serra de Mariola fan que el riu ressone, i vegem des de dalt la força amb què baixa. Algunes fàbriques aprofitaren l´aigua del riu antigament per moure les màquines de vapor. Moltes d´elles ara estan en ruïnes. En front observem el traçat esquiu de la via d´Alcoi a Xàtiva, amb nombrosos túnels. El camí baixa a la carretera i de seguida veiem un assut pel que l´aigua fa diverses cascades. Continuem ara per la cuneta de la carretera, camí del Pou Clar. Poc abans passem per l´entrador del barranc dels Tarongers, per on farem la tornada, i decidim arribar al Pou Clar, que està a poc més de 5 minuts a peu.

Al eixir a l´altra banda d´un estret, davallem a aquesta meravella de la natura. El Pou Clar ens ofereix un cabal d´aigua que fa anys que no es veia. Les pluges i neus caigudes entre Agres i Bocairent han unflat els barrancs i ara el Pou Clar es mostra en tot el seu esplendor. Fins i tot, un agosarat banyista nada entre les fredes aigües dels llacs.

Desfem camí fins al barranc dels Tarongers, adés esmentat. Ara entrem en un recorregut fluvial, amb bosc de ribera sense fulla. Els arbres predominants són el llidoner, el xop, l´acàcia i l´ailant. Pels tallats rocosos davallen alguns escaladors. El barranc, normalment sense aigua, baixa carregat, i en alguns assuts salta l´aigua formant belles cascades. De quan en quan ens toca travessar el rierol d´un costat a l´altre. Passem per alguns molins, tots enrunats. Un d´ells conserva dins les restes d´una gran sénia. Tot i que el bosc caducifoli aguanta nu l´hivern, la verdor de l´herba i el matollar es tan bledana que ens recorda a indrets molt més septentrionals.

Al passar l´últim molí, la senda segueix per l´esquerra del riu i comença a enlairar-se, deixant el riu al fons. Aquesta senda també té trams picats a la roca, i ribeta de pedra. Si mirem enrere, les vistes sobre el barranc van fent-se més grandioses, i més amunt comencem a endevinar la proximitat de Bocairent perquè ja comencem a clissar l´ermita del Sant Crist al capdamunt de la muntanya.

Eixim a un collat, des d´on, en menys de 10 minuts, per una senda també picada sobre la roca, tornem a l´ermita de Sant Antoni. A partir d´allí, el camí de tornada al poble és el mateix que el d´anada. Però una vegada creuat el pont medieval ens desviem per un passadís entre parets que a Bocairent s´anomena Ruta Màgica. Ha estat un encertat projecte de promoció turística. Aquesta ruta passa per davall del barri medieval. Els murs de pedra protegeixen antics hortets. Més amunt passem per la cova d´en Gomar. Dins d´ella naix una font que passa per piles de pedra picades en la roca. Les falzies reverdeixen el recorregut de l´aigua. I una vegada al casc urbà de Bocairent seguim per una avinguda fins al nou pont, que ens deixa a l´hotel de l´Estació, on tenim els cotxes, just damunt del monument a la manta.

DIA DE L´ARBRE

Us pose algunes de les fotos de la repoblació que Natura i Gent va organitzar a Les Voltes, el passat diumenge 31 de gener. Aquesta activitat forma part del 10 aniversari del grup, que es creà a Castalla en gener del 2000. Les pròximes: 3 de febrer Projecció del vídeo Ordesa 2009, a la Casa de Cultura - Sala Polifuncional 20.00. 7 de febrer Excursió Camí dels Carros (Bocairent). 21 de febrer Excursió Venta Llanussa - La Vila Joiosa. (Ambdues excursions amb eixida a les 8.00 des de la Cafeteria Argentina, la primera de mig dia i la segona de tot el dia).

24 de febrer Xarrada sobre Apicultura Ambiental, a la Casa de Cultura - Sala Polifuncional 20.00. 28 de febrer Ruta Fotogràfica Florida de l´Ametler, pel terme de Castalla. Eixida: 8.00, des de la Cafeteria Argentina.

