03 de març 2009

EXCURSIÓ 1 DE MARÇ
































































































L´excursió d´aquest diumenge començava a la pedania monoverina de la Romaneta, un petit llogaret entre les serres del Reclot i la Safra, enmig d´una foieta farcida d´ametlers florits i oliveres. Encetem el recorregut seguint la carretera de Monòver fins la pedania de Cavafreda, poc més d´un quilòmetre més amunt, i una vegada passades les cases entrem per un camí que puja pels bancals d´ametlers fins arribar a les immediacions de la serra del Reclot. Allí es desdobla: per l´esquerra, per la vessant d´ombria, entre espessos pinars, la pista, i molt a la vora, per baix, una sendeta que discorre sota una riba de pedra seca, per bancals erms que s´han cobert de pinar. Tirem per la senda, i més amunt passem per dues curiositats vegetals: rodals de noguerola, ara sense fulles, i un gran exemplar de ginebre. Altres espécies que predominen entre els pins són el llentiscle, la coscolla i el lligabosc. Un bosc ben conservat, tenint en compte que el clima és molt sec. Més amunt arribem a La Caseta, un mas enderrocat que dóna nom al barranc per on pujàvem. Allí esmorzem, i gaudim d´una curta estona de sol. A partir d´ací, la senda pren més pendent, i al poc temps desemboca de nou en la pista. Encara pujant per fort pendent, coronem un collat, on hi ha un encreuament de camins. A la dreta, el camí portaria a una cantera de marbre oberta al capdamunt de la carena. A l´esquerra, una pista emboscada ens baixaria per la font de l´Almorquí a les Cases del Senyor. I més a l´esquerra, i costera amunt, el camí per on anem a seguir, en principi, en direcció a Tres Fonts. De seguida, a l´esquerra veiem una cova, en la que ens endinsem, i comprovem, per la llum que hi entra, que a l´altra punta té eixida. Continuem pel camí, que acaba en un mirador sobre tot el barranc de Caseta i l´ombria del Puntal de Quiles. Ara, el camí continuaria costera avall cap a Tres Fonts i la zona d´acampada i refugis del Vedat del Pinós, però nosaltres encara pujarem més per altre caminet menys usat, que acaba convertit en senda, i arriba a un cim amb 1005 metres, que dóna vistes cap al barranc de Caseta, cap a l´Algarejo, una de les majors altituds de la serra, i a les veïnes serres: al nord, la de Salines, al sud, les d´Algaiat, i darrere, la de Crevillent. A l´est, el Maigmó, la Replana, el Zit... i a ponent, la Pila i el Carxe. No és un cim agut, sinó arredonit, cobert de carrasca arbustiva dispersa, savines, ginebres, espart... Ací comença a xispejar una mica, i si mirem cap a terres murcianes, sembla que el cel plomís deixa caure un plugim finet. I ara la senda, menys marcada, baixa seguint la carena, cap al Puntal de Quiles. Allí s´atansa al barranc, amb vistes sobre la cinglera, en un racó de la qual hi ha una balma rogenca, i a sota, una praderia ombrívola entre pedreres, amb alguns rodals de falgueres. Més avall decidim passar a l´altra banda del barranc, per on passa una estretíssima sendeta, molt a la vora del llit del barranquet. Anem apartant les branques baixes dels pins, les coscolles... Sembla una senda abandonada, que fa temps que no s´usa. I més avall comprovem per què: de sobte una pedrera de marbre ens barra el pas, i ens toca tornar a travessar a solana, tot i que la continuïtat de la senda és incerta. A l´altra banda, serra a través, trobem un corriolet que, per sort, sota els cingles, es consolida i ens porta al camí d´accés a la pedrera. Ja per asfalt eixim d´aquest indret degradat fins els primers bancals d´ametlers, en plena florida encara. De nou torna a eixir el sol, que realça la blancor dels ametlerals.
Dos quilòmetres de carretera més avall, acabem de nou a la Romaneta, on teníem els cotxes
.

1 comentari:

garrotipadur ha dit...

molt bona explicació i conec la zona eixa perquè per feina passe molt per la carretera que va des del fondó fins a la romaneta i la romana.

Preciosa zona i algún dia anirem cap allí tot i que ho tenim prou lluny.

Gràcies per entrar a www.tiocuc.blogspot.com