Després de veure la Cola de Caballo, recorrem el riu Arazas en sentit descendent, per les àmplies praderies que veiem des de la Faja de Pelay. Prompte el riu s´enfonsa en precioses cascades: las Gradas de Soaso. Al paisatge comença a predominar de nou el bosc. Al principi conviuen els fajos amb moixeres de guilla, bedolls, alguns pins, corners... però a poc a poc acaba predominant la fageda. Quan ja planeja el camí, el bosc esdevé impressionant: els fajos a penes deixen entrar el sol, són exemplars de gran alçada, troncs vells, i una catifa de fulles marrons que ja van caient i entapissen tota la terra. S´escolta el so del riu, però durant un temps no el veurem. A estones, els fajos encara conserven el color verd, i en altres rodals ja han adquirit els colors tardorals: grocs, rogencs, ocres, marrons... I quan a l´esquerra veiem un baixador esglaonat cap a un mirador, no podem evitar davallar a veure una de les cascades del riu Arazas. A partir d´ací és una succesió de preciosos salts d´aigües braves i abundants: la cascada del Estrecho, la de la Cueva... i al capdavall, un pontet, on tant fa si el travessem com si no, perquè els dos camins van paral.lels al riu camí de l´aparcament. Seguim a l´ombra dels fajos, amb els frontons rocosos de l´Arruebo. Quan ja escoltem la cascada de Cotatuero i endevinem el barranc per on cau, ja pressentim el final de la ruta. Ja va fent-se fosc, i només ens resten 10 minuts per arribar a l´esplanada on prendrem l´autobús. Durant el temps d´espera se´ns fa completament de nit. Arribem a Torla, on tornem a agafar els cotxes. En poc menys d´una hora estem a l´Aínsa. Ens espera un bon sopar, ben divertit, i a l´endemà, la tornada a Castalla, més de 700 quilòmetres de cotxe i la visita a Albarracín.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada