EXCURSIÓ A LA COVA DE LA SARSA (BOCAIRENT)

El 29 de juny, de nou anem a la serra de Mariola, aquest cop al terme de Bocairent. Comencem la caminada des de l´antiga estació del Xitxarra, ara reconvertida en un bonic hotel. Des d´allí prenem la via, passant per l´ecoparc, i el primer camí asfaltat en direcció a la serra ens porta per bancals d´oliveres, amb ribes cobertes d´heura. Passem per un llavador i una gran bassa de reg, que recull un bon doll d´aigua que naix en aquest barranc.

Quan el camí es dirigeix al mas de les Alqueries, trenquem a la dreta per un caminet que ens duu a altre camí asfaltat, que en aquest cas acaba en l´ermita de Sant Jaume, un preciós balcó sobre Bocairent, ben cobert de pinar. Però no arribem a l´ermita, sinó que en el punt on el camí dobla a la dreta, agafarem una sendeta ben marcada que puja barranc amunt.

A mitjan pujada ens sorprendrà el soroll de l´aigua. Pel fons del barranc es despenyen unes petites cascades que ressonen per tot el barranc. Prompte arribarem a l´origen d´aquestes cascades, així com de l´aigua que es canalitza per una tuberia negra que ens acompanya durant algun tram de pujada. És la font del Teular, que a hores d´ara està desbordada, i és per això que el barranc porta aigua. Pujant un poc més arribem a altra font: la del Pla, a la vora de l´Ermita de Santa Bàrbera i un vell exemplar de xop, subjectat per dos murets de pedra per evitar que s´esgarre. Allí esmorzem.

Planejant per bancals de sembrats, nogueres i avellaners entre bons pinars, i alguns xalets, anem fins a un entrador de senda que de sobte ens porta a una ombria on les carrasques colonitzen un petit rodal cremat. D´allí baixem per una costerosa sendeta a la cova de la Sarsa.

Entrem dins la cova amb algunes llanternes, fins a un punt on les gotes d´aigua que cauen des de les menudes estalactites del sostre arriben a formar un fang esvarós, que fa més prudent no endinsar-s´hi. Pareix que la cova té molt més que recórrer, però amb cordes i protecció.

I continuem la senda que portàvem, que ens deixa de nou a la via del Xitxarra, passant per algunes finques senyorials. D´allí a Bocairent només resta planejar. La via ens oferix bones vistes del barri medieval de Bocairent.

EXCURSIÓ NOCTURNA AL MONTCABRER. 22 de juny de 2008.

Per a la lluna plena del mes de juny vam fer una excursió nocturna al Montcabrer. Des de Castalla vam eixir a les 3 de la matinada, en direcció a Alcoi. Els cotxes els deixàrem a l´entrador del barranc del Cing, damunt d´Alcoi, i amb la frescor de la nit ens endinsàrem pel barranc. Per la part més estreta, la lluna no arribava a il.luminar, i com que, després de les pluges de primavera, el llit del barranc portava un petit corrent, de quan en quant sentíem el soroll de l´aigua. Més amunt arribem, ja fora del barranc, a les Casetes de Vilaplana, i entre bancals d´ametlers i oliveres amb algun rodal de pins i carrasques, als masos dels Capellans. Des d´allí agafem un caminet a la dreta que puja més bancals, i per una drecera emboscada, eixim al coll de Sabata, des del qual veiem els llums de la zona Nord d´Alcoi, així com les dels pobles de Benilloba, Benasau, Penàguila o Benifallim, i la silueta de les serres dels Plans, Aitana i Serrella, amb les primeres clarors del diumenge.

A partir d´allí comença una senda que puja a poc a poc una llarga carena, que al final se´ns fa un poc feixuga. Passem de 1011 metres del coll de Sabata als 1338 de les Penyes Monteses. A l´arribar al collat que separa l´Alberri del Montcabrer, sobre les 6.30, podíem gaudir de l´eixida del sol sobre la serra de la Safor. Només restava arribar al cim del Montcabrer, a 1389 metres. Una vegada dalt, mentres esmorzàvem, podíem veure còm el sol anava pujant, i reflectint-se sobre la làmina d´aigua que formava el pantà de Beniarrés, totalment ple, i també còm anava donant les seues primeres llums a la serra de Mariola.

Després d´esmorzar baixem el barranc del Carrascalet, a ponent de la línia de cims de Mariola. A mitjan baixada, a un costat de la senda, parem a beure a la font del Carrascalet.

Continuant donant la volta a l´Alberri trobem altres dues fontetes: la de Julià i la dels Bassiets. I de nou arribem al coll de Sabata.

Des d´allí faltava baixar per una pista en molt bon estat, ben ombrejada de pinar, excepte en alguns rodals que encara estan recuperant-se de l´incendi de 1994. Una drecera ens deixa en la mateixa font de Serelles, després d´haver passat per dalt del mas. De bon matí, el raconet de la font està ben animat de gent que està esmorzant, o que arriba disposada a banyar-se a la bassa de la font.

Arribem a les proximitats d´Alcoi, i entre els carrers d´una urbanització acabem en la carretera del Preventori, on teníem els cotxes. Amb molta son, i les calors estivals de mitjan matí, ens en tornem a Castalla.

A TOT EL POBLE DE CASTALLA

Després del show que van muntar Paneta i Lino a la casa de cultura amb el motiu de la reunió organitzada pel col.lectiu "Quina Castalla Volem?", crec que és necessari que fem algunes reflexions: en veritat ens havíem cregut que anaven a comptar amb l´opinió del poble per a construïr la Castalla del futur? Ara veiem que no, que anaven a seguir fent el que els donara la gana. No he canviat mai l´opinió que tenia d´ells. Paneta, manipulant el tema, i donant-li la volta, venent la burra i esquivant les preguntes, i Lino, en la seua línia de xuleria intolerable, a la que ja ens té acostumats, faltant al respecte al poble. Què anem a fer, si no donen més de si? Mentrestant, el teix de la foto, que segons la llei està prohibit transplantar-lo, al tractar-se d´un arbre protegit, s´ha mort, indefens front al poder destructor del PP. Pensem que a l´igual que el teix, també s´ha mort la confiança i les esperances que alguns teníeu del nou equip de govern de Castalla. Jo no he cregut mai en els canvis que anunciaven. Són els mateixos, pensen igual que els anteriors, si no, no estarien on estan. La diferència és que aquests s´han disfressat de demòcrates per pura conveniència. Tampoc els haguera calgut, perquè tenen majoria absoluta, i mentres el poble no s´entere de res, la seguiran tenint de 4 en 4 anys. Se´n foten del poble, es torquen el cul amb els 3400 vots que van traure, perquè saben que d´ací a 3 anys, encara en tindran més. Més vots per a seguir torcant-se el cul, per a perpetuar-se en el poder, i amb la novetat de que ara s´han dedicat a expoliar, no sols els nostres recursos naturals, sinó també les arques municipals, puix de tots es sabut el sou astronòmic de l´alcalde, superior als sous d´alcaldes com els de Cáceres, Albacete, Girona, Lleó, Còrdova, i quasi el doble que el de Tarragona. Nosaltres ens podem indignar tot el que vulguem, ens podem donar cabotades contra les parets, i ells, des de la seua trona, se´ns riuen a la cara. Saben que amb un poble enganyat, manipulat, desinformat i dòcil no els traurà ningú del seu castell. Espere els vostres comentaris.

EXCURSIÓ NOCTURNA

Prepareu-vos a matinar diumenge: a les 3 del matí eixim cap a Alcoi. L´excusió consistirà en la pujada al Montcabrer pel barranc del Cing, amb l´objectiu de contemplar l´eixida del sol des del cim. Us esperem en la cafeteria Argentina. Recordeu: a les 3 del matí

EXCURSIÓ A LA GRANADELLA

Diumenge 15 de juny hi ha una excursió organitzada per Natura i Gent i el Centre Cultural Castellut a la Granadella (Xàbia - La Marina Alta). La seua durada serà de tot el dia, quedant-nos-hi a dinar. Us esperem!!!

XAPAPOTE AL PAÍS VALENCIÀ

Una taca de fuel de 4 quilòmetres d´ample ha estat amenaçant la platja valenciana de la Malva-Rosa. Afortunadament, aquesta taca ja està controlada, i cap porció d´ella ha arribat a la costa.
S´està investigant quí són els responsables d´aquest vessament.

LA CASTALLA QUE VOL EL PP.

Des de fa unes setmanes hem pogut assistir a l´eliminació de tot l´ajardinat de l´avinguda d´Onil. El fet en si, de destrossar les plantes i arbres que han tardan quasi 30 anys en créixer, només perquè sí (SI ÉS PEL MAL QUE PUGUEN FER LES ARRELS, PINS N´HI HAN EN TOTS ELS POBLES), ja és preocupant en un poble on el que menys sobra és arbrat, però més preocupant em pareix veure que després d´un règim totalitari durant 20 anys d´un alcalde que mai no ha cregut en la democràcia, l´alcalde actual, que des d´un principi ens havia fet creure que algunes coses anaven a canviar, porta el mateix camí que l´anterior. José Luis Prats va convocar les diverses associacions del poble per a que mostràrem la nostra opinió del futur que volíem per a Castalla, vam preparar documents ben fonamentats explicant que volíem un poble més sostenible, tant pel que fa a qüestions ambientals com culturals.
Després de que Paneta ens volguera vendre la burra de que Castalla era de tots, i seria com nosaltres volguérem, ens hem despertat de nou en la crua realitat: Castalla segueix éssent la finca particular del PP, s´han torcat el cul en el nostre treball, i seguiran fent el que els done la gana, i a més a més, amb un alcalde que cobra més que altres alcaldes de grans ciutats com Girona, Tarragona, Cáceres, Córdoba, Palma de Mallorca, Lleó, Logronyo, Albacete (gràcies, Pellikana pel teu vídeo encara que t´haja costat la censura en la Trobada, que d´això també hi ha molt que parlar...)
Per això, i per tot el que vindrà (encara ens queden 3 anys per a veure de què és capaç el PP de Castalla), demane a tota la gent que el divendres a les 19.30 acudisca a la Casa de Cultura a la concentració que d´una manera espontània s´ha convocat, per a que sàpiguen que si van a fer el que els isca dels collons, serà passant per damunt de nosaltres.
NO A LA TALA!!!

FOTOS DE L´EXCURSIÓ A LA SERRELLA

Us oferim algunes de les fotos de l´excursió que el 20 d´abril vam fer a la Serrella. La pujada a l´Alt de la Casa començà a Fageca (el Comtat), passant per la font i llavador de l´Esperit Sant, i enfilant el barranc del Moro després de passar per bancals d´ametlers i oliveres. Arribem a les proximitats de la font del Cuquero passant per la cova de Bernat, i a partir d´ací, el recorregut es fa més dur, pujant a la cava i el cim del Pla de la Casa, màxima altitud de la Serrella, amb 1379 metres.

US ESPEREM!

Diumenge 20 d´abril us esperem per a vindre amb nosaltres d´excursió. La ruta consisteix en la pujada al Pla de la Casa (1379 metres), que és la major altura de la Serrella, des del poble de Fageca, per una senda inèdita per a nosaltres: el Barranc del Moro. Eixirem des de la Cafeteria Argentina a les 8.15. L´excursió serà per a tot el dia, i dinarem a Fageca. Us esperem!

FOTOS DE L´EXCURSIÓ: ITINERARI BOTÀNIC DE LA SERRA DEL FRARE (BIAR)

L´excursió eixia des de la urbanització del Navarro a Biar, pujant al cim del Frare per un camí on trobem indicacions sobre les plantes, fins arribar a un collat, a partir del qual el camí esdevé una senda que cresteja fins al piló del cim (1042 metres). Un poc més avant descendim per la solana buscant un raconet farcit de pins. Allí està la fonteta de Sant Joan, seca. Serà on esmorzem.

Des d´allí seguirem barranc avall. La vegetació interior de carrasca, pi, llentiscle, coscolla... contrasta amb l´aridesa de la solana de la serra. Arribem a un punt on veiem un tallat a la dreta. Baixarem, i trobarem la Cova Roja, una balma on la gent ha anat col.locant imatges de verges i sants, així com llibretes per a que hom escriga, deixant constància de la seua visita.

A partir d´allí torna la pujada. Eixim a una pista, però no la tocarem, puix l´ascensió continua per la senda cap al pas del Comptador. Encara pujarem una mica més fins a l´Alt Redó (1015 metres). Comença la baixada definitiva, per un camí vell que segueix el curs d´un barranquet, fins a la pista, que ens deixarà a Biar, on havíem deixat els cotxes.

SOLUCIÓ D´URGÈNCIA PER A BARCELONA

L´Àrea Metropolitana de Barcelona no té aigua per a beure, degut a la gran demanda de la població i la sequera extrema que pateix la conca del Llobregat. El Govern ha aprovat un enviament d´aigua des de l´Ebre. Aquesta aigua és la que s´estalviarà al Delta de l´Ebre després d´haver canviat les séquies de reg. A l´Ebre NO LI SOBRA AIGUA. La intrusió d´aigua marina arriba a 35 km. riu amunt, cosa que significa que fins a Tortosa, l´aigua de l´Ebre ja està barrejada amb aigua salada de la mar, i que el Delta està regat amb aigua salinitzada. Això és degut a que el riu cada vegada porta menys cabal, i que els cultius i la pesca del Delta es ressentirà. Mentres el PP del País Valencià i Múrcia continuen en una ofensiva irracional i irresponsable, i pretenen tornar a manipular, i traure al carrer a un poble desinformat, puix el País Valencià i Múrcia porten més de 30 anys rebent aigua del Tajo, i en menor quantitat del Taibilla.

NO AL TRANSVASAMENT DEL SEGRE

L´extrema sequera que pateix Catalunya està tornant a despertar el debat sobre els transvasaments. L´àrea metropolitana de Barcelona, degut a la seua enorme densitat de població (Barcelona: 1.600.000 habitants, L´Hospitalet 250.000, Terrassa i Sabadell 200.000 cadascú, Badalona 220.000, Santa Coloma 120.000....) és un clar exemple de creixement insostenible, que reclama grans quantitats d´aigua que en èpoques de sequera el riu Llobregat no pot abastir. El Segre tampoc podria satisfer aquesta demanda d´aigua sense resultar expoliat, puix el cabdal que es considera ecològic seria de 4,5 m3 /segon, i a hores d´ara només és de 3, i la qualitat de l´aigua és la pitjor de tota la conca de l´Ebre, la qual cosa desaconsella transvasar aigua. Per a més informació, entreu en la web d´Ecologistes en Acció, que trobareu a la llista d´enllaços.

CALENDARI D´EXCURSIONS PRIMAVERA 2008

Aquest és el calendari d´excursions organitzades per Natura i Gent i el Centre Cultural Castellut per al segon trimestre de 2008.
6 d´abril: ITINERARI BOTÀNIC SERRA DEL FRARE (Biar) Matí.
20 d´abril: PUJADA AL PLA DE LA CASA PEL BARRANC DELS MOROS (Fageca) Tot el dia.
11 de maig: CABO COPE (Águilas - Múrcia). Tot el dia. EIXIDA 7.00.
8 de juny: LA GRANADELLA (Xàbia) Tot el dia.
21 de juny: NOCTURNA. PUJADA AL MONTCABRER PEL BARRANC DEL CING. Hora d´eixida per determinar.
29 de juny: COVA DE LA SARSA (Bocairent) Matí.

ELECCIONS 2008

A falta de 7 dies per a les eleccions generals, i en plena campanya, tot és demanar el vot, o orientar la gent per a que vote una o altra opció. L´Església, els empresaris, els mitjans de comunicació... Des d´ací, només vos indique quí són els caps de llista per Alacant, que al capdavall serà a qui nosaltres votarem directament. Pel PSOE, Bernat Sória, actual ministre de Sanitat, i l´investigador més prestigiós del País Valencià avuí en dia. Pel PP, Federico Trillo, nascut a Cartagena, ex-ministre de Defensa, irresponsable en el cas Yak-42, i de fet, la Justícia l´està investigant per eixe cas, i ridícul en l´actuació a l´illa del Perejil. Pel BLOC-Iniciativa del Poble Valencià-Verds, Rafael Climent, alcalde de Muro des de 1999. Cadascú que trie l´opció que vulga, però tingueu sempre en compte quí es quí, què han fet, i quines propostes han fet per als propers 4 anys. També, còm no, tenir sempre en compte que el govern que isca de les urnes ha de gestionar la lluita contra el canvi climàtic, les energies renovables (també la ubicació de les instal.lacions per a generar-les), el problema de l´aigua sense motivacions electoralistes (alguns al País Valencià i Múrcia prometen que es farà el transvasament de l´Ebre, i a Aragó prometen que no el faran, i de fet l´han eliminat del seu programa electoral), la lluita contra l´urbanisme salvatge, contra la proliferació dels camps de golf, a favor del desenvolupament sostenible, i també, com a part de la nostra terra, de la defensa dels nostres fets diferencials, sobretot de la nostra llengua i la nostra cultura. Si defensem el medi ambient, els boscos, els animals, les espècies en perill d´extinció,.... també la nostra llengua, que ara té un futur més incert que mai. Forma part de nosaltres mateixos, i l´hem d´estimar, protegir, transmetre als nostres descendents com el tresor més preat, i usarla sempre que poguem, cosa cada vegada més difícil a la nostra terra.

