25 de desembre 2009

APAGA TELECINCO

Des que la cadena de TV Telecinco es va adherir al "Manifiesto por la lengua común", ha sorgit una iniciativa de rebuig a aquesta emissora. Només cal llegir aquest manifest, el qual el podreu buscar fàcilment per internet. Està signat per escriptors i periodistes vinculats a mitjans de comunicació ultraespanyols i a partits radicals de nova creació, aparentment democràtics, com Ciutadans o UPyD. Us donaré alguns detalls:
"Des de fa uns anys hi han creixents raons per preocupar-se de la situació institucional de la llengua castellana...".
Sembla que hi haurien moltes més per preocupar-se de la nostra, ja que des de l´any 1995, en només 14 anys, els mateixos que porta el PP en el poder, l´ús del valencià ha baixat del 50 al 37% en les comarques valencianoparlants (dades extretes de viquipèdia), mentre que en les castellanoparlants segueix éssent pràcticament 0. Tant de bo que el govern de Zapatero, que se´ls va omplir la boca amb l´Espanya plural durant la legislatura anterior, i que tot va quedar en paraules boniques, bones intencions, reformes estatutàries de quinzet i mit, i en el cas valencià, d´autèntica vergonya, un PSPV cada vegada menys valencià i més castellanitzat. Del PP, no cal ni parlar-ne. Poden estar ben tranquils, el castellà, de moment, a la nostra terra té una salut de ferro, no cal que se´n preocupen tant.
"...Es refereix al seu paper com a llengua principal de comunicació democràtica en aquest país, així com dels drets educatius i cívics de qui la tenen com a llengua materna..."
-I on estan els drets de qui tenim com a llengua materna la nostra? Fins quan haurem d´estar aguantant als prepotents que al nostre poble ens exigeixen que "les hablemos en cristiano"? Acàs no segueix imposant-se el castellà a l´escola? Acàs al nostre País no segueix éssent cooficial la llengua de Madrid? Acàs quan algun/a parlamentari/a intervé a les Corts Valencianes, amb tota la cara dura, els del PP responen en castellà?
"...Les llengües no tenen dret a aconseguir coactivament parlants ni a imposar-se com a prioritàries en educació, informació, retolació, institucions, etc, en detriment del castellà (i molt menys es pot anomenar a semblant tropel·lia "normalització lingüística"...
-Ah, i el castellà sí que té eixe dret? No tenim nosaltres dret a normalitzar la nostra llengua? A que qualsevol valencià tinga el dret de viure íntegrament en valencià, en tots els àmbits de la seua vida? No podem fer ús del dret de parlar valencià a casa, amb la família, amb els amics, a la feina, als comerços, al carrer, a l´administració pública, als aeroports...? Quí ens garanteix aquest dret?
"En les comunitats bil·lingües és un desig encomiable que tots els ciutadans arriben a conéixer bé la llengua co-oficial (...) Però tal aspiració pot ser solament estimulada, no imposada..."
-I no porten ells més de 300 anys imposant-nos la seua? Això no és bil·lingüisme.
"És lògic suposar que sempre hi hauran molts ciutadans que preferisquen desenvolupar la seua vida quotidiana i professional en castellà..."
-I què passa amb els ciutadans i ciutadanes que preferim viure íntegrament en valencià? On estan els nostres drets? I què passa amb el dret que tenim de que l´administració pública ens atenga en valencià? Si els funcionaris no saben utilitzar-lo ens estan denegant aquest dret. Caldria fer extensiu el requisit lingüístic, en principi, a tots els funcionaris, i més endavant, a qualsevol persona que treballe de cara al públic.
Podríem continuar rebatint aquest manifest, però és millor que el llegiu complet. Us passe l´enllaç: http://www.upyd.es/modulo-web/modules/recogida_firmas/manifiesto.pdf.
Si ells demanen que el castellà s´impose d´una manera més rígida si cap a les nacions no castellanes dins de l´Estat espanyol, seria molt més desitjable que les llengües pròpies siguen les úniques oficials a cada territori, que tots els valencians i valencianes poguem viure íntegrament en valencià, que poguem ser ates@s en la nostra llengua en qualsevol lloc, que poguem anar amb la cara ben alta pel carrer per ser valencians i parlar valencià / català, i que ningú no ens la puga fer baixar quan ens exigisca que "les hablemos en cristiano", que no donem ni un pas enrere en la normalització de la nostra llengua, i que si això no és possible, ens replantegem què fem dins d´un estat que no ens deixa ser qui som, i si seria millor que nosaltres tinguérem el nostre estat propi, la nostra Constitució, i que deixen d´imposar-nos res des de fora.
Els fragments de text del manifest estan traduïts al valencià. Comencem per normalitzar la llengua nosaltres mateixos.