L´autobús ens deixa al bell mig d´una praderia vigilada, per la dreta, per la punta Acuta (2242 m), i per l´esquerra pel Gallinero (2752 m), per l´esmolat Tozal de Mallo (2254 m), i pel Mondarruego, que ja veiem des de Torla, i que ja anem deixant enrere. La praderia està a poc més de 1300 metres d´altitud, vora riu, i hem de pujar tota l´ombria fins al mirador de Calcilarruego (1964 m). Mirant en línia recta sembla impossible, però la senda de los Cazadores va fent zigues-zagues, fent prou còmoda la pujada, això sí, esmerçarem més d´una hora i quart fins arribar al mirador. Al prinicipi domina la vegetació de fajos, i quan anem guanyant altitud es barregen amb els avets. La part més alta està ocupada per pins negres (pinus uncinata), no els hem de confondre amb el pi negre o pinassa (pinus nigra). Aquests creixen fins més amunt inclús dels 2000 metres, i ací tenim un exemple clar, perquè els veurem, de forma aïllada, sobre les faixes rocoses, fent de límit del bosc. Des del mirador veiem el fons de la vall a gran profunditat, i en front, la cascada de Cotatuero, que veiem i escoltàvem durant tota la pujada. A l´esquerra del circ de Cotatuero, el Gallinero, i a la dreta, el Monte Arruebo. Al darrerre, el Descargador (2627 m), i si la boira ho haguera permés, podríem haver vist el Taillón (3134 m), El Casco (3006 m), i la Brecha de Rolando (2807 m), pas fronterer entre Aragó i França. Tota aquesta línia de cims són la fita entre ambdós territoris, però la boira només deixa entreveure de quan en quan algun tros de vessant, i en algun racó, restes de neu que ha aguantat tot l´estiu. Si mirem al final de la vall en sentit descendent, ens barra la vista el cim pelat de la Peña de Otal (2701 m).Des del mirador anirem caminant per la Faja de Pelay. Al principi de la senda hi ha un petit refugi sense porta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada