24 D´OCTUBRE. FONT ROJA PER SANT PASQUAL

Com en altres ocasions, aprofitem la tardor per contemplar la policromia del bosc de la Font Roja. Però en aquest cas triem per a pujar una senda que naix des de l´ermita de Sant Pasqual, d´Ibi. Passem per l´estació biològica de les Torretes, on hi han algunes plantacions d´herbes aromàtiques, medicinals, i altres espècies pròpies d´aquestes terres, i ens enfilem barranc de Sant Pasqual amunt, per una senda empinada que va pujant entre bancals abandonats i carrascar de solana, esguitat de rosers bords que van tornant-se grocs amb la tardor, i carregats de fruit. Després d´una forta pujada passem per la penya de l´Hedra, i des d´allí podem albirar gran part de la Foia de Castalla, la Canal, la Carrasqueta i els Plans.

Seguim costera amunt, però amb menys pendent, carenejant entre dos barrancs. Poc més amunt ja veiem el mas del Canyo entre mig de les carrasques, i els cims de la Teixereta i el Menejador.

Passem per la cava de Simarro, i poc després per la de la Noguera, i finalitzem l´ascensió en un collat on hi ha una bassa conta incendis. Estem en les immediacions del Menejador, però avuí no el pujarem. Esmorzem a la vora de la bassa.

Des d´allí passem a l´ombria, i ens meravellem de nou amb els colors tardorals dels aurons, els freixos, les moixeres i els corners, com si fóra la primera vegada que anem per allí. Seguirem el camí per la part més alta de l´ombria, sota les cingleres de l´alt del Ginebrar, que és on més esplendor ens mostra el bosc.

Quan el camí torna a pujar a la carena trobem uns ruscs ecològics, destinats a la pol·linització mitjançant les abelles. Ara tornem per un camí que recorre un sector de carrascar de solana, aclarit com a tallafocs, fins arribar de nou a la cava de Simarro, i a pocs metres, la del Canyo.

La baixada la fem per la mateixa senda, i en arribar a les Torretes, parem atenció a les instal·lacions que allí s´han bastit, al mas, on hi trobem informació sobre les senderes de la finca i les espècies que s´han plantat, i al Jardí de les Cultures, en honor a Santiago Grisolia, president del Consell Valencià de Cultura, i Premi Príncep d´Astúries d´Investigació Científica i Tècnica l´any 1991.

3 D´OCTUBRE. COVA DE L´AIGUA - TORRE DEL GERRO - COVA TALLADA

Tornem de nou a la cova Tallada, però en aquest cas des de Dénia. Aquest dia vam fer dues excursions curtes, però de gran bellesa i certa dificultat. Primerament, des de l´ermita del Pare Pere (afores de Dénia), pugem per una pista forestal que recorre la falda del Montgó, i per una senda zigzaguejant accedim a la cova de l´Aigua. Aquesta cova, en un temps fou un dipòsit que recollia les aigües subterrànies del Montgó, i les emmagatzemava al seu interior. Ara, la paret que retenia l´aigua està mig enrunada, i a principis de la tardor a penes deixa córrer un filet. Els voltants són espectaculars: parets altíssimes que ens recorden a les del naixement del riu Mundo, i verdor pertot arreu: esbarzers, heures enfiladisses, margallons, coscolles i alguns rodals de pins que han sobreviscut als incendis dels anys 90. Els freixos i els marfulls van rebrotar d´entre les cendres, i per les roques, les falgueres donen un toc selvàtic a l´entorn. Allí esmorzem.

Baixem de nou a l´ermita, i des d´allí ens desplacem amb els cotxes a les Rotes.

Ara pugem per una enlairada carretera a la torre del Gerro, magnífic mirador sobre la mar, amb Dénia a un costat, i els penyassegats del cap de Sant Antoni a l´altre. Per una senda una mica perillosa arribem a la cova Tallada, i gaudim de l´últim bany de la temporada. La tornada fins a les Rotes la fem per la mateixa senda, però sense arribar a tornar a pujar a la torre del Gerro, i dinem en un restaurant en primera línia de costa.

De vesprada, tornant per la Vall de Gallinera, podem contemplar un fet que sols ocorre dues vegades a l´any: un raig de sol, a certa hora de la vesprada, travessa el forat de la Penya Foradada i dóna llum durant uns instants al lloc on antigament hi havia el convent de Benitaia.

COMUNICAT DE L´AMPA DEL C.P. RICO SAPENA (CASTALLA).

Us reproduisc i traduisc el comunicat que ha emés la directiva de l´AMPA del col·legi públic Rico Sapena, arran de la situació en què es troba un dels edificis.

La Directiva de l´AMPA us comunica que, després del que s´ha vist ahir en l´assemblea general es va decidir:
1. Que, en vista de la NO claredat d´informes, dades i intencions, NO volem que s´instal·len 10 barracons en la pista de bàsquet, per diversos motius: perquè no caben la totalitat de les aules que es necessiten, perquè la grandària serà tan xicoteta que per a que càpiguen els barracons "quasi no cabran els nostres fills", perquè si hi ha que fer obra/demolició de l´edifici blanc eixe no és el lloc més segur per als nostres fills, etc, etc.
2. Anit s´acordà manifestar-nos AVUÍ/ARA A LES 12 a la pista de bàsquet per expressar la nostra decisió. El tema urgeix, puix els barracons (caixes de mistos) ja estan acordats i en qualsevol moment arribaran.
3. Recordar que l´AMPA SOM TOTS, la Directiva sols la representa; per açò demanem, per favor, ORGANITZACIÓ; çò és, el més urgent possible necessitem un representant de cada classe per a què ens ajude en temes complicats, per a què es reunisca amb la directiva per prendre decisions i després poder traslladar-lo a tots els pares amb eficàcia. El tema dels papers, de vegades no funciona i d´altres arriba tard. No ens podem adormir en els llorers, les decisions ja estan preses per part de conselleria/ajuntament/direcció. I creiem que nosaltres pintàvem alguna cosa... No creus?
PER UNA VEGADA, ANEM A UNIR-NOS DE DEBÒ, JA ESTÀ BÉ, PROU JA!!! SÓN ELS NOSTRES FILLS!!
www.ampacastalla.blogspot.com - 638103137.

Crec que aquest comunicat és ben clar, i reflecteix perfectament la situació d´impotència dels pares i mares envers una administració pública incapaç de resoldre els problemes del poble. Jo recomanaria a tots els pares i mares que l´any que ve, en anar a votar, pensen bé a quí donen el seu vot en les eleccions autonòmiques, que és qui té les competències en ensenyament. La gran quantitat de diners que la Generalitat Valenciana va a destinar a la visita del Papa podria ser molt més útil si s´invertiren en allò que de veritat ens cal.

POLVORÍ A LA SERRA DE MARIOLA

Us deixe aquestes imatges de la serra de Mariola al terme d´Alfafara. Especialment els pinars de les ombries d´Agres, Alfafara i Bocairent estan en un estat lamentable. Les nevades dels últims anys que han coincidit amb vents de ponent o tramuntana han destrossat la major part dels pins, i ningú no ha fet res per retirar els cops i la ramulla que hi ha escampada per tota la serra. Aquest estiu, la Mariola s´ha lliurat de miracle del foc, després del gran incendi d´Agullent, però té un altíssim risc potencial d´incendi. Aquestes fotos pertanyen al Racó de les Monges i les proximitats del mas de Malagana i de la font de les Dotze. Són àrees que s´han salvat de tots els incendis que han assolat la serra de Mariola en els darrers 30 anys, però està tota la serra en un estat semblant. No entrem ara en el debat sobre si el pi blanc és el més indicat per a les repoblacions a la serra de Mariola. Aquestes imatges parlen per si soles, i demostren que no. Alhora, el govern valencià retalla en un 60% les inversions destinades a la neteja forestal.