PROMESA INCUMPLIDA DE Z.P.

El govern socialista tenia previst en aquesta legislatura la declaració de 4 parcs nacionals: Monfragüe, Cabo de Gata, Guadarrama i Los Monegros. En els 4 anys de legislatura no se n´ha aprovat cap d´ells. Només sabem que el procés de protecció d´ells està en estat avançat, però no s´ha arribat a temps. A vore si en la propera legislatura, a banda d´aquests 4 parcs pendents de declaració, s´aprova la màxima protecció per a altres tants.

RAJOY ECOLOGISTA, JA,JA,JA!

El PP ens sorprén amb la promesa de plantar 500 milions d´arbres front als 45 milions del PSOE. No sabem ni on, ni quines espècies, ni amb quins diners (també va prometre que no pagaríem impostos, com no se´ls traga de la seua butxaca, que com a registrador de la propietat faria una fortuna...) No ens cau de nou una promesa de plantar arbres, però la història ens dóna dos fracasos: l´un, la llei que va traure l´últim govern de Felipe González l´any 1993 en la qual anaven arribar poc menys que a reforestar tota la península ibèrica amb espécies autòctones, donant ajudes als propietaris de terres que volgueren repoblar-les. Sabeu alguna cosa? Quines superfícies es van reforestar amb aqueixa llei? L´altre fracàs fou el de les enormes extensions de serres deforestades després de l´intens ús que el carboneig i la llenya van exercir: des de principis de segle XX fins la meitat de segle, pràcticament totes les serres del País Valencià, Múrcia... es van repoblar amb pins, sobretot amb pi blanc. Aquesta espècie és especialment piròfila (combustible), puix del pi s´extrau la trementina. Durant els anys 70, 80 i 90, aquests pinars de repoblació, ja en estat adult, han estat eliminats pel foc, i difícilment es podran regenerar (vegeu totes les serres de la Marina, el Benicadell, la serra Grossa, la serra Mariola, la serra d´Enguera,... una llarga llista d´espais repoblats amb pinar que han anat cremant-se de manera repetida. Pel contrari, al segle XIX, la serra de la Font Roja es va cremar també vàries vegades, i ara el bosc de carrasca i caducifolis llueix amb tot l´esplendor, perquè té una regeneració natural més eficient. Les espècies autòctones estan adaptades al foc, que forma part dels condicionants del clima mediterrani. No creem les promeses de Rajoy. Ens té acostumats a les mentides.

RESULTAT DE LES ENQUESTES

ENQUESTA AGOST 2007. Còm et pareix la situació mediambiental de Castalla? Total 20 respostes.
BÉ. 0%
MOLT MILLORABLE 20%
INSOSTENIBLE 80%

ENQUESTA SETEMBRE - OCTUBRE 2007. Creus que el nou equip de govern municipal va a tindre una millor sensibil.litat respecte al medi ambient? Total 19 respostes.
SÍ. 26%
IGUAL. 68%
NO. 5%

ENQUESTA NOVEMBRE 2007. Creus que el govern del PSOE està suficientment compromés amb la lluita contra el canvi climàtic? Total 8 respostes.
NO. NO FA ABSOLUTAMENT RES. 12%
NO. DEURIA D´ACTUAR AMB MÉS FERMESA. 50%
SÍ, PERO FA FALTA ANAR MÉS ENLLÀ. 37%
SÍ, ESTÀ FENT TOT EL QUE CAL. 0%

ENQUESTA DESEMBRE 2007. Creus que un govern del PP lluitaria amb més fermesa contra l´especulació urbanística? Total 8 respostes.
SÍ. 0%
NO. 62%
NI EL PSOE NI EL PP. 37%

ENQUESTA GENER - FEBRER 2008. Creus que era necessari el transvasament de l´Ebre?
Total 24 respostes.
SÍ. 8%
NO. 75%
SEGONS PER A QUINS USOS 16%

Els resultats d´aquestes enquestes provenen únicament de les respostes que vosaltres heu donat, així que no tenen cap pretensió de representar res, ni de traure cap lectura d´ells, i encara menys tenint en compte que en la pregunta que més respostes ha obtés, només n´han sigut 24. Però us anime a que continueu donant les vostres opinions en les futures enquestes que trobareu en aquest blog.

SEQUERA EN PLE HIVERN. EVIDÈNCIES DEL CANVI CLIMÀTIC?

A mitjan febrer i amb els ametlers florits, Espanya pateix una sequera que no arriba a la seua fi. Els nivells globals dels embassaments es situen al seu punt més baix en un mes de febrer des dels darrers 10 anys. Us mostrem aquestes dades del dia 11-2-2008 per conques hidrogràfiques: NORD 53,14% DUERO 51,80% TAJO 44,30% GUADIANA 49,35% GUADALQUIVIR 36,20% SEGURA 18,20% XÚQUER 21,70% EBRE 46,40% CONQUES INTERIORS DE CATALUNYA 22,60%.

Més de 400 municipis catalans ja tenen l´aigua restringida. Mentrestant, al Sud del País Valencià i Múrcia, comarques depenents de la Confederació Hidrogràfica del Segura, la que menys aigua té disponible, es continua regant camps de golf i construïnt sense parar més i més xalets i més i més blocs de pisos de forma masiva.

Al País Valencià, els principals embassaments es troben als següents nivells:

AMADÒRIO (Riu Amadòrio) 90,46% GUADALEST (Riu Guadalest-Algar) 84,26% BENIARRÉS (Riu Serpis) 79,94%. Les dades actuals d´aquests embassaments es deuen a que les pluges tardorals només han beneficiat les comarques més pròximes al litoral, perquè les grans reserves del Xúquer, alimentades per les serranies de Cuenca i Albarracín es troben al mínim. Aquestes serres han vist minvar dràsticament les precipitacions durant els darrers anys, i pareix ser que no es tracta d´un simple període sec. Els nivells són: ALARCÓN (Riu Xúquer) 6,04% CONTRERAS (Riu Cabriel) 6,48%. TOUS (Riu Xúquer) 28,70% BENAGÉBER (Riu Túria) 45,61%. A les comarques del Nord, l´embassament de major capacitat és el d´ARENÓS (Riu Millars) 47,55%. Altres de menor capacitat: SITJAR (Riu Millars) 69,45% MARIA CRISTINA (Rambla de la Viuda) 26,73% ULLDECONA (Riu Sénia) 91,51% REGAJO (Riu Palància) 91,97%. Fotos: Embassaments de Beniarrés i Ulldecona. Per a més informació: TXT de TVE, pàgina 308. TXT de Canal 9/Punt 2, pàgines 567, 568 i 569.

EXCURSIÓ A LA SERRA CABRERA

Aquest diumenge 10 de febrer recordeu que tenim l´excursió a la serra Cabrera (Saix), l´escenari de la série de Canal 9 "L´Alqueria Blanca". Esperem la vostra assistència, i que us ho passeu bé.

AMETLERS EN FLOR. FEBRER 2008.

Les altes temperatures del mes de gener a Castalla (mitjana de 8,6 graus), ha afavorit la floració de l´ametler, que s´ha avançat unes 3 setmanes respecte al que sol ser normal. Les zones més assolellades del terme ja mostren tot l´esplendor d´aquest espectacle natural, mentre que les més altes i ombrívoles encara esperen. Tot i això, la florida de l´ametler abans d´hora, de tots és sabut que molt probablement arruïne la collita, puix encara queda fred per davant, i les gelades de febrer poden malmetre l´ametla.