13 de gener 2010

L´AJUNTAMENT DE VIC DECIDEIX NO EMPADRONAR MÉS IMMIGRANTS IL.LEGALS.

L´Ajuntament de Vic (capital de la comarca d´Osona), governat per una coalició composta per CiU, ERC i el PSC, ajornen la decisió de no empadronar més immigrants il.legals fins passat el proper plenari, que tindrà lloc el 4 de febrer. Aquesta polèmica decisió té un component populista, puix la gent de la ciutat està preocupada perquè el percentatge d´immigrants a Vic arriba al 25%, molts d´ells aturats. Cal dir que en les eleccions de 2007, la segona força més votada fou la ultradretana Plataforma per Catalunya, un partit espanyolista d´extrema dreta disfressat de catalanista, amb un portaveu que prové d´Unión Nacional - Fuerza Nueva (Blas Piñar), el qual disputa els vots als partits tradicionals. D´altra banda, l´ajuntament es veu incapaç de poder mantindre els serveis públics amb l´allau de població nouvinguda.
Independentment de que a un ajuntament li quadren els comptes o no, després d´un augment de població sobtada, o dels interessos electorals dels diferents partits, hauríem d´enfocar el problema de la immigració en el seu origen: per què totes aquestes persones es veuen forçades a abandonar la seua terra i vindre a viure i a treballar (si poden) ací? Per què els països més rics s´han anat enriquint, mentre que els més pobres segueixen enfonsant-se en la misèria? Què seria de tots aquests immigrants si no hagueren tingut l´oportunitat de vindre? És possible que per a un ajuntament, la immigració siga un problema, però més gran és el problema de la misèria que encara provoca la fam en més de 900 milions de persones al món, i més gran encara és la manca de compromís dels països rics per acabar amb aquesta misèria, amb les desigualtats socials al món, i es dediquen a conservar els seus privilegis, els luxes i la immoralitat d´una civilització malbaratadora i insostenible. Si de veritat s´haguera actuat contra aquestes desigualtats, no hi haurien pobles amb el 25% d´immigrants a cap lloc. A ningú li fa cap gràcia haver de deixar sa casa i el seu país.