EXCURSIÓ 24 DE GENER

Començàvem l´any amb una excursió per la Replana del Carrascar, coberta de neu, i aquest diumenge passat ens vam desplaçar fins a la serra de la Pila (Fortuna). És una serra sorprenent, envoltada de terres desèrtiques, secans d´ametlers, oliveres, vinya i sembrats, i llomes on a penes ix espart. Però l´ombria d´aquesta serra gaudeix d´un microclima més fresc i una mica més plujós. A més a més, les repoblacions de pi blanc que s´han realitzat durant el segle XX ens regalen imatges on predomina el verd.

Després d´algunes equivocacions arribem a la pedania de la Garrapacha, i també després d´alguns dubtes al vore els cims de la Pila envoltats de boira, pugem el Puerto Frío, i des d´allí ens endisem per una pista de terra que ens porta al refugi de Cabezo Turra. Allí deixem els cotxes i comencem la caminada seguint la pista, que planeja recorrent els barrancs de la Pila. El paisatge és d´un bosc on abunda el pi blanc, però també l´arborcer, el ginebre, la coscolla, i en alguns reductes més humits, algun exemplar de marfull, que està a punt de florir. Passem per una font, i poc més endavant, en un encreuament on agafarem una pista asfaltada, decidim esmorzar.

La pista puja forta entre els pinars. Com més amunt anem pujant, més quantitat de carrasca trobem. En un revolt a la dreta hi han les restes de dos pous de neu, a la vora de la carretera. I a partir d´allí, el carrascar es fa predominant. Això sí, són carrasques arbustives, secalloses i molt esforçades, perquè ens trobem en un espai que no escapa de les llargues sequeres del clima semiàrid. I arribem a un collat on la pista es desdobla. A la dreta pugem, en poc més de 5 minuts, al cim de Los Cenajos (1229 metres). Al capdamunt hi ha un refugi prou deteriorat, i una caseta de vigilància forestal amb un mirador, des d´on es podrien tindre àmplies vistes si no fos per la boira. Ens conformem amb veure serres com la de Ricote, la d´Oriola, el Valle, el Carxe, o afinant la vista, l´Almorchón. I de pobles, immediatament davall, la Garrapacha, format per alguns grups de cases disseminats, Fortuna al mig del pla, i poc més.

Tornem al collat i pugem pel ramal esquerre. Ja veiem una gran bola blanca al capdamunt. Es tracta d´una estació meteorològica situada al cim de la Pila (1265 m). Des d´allí s´amplien les vistes cap a ponent, i distingim la serra de Quibas, que fa de continuació de la Pila, i més lluny, la del Reclot, la d´Algaiat i la de Crevillent. En les valls podem clissar el Pinós i l´Alguenya. Ens n´hem adonat que al llarg de la pujada podiem veure alguns forats a la serra. Segurament es tracte de cates que s´han fet per trobar marbre. Gràcies a la protecció com a Parc Regional de que ara gaudeix la Pila, s´ha lliurat d´haver-se convertit en una gran pedrera, com ha passat a les serres veïnes del Reclot, Quibas o Algaiat, i ara mostra tota la seua bellesa forestal i geològica.

Per a la tornada decidim continuar per una senda que baixa per la carena, i que ens permet gaudir de l´aventura. En alguns trams es fa un poc perdedora, bé perquè anem per terrenys rocosos pels que descendim de forma sobtada, i fins i tot ens toca agafar-nos a les penyes, o bé per la densitat del sotabosc, format per coscolles, ginebres o romanins. Cap al sud, el desnivell ens arriba a esborronar. Els penyassegats i els barrancs ens arriben a recordar al Maigmó o al Caro. I arribem a l´altura del refugi de Cabezo Turra. Allí travessa un camí mig esborrat des de la solana a l´ombria. En aquest punt podem observar alguns bocins de roca que ens fan pensar que es tracta d´estalactites destrossades per una de les cates que es van fer a la vora del camí. Però la comoditat d´anar per camí acaba prompte, perquè hem de davallar al refugi per un tallafocs. Aquest tallafocs es troba molt brut, ple de malesa, però pel mig va una sendeta que ens aboca directament al punt d´inici, i en aquest cas, també de final.

PLUVIOMETRIA 2009 AL PAÍS VALENCIÀ

Us faré un resum per comarques de les precipitacions recollides al País Valencià durant 2009, amb dades extretes de la pàgina http://www.meteonix.com/. Les mitjanes aproximades estan extretes de l´Atlas Nacional d´Espanya - Climatologia. En roig: valors inferiors a la mitjana. En verd: valors superiors a la mitjana. En negre: valors semblants a la mitjana.

ELS PORTS. Morella 532 mm (500-550). Sorita 340 mm (mitjana 450-500).

BAIX MAESTRAT. Vinaròs 323 mm (mitjana 500-550). Fredes 469 mm (mitjana 600-700).

ALT MAESTRAT. Benassal 405 mm. (mitjana 600-700). Catí 620 mm. (mitjana 600).

L´ALCALATÉN. L´Alcora 462 mm. (mitjana 450-500). Vistabella 357 mm (mitjana 700-800).

L´ALT MILLARS. Montanejos 411 mm (mitjana 450-500). Zucaina 364 mm (mitjana 500-600).

PLANA ALTA. Castelló 549 mm (mitjana 450). La Vall d´Alba 328 mm (mitjana 450-500).

PLANA BAIXA. Onda 525 mm. (mitana 500). Borriana 654 mm (mitjana 500-600).

L´ALT PALÀNCIA. Sogorb 414 mm (mitjana 450-500). El Toro 404 mm (mitjana 500-600).

RACÓ D´ADEMÚS. Vallanca 262 mm (mitjana 450-500).

ELS SERRANS. Titaguas 533 mm (mitjana 450-500). Xulilla 341 mm (mitjana 400).

CAMP DE TÚRIA. Llíria 371 mm. (mitjana 350-400). Serra 274 mm (mitjana 500).

CAMP DE MORVEDRE. Sagunt 509 mm (mitjana 450).

L´HORTA. València-Ciutat Vella 684 mm (mitjana 400-450). El Puig 416 mm. (mitjana 400-450).

RIBERA BAIXA. Sueca 854 mm (mitjana 600-700). Llaurí 907 mm (mitjana 700-800).

RIBERA ALTA. Carcaixent 894 mm (mitjana 600-700). Montserrat 807 mm (mitjana 450-500).

FOIA DE BUNYOL. Bunyol 568 mm (mitjana 500-550). Dosaigües 702 mm (mitjana 500-600).

PLANA D´UTIEL. Requena 381 mm (mitjana 350-400). Villargordo del Cabriel 352 mm (mitjana 400-450).

VALL DE COFRENTS. Aiora 435 mm (mitjana 400-450). Cofrents 371 mm (mitjana 500-550).

CANAL DE NAVARRÉS. Enguera 689 mm (mitjana 550-600). Bolbait 756 mm (mitjana 500-600).

LA COSTERA. Xàtiva 530 mm (mitjana 500-550). Font de la Figuera 478 mm (mitjana 450-500).

VALL D´ALBAIDA. Bocairent 743 mm (mitjana 600-650). Pinet 1015 mm (mitjana 800-900).

LA SAFOR. Benifairó 1106 mm (mitjana 1000). Font d´En Carròs 806 mm (mitjana 1000).

LA MARINA ALTA. Dénia 1017 mm (mitjana 700-800). Orba 1221 mm (mitjana 900).

LA MARINA BAIXA. La Vila Joiosa 331 (mitjana 300-350). Tàrbena 1168 mm (mitjana 700-800).

EL COMTAT. Agres 620 mm (mitjana 650-700). Tollos 927 mm (mitjana 700-800).

L´ALCOIÀ. Alcoi-Sant Nicolau 490 mm (mitjana 500). Tibi 415 mm (mitjana 350-400).

L´ALT VINALOPÓ. Villena-Centre 274 mm (mitjana 350). Biar 332 mm (mitjana 400-450).

VALLS DEL VINALOPÓ. El Pinós 459 mm (mitjana 300-350). Petrer-Sit 389 mm (mitjana 350-400).

L´ALACANTÍ. Alacant-Centre 421 mm (mitjana 300-350). La Torre de les Maçanes 460 mm (mitjana 450-500).

BAIX VINALOPÓ. Elx-Centre 329 mm (mitjana 250-300). Crevillent 367 mm (mitjana 250-300).

BAIX SEGURA. Pilar de la Foradada 470 mm (mitjana 300-350). Catral 494 mm (mitjana 250-300).



Com podem observar, les pluges han estat repartides d´una manera molt irregular, tant al llarg de l´any (consultar dades mensuals a la pàgina Meteonix), com al llarg del País, com sol ser habitual en terres de clima mediterrani. Podem posar dos exemples: a la comarca de l´Horta, Ciutat Vella enregistra 684 mm, El Puig, a poc més de 10 kms, 416 mm, i a uns 10 kms més, i enclavada en la Calderona, la qual cosa ens faria pensar que recolliria més pluja, Serra (Camp de Túria) només 274. A Alcoi, en un quilòmetre de distància, Sant Nicolau recull 490 mm, mentre que al Pas del Benissaidó (l´Alameda) s´arriba a 614 mm. Però a grans trets, i amb algunes excepcions, podem destacar que les comarques de l´extrem sud, sempre més castigades per la sequera, són les que han recollit unes precipitacions més superiors a les mitjanes. La Marina Alta i la Safor són les més plujoses (màxima a tot el país a Orba amb 1221 mm.), però també la Vall d´Albaida recull bones quantitats (Pinet per damunt de 1000, i Otos i Quatretonda per damunt de 900). Algunes comarques interiors, com l´Alt Vinalopó, la Vall de Cofrents, la Plana d´Utiel, i sobretot les del nord, com el Racó d´Ademús, l´Alt Maestrat, i algunes serres emblemàtiques com el Penyagolosa (Vistabella només 357 mm), i la Tinença de Benifassà (Fredes 469), o Els Ports (Vallivana sols 288 mm), queden fora de la influència dels temporals que han fet que l´any haja sigut beneficiós a les comarques més costaneres. Altra excepció és el Baix Maestrat, que tot i que és una comarca costanera, els valors també han estat baixos (Vinaròs 323 i Alcalà de Xivert 290). Això pot ser degut que a les nostres terres, i 2009 ha estat un bon exemple, s´alternen llargues temporades de sequera amb breus periodes de pluges torrencials que són determinants. L´any passat, el mes de setembre va ser, amb diferència, el més plujós a la pràctica totalitat dels observatoris. A Pedreguer, només en aquest mes, es van recollir més de 500 mm, quasi la meitat del total anual. En canvi, als Ports, aquestes tronades a penes van deixar plujes importants, de fet, a Castellfort, el mes més plujós fou juliol. Aquestes tronades, tot i que hi han algunes zones que sempre les atrauen, degut a l´orografia, la proximitat a la mar i l´orientació, solen ser prou aleatòries, només cal veure els exemples de València i d´Alcoi, i per tant, els valors de precipitació en un any no solen ser representatius d´un model climàtic, o d´un canvi de tendència. Caldria obtindre la mitjana d´una série d´anys per poder traure conclusions. Es recomana que aquesta série siga, almenys, de 30 anys.

PER UNA TELEVISIÓ SENSE FRONTERES.

Dissabte 23 de gener, el Casal Jaume I Safor-Valldigna organitza una marxa reivindicativa contra el tancament de la TV3 al Montdúver. L´eixida es farà des de la Drova, on comença la pista d´accés al cim, a les 11 del matí. D´altra banda, Independentistes de la Safor i Viarany faran la pujada al Montdúver des de Xeresa, a les 9 del matí. Al final de l´excursió es llegirà un manifest i actuarà Pep Gimeno "El Botifarra". Us animem a seguir recollint signatures PER UNA TELEVISIÓ SENSE FRONTERES. En necessitem 500.000 per a poder presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Congrés dels Diputats de Madrid, i fer-hi arribar la veu dels valencians i valencianes que volem llibertat per a triar quina televisió volem veure.

L´AJUNTAMENT DE VIC DECIDEIX NO EMPADRONAR MÉS IMMIGRANTS IL.LEGALS.

L´Ajuntament de Vic (capital de la comarca d´Osona), governat per una coalició composta per CiU, ERC i el PSC, ajornen la decisió de no empadronar més immigrants il.legals fins passat el proper plenari, que tindrà lloc el 4 de febrer. Aquesta polèmica decisió té un component populista, puix la gent de la ciutat està preocupada perquè el percentatge d´immigrants a Vic arriba al 25%, molts d´ells aturats. Cal dir que en les eleccions de 2007, la segona força més votada fou la ultradretana Plataforma per Catalunya, un partit espanyolista d´extrema dreta disfressat de catalanista, amb un portaveu que prové d´Unión Nacional - Fuerza Nueva (Blas Piñar), el qual disputa els vots als partits tradicionals. D´altra banda, l´ajuntament es veu incapaç de poder mantindre els serveis públics amb l´allau de població nouvinguda.
Independentment de que a un ajuntament li quadren els comptes o no, després d´un augment de població sobtada, o dels interessos electorals dels diferents partits, hauríem d´enfocar el problema de la immigració en el seu origen: per què totes aquestes persones es veuen forçades a abandonar la seua terra i vindre a viure i a treballar (si poden) ací? Per què els països més rics s´han anat enriquint, mentre que els més pobres segueixen enfonsant-se en la misèria? Què seria de tots aquests immigrants si no hagueren tingut l´oportunitat de vindre? És possible que per a un ajuntament, la immigració siga un problema, però més gran és el problema de la misèria que encara provoca la fam en més de 900 milions de persones al món, i més gran encara és la manca de compromís dels països rics per acabar amb aquesta misèria, amb les desigualtats socials al món, i es dediquen a conservar els seus privilegis, els luxes i la immoralitat d´una civilització malbaratadora i insostenible. Si de veritat s´haguera actuat contra aquestes desigualtats, no hi haurien pobles amb el 25% d´immigrants a cap lloc. A ningú li fa cap gràcia haver de deixar sa casa i el seu país.

CAMPANYA "PARLA´M EN VALENCIÀ"

A la columna de la dreta trobareu diversos vídeos d´aquesta campanya promoguda pel Voluntariat pel Valencià. Que servisquen d´exemple per a aquells que no el parlen encara i decidisquen aprendre´l.

INFORME SOBRE L´OCUPACIÓ DEL TERRITORI

Els resultats del programa SIOSE (Sistema d´Informació d´Ocupació del Sòl a Espanya) són esgarrifosos per al País Valencià. Durant el periode 2000 - 2005 mostren un increment d´un 37% del territori ocupat (zones urbanes, industrials, infraestructures viàries, etc), passant a 160.197 hectàrees, un 6,9% de tota la superfície valenciana. Aquest percentatge triplica la mitjana de l´Estat espanyol. Les comarques més afectades són les del sud, on arriba al 7,34%.
L´increment més fort i preocupant ha estat el de les urbanitzacions disperses (+28%), front al dels nuclis urbans (+8,5%).
Tot i la crisi de la construcció, que ha aturat molts dels projectes que s´havien aprovat, encara s´estan tramitant més de 100 PAI´s, molts d´ells paral·litzats pels tribunals. D´altra banda, els PGOU´s (Plans Generals d´Ordenació Urbana) que s´acaben d´aprovar o que n´estan pendents, encara preveuen desenvolupaments urbanístics desmesurats i insostenibles.
És necessari que a tots els municipis on es donen aquests casos, el poble mostre el seu rebuig a aquests projectes, que tant de mal han fet als pobles on s´han portat endavant.
Informació facilitada per la Colla Ecologista La Carrasca - Ecologistes en Acció PV.

10 ANIVERSARI DE NATURA I GENT

El grup Natura i Gent, de Castalla, celebra en 2010 el seu 10 aniversari, amb un bon grapat de propostes al llarg de l´any. A més a més del complet calendari d´excursions trimestral, organitzades conjuntament amb el Centre Cultural Castellut, a l´igual que l´any passat comença l´any amb el Dia de l´Arbre, amb una repoblació el dia 31 de gener, i per a febrer, tres activitats que de ben segur interessen a una part del poble: per al dia 3 de febrer, la projecció del vídeo Ordesa 2009, per al dia 14, una ruta fotogràfica pel terme amb motiu de la florida de l´ametler, i per al dia 24, una xarrada sobre apicultura ambiental.

Per a la resta de l´any, algunes de les activitats són les següents: xarrades sobre canvi climàtic, turisme comunitari i l´actual situació del Pla Eòlic Valencià. La celebració en juny del Dia Mundial del Medi Ambient, una donació de sang, la continuació del GR-7 cap al sud, amb l´etapa Castalla-Elda, una expedició per al pont del 9 d´octubre encara per determinar, i si fóra possible, una trobada amb la realització de cursets i convivència al CEMACAM Els Molins, de Crevillent, on podran participar diversos grups.

A més a més, Natura i Gent s´ha integrat en la web http://www.alcoiacomtat.cat/, juntament amb grups d´ambdues comarques de diverses inquietuds, entre ells la Colla Ecologista La Carrasca, d´Alcoi, l´associació gastronòmica El Menjador, també d´Alcoi, diversos casals culturals i alternatius, o diversos grups musicals, com els castelluts Pellikana.

BALANÇ PLUVIOMÈTRIC DEL 2009.

L´any 2009 acaba amb un total de precipitacions recollides a Castalla (partida de l´Erm) de 400 mm. El total es situa al voltant de la mitjana anual de Castalla, però si observem la distribució al llarg dels 12 mesos de l´any (mirar la columna de la dreta), comprovarem la forta irregularitat d´aquestes precipitacions. Destaquem els mesos de setembre, març i desembre. Sumant les quantitas recollides en aquests 3 mesos donen un total de 283 mm, més del 70% de tot l´any.
El 2009 començà amb un hivern sec i rigorós, cosa freqüent a Castalla, però la sequera s´allargà fins finals de març, i no fou fins els darrers dies del mes en els quals començà un temporal de pluges quasi diàries que arribà als primers dies d´abril. A partir d´ací, una llarga sequera primaveral que s´allargà durant tot l´estiu, només interrompuda per una tronada a finals de maig. De fet, des de mitjan abril fins mitjan setembre a penes va ploure res, amb dies d´extrema calor al mes de juliol, superant-se els 39 graus en algunes vesprades, una situació ideal per a la propagació dels incendis forestals, que al nostre terme no van afectar, però sí a molts punts de la geografia peninsular. Amb els últims dies de l´estiu, arribà altre temporal intens de pluges i tronades, que deixà 134 mm. al setembre, i que fou el que salvà l´any, perquè la tardor continuà, a l´igual que la primavera, anormalment eixuta. Només alguna tronada aïllada a principis d´octubre i alguna més a finals de novembre. La resta, dies secs i més calorosos del que sol ser habitual a la tardor. I no fou fins mitjans de desembre quan un front siberià va fer davallar les temperatures fins als 6,7 graus sota zero, i ens va portar la neu, escassa a Castalla, però quantiosa pels pobles de l´Aitana i la Serrella. Després, quasi tots els dies plogué, fins a Cap d´Any. El total de dies de precipitacions ha sigut de 97, 5 d´ells en forma de neu. Esperem que 2010 ens porte bona cosa d´aigua, un recurs escàs i expoliat per les nostres terres.

HOMENATGE A JOAN ANTONI BELLOT

El passat 29 de desembre, a la Casa de Cultura de Castalla, el poble va fer un merescut homenatge al nostre bibliotecari Joan Antoni Bellot amb motiu de la seua jubilació. Començà amb un recital de guitarra a càrrec de Jaume Rico Cuenca, seguit d´un emotiu documental sobre la tasca de Joan Antoni al cap de la biblioteca pública de Castalla, amb el testimoni d´alguns dels seus amics. El documental reflectia perfectament la seua gran dedicació al treball que ha desenvolupat durant 38 anys, des dels inicis de l´antiga biblioteca fins avuí. D´ell, a banda de la seua professionalitat i servici al poble, hem d´afegir les seues inquietuds culturals, el treball amb els xiquets, la vocació que ha tingut envers la seua feina, i el compromís amb el poble de Castalla. Però els qui tenim la sort de conéixer Joan Antoni, a més a més podem donar fe dels seus valors humans difícils de trobar en una persona en els temps actuals. Des de Terra Verda manifeste el meu agraïment per tot el que Joan Antoni ha fet pel nostre poble, i per la nostra cultura, així com l´admiració per una gran persona com és ell. Esperem que gaudisca plenament d´aquesta nova etapa en la seua vida, i que seguisca aportant noves iniciatives per a la vida cultural del poble.

APAGA TELECINCO

Des que la cadena de TV Telecinco es va adherir al "Manifiesto por la lengua común", ha sorgit una iniciativa de rebuig a aquesta emissora. Només cal llegir aquest manifest, el qual el podreu buscar fàcilment per internet. Està signat per escriptors i periodistes vinculats a mitjans de comunicació ultraespanyols i a partits radicals de nova creació, aparentment democràtics, com Ciutadans o UPyD. Us donaré alguns detalls:
"Des de fa uns anys hi han creixents raons per preocupar-se de la situació institucional de la llengua castellana...".
Sembla que hi haurien moltes més per preocupar-se de la nostra, ja que des de l´any 1995, en només 14 anys, els mateixos que porta el PP en el poder, l´ús del valencià ha baixat del 50 al 37% en les comarques valencianoparlants (dades extretes de viquipèdia), mentre que en les castellanoparlants segueix éssent pràcticament 0. Tant de bo que el govern de Zapatero, que se´ls va omplir la boca amb l´Espanya plural durant la legislatura anterior, i que tot va quedar en paraules boniques, bones intencions, reformes estatutàries de quinzet i mit, i en el cas valencià, d´autèntica vergonya, un PSPV cada vegada menys valencià i més castellanitzat. Del PP, no cal ni parlar-ne. Poden estar ben tranquils, el castellà, de moment, a la nostra terra té una salut de ferro, no cal que se´n preocupen tant.
"...Es refereix al seu paper com a llengua principal de comunicació democràtica en aquest país, així com dels drets educatius i cívics de qui la tenen com a llengua materna..."
-I on estan els drets de qui tenim com a llengua materna la nostra? Fins quan haurem d´estar aguantant als prepotents que al nostre poble ens exigeixen que "les hablemos en cristiano"? Acàs no segueix imposant-se el castellà a l´escola? Acàs al nostre País no segueix éssent cooficial la llengua de Madrid? Acàs quan algun/a parlamentari/a intervé a les Corts Valencianes, amb tota la cara dura, els del PP responen en castellà?
"...Les llengües no tenen dret a aconseguir coactivament parlants ni a imposar-se com a prioritàries en educació, informació, retolació, institucions, etc, en detriment del castellà (i molt menys es pot anomenar a semblant tropel·lia "normalització lingüística"...
-Ah, i el castellà sí que té eixe dret? No tenim nosaltres dret a normalitzar la nostra llengua? A que qualsevol valencià tinga el dret de viure íntegrament en valencià, en tots els àmbits de la seua vida? No podem fer ús del dret de parlar valencià a casa, amb la família, amb els amics, a la feina, als comerços, al carrer, a l´administració pública, als aeroports...? Quí ens garanteix aquest dret?
"En les comunitats bil·lingües és un desig encomiable que tots els ciutadans arriben a conéixer bé la llengua co-oficial (...) Però tal aspiració pot ser solament estimulada, no imposada..."
-I no porten ells més de 300 anys imposant-nos la seua? Això no és bil·lingüisme.
"És lògic suposar que sempre hi hauran molts ciutadans que preferisquen desenvolupar la seua vida quotidiana i professional en castellà..."
-I què passa amb els ciutadans i ciutadanes que preferim viure íntegrament en valencià? On estan els nostres drets? I què passa amb el dret que tenim de que l´administració pública ens atenga en valencià? Si els funcionaris no saben utilitzar-lo ens estan denegant aquest dret. Caldria fer extensiu el requisit lingüístic, en principi, a tots els funcionaris, i més endavant, a qualsevol persona que treballe de cara al públic.
Podríem continuar rebatint aquest manifest, però és millor que el llegiu complet. Us passe l´enllaç: http://www.upyd.es/modulo-web/modules/recogida_firmas/manifiesto.pdf.
Si ells demanen que el castellà s´impose d´una manera més rígida si cap a les nacions no castellanes dins de l´Estat espanyol, seria molt més desitjable que les llengües pròpies siguen les úniques oficials a cada territori, que tots els valencians i valencianes poguem viure íntegrament en valencià, que poguem ser ates@s en la nostra llengua en qualsevol lloc, que poguem anar amb la cara ben alta pel carrer per ser valencians i parlar valencià / català, i que ningú no ens la puga fer baixar quan ens exigisca que "les hablemos en cristiano", que no donem ni un pas enrere en la normalització de la nostra llengua, i que si això no és possible, ens replantegem què fem dins d´un estat que no ens deixa ser qui som, i si seria millor que nosaltres tinguérem el nostre estat propi, la nostra Constitució, i que deixen d´imposar-nos res des de fora.
Els fragments de text del manifest estan traduïts al valencià. Comencem per normalitzar la llengua nosaltres mateixos.