REUNIÓ SOBRE EL CASC ANTIC DE CASTALLA

Des del meu blog done recolzament a tota la gent que viu al casc antic de Castalla. Ja no per motius històrics o identitaris, ni per motius turístics o estètics. Sobretot perquè allí viu gent, i aquesta gent té els mateixos drets que els/les demés castelluts/des per a viure en unes condicions dignes, i no envoltats de ruïnes, rates i paràsits. Perquè paguen els mateixos impostos que els demés, i perquè no tenen cap culpa de la ineptitud dels equips de govern dels darrers anys.
Us envie un enllaç al blog de Quina Castalla Volem on teniu més informació sobre aquesta reunió.
http://quinacastallavolem.blogspot.com/2010/10/un-pas-avant-dilluns-25-doctubre-les.html

EXCURSIÓ LLOMA GROSSA 26 - 9 - 2010

Després d´un llarg i calorós estiu, quan encara no comença a notar-se massa la davallada tardoral de les temperatures, ni ens han arribat a penes les pluges, comencem la temporada d´excursions pel terme de Castalla.

Deixem els cotxes en el camí de les Fermoses, on acaba l´asfalt, i continuem pel camí, passant els forns d´algeps i la casa de Litero. Evitem un parell de revoltes pel camí vell, fins la caseta de l´Àngel, on ens fem les fotos de rigor en un gros exemplar de pi pinyer.

Encara seguim uns centenars de metres més entre els bancals d´ametlers de la caseta de l´Àngel, fins que arribem a un punt on se´ns travessa el camí que, en direcció esquerra, que serà la que agafem, ens puja al capdamunt de la Lloma Llarga, Lloma Grossa o serra de Castalla. Eixe camí, si el continuàrem, ens podria deixar a la carretera de Catí a l´altura de la casa del Portell, o fer cim a l´Empenyador. Però no serà aquest el que seguim, sinó un camí a la dreta que recorre tota la carena de la serra de Castalla.

Anirem quasi planejant, pel mig de pinar, carrascar i matoll, durant vora 2 kms, fins que trobem un munt de pedres que fa de fita entre els termes de Castalla i Petrer. Molt a prop, només a uns metres, ens atansem a un avenc, i poc més avall, de cara al barranc de Puça i al tos de l´Empenyador, triem un replanell rocós per esmorzar. Les vistes són magnífiques, amb tota la valleta del barranc de Puça que vessa cap a Petrer, l´imponent figura del Sit, i més lluny, les serres de les Valls del Vinalopó: Crevillent, Algaiat, el Reclot...

Després d´esmorzar desfem camí un centenar de metres, com a molt, i ens desviem per una sendeta que davalla per una ombria rovellonera (enguany, probablement no ho siga, per l´escassesa de les pluges de finals d´estiu), fins al camí vell de Petrer, ara GR7, i el seguim a la dreta passant pel Clot del Moro. Estem en la finca de les Fermoses, una de les més extenses del terme, i de les més boscoses. Recorrem algunes comes d´ametlers, amb bona cosa de carrasques pels marges i les ribes, fins tornar a la caseta de l´Àngel. Allí hi ha que decidir per on farem la baixada.

Agafem una senda per darrere les ruïnes de la casa, i entre mig del pinar pugem a les penyes de Litero, un penyassegat esquarterat per fractures entre les que creixen carrasques, i fins i tot un llidoner amagat. Les vistes sobre la Foia de Castalla són magnífiques. I ara toca baixar. Estem a 1032 metres d´altitud. La senda comença suau, però quan s´encara cap al barranc del Negre, el pendent es fa més acusat, i va doblant a la dreta en la mateixa direcció que ho fa el barranc molt més avall. Passem per una ombria on el pinar a penes deixa passar el sol, i acabem eixint al pi de Litero. Un vell exemplar, que tanmateix no assoleix gran alçada. Darrere del pi tenim l´era, i a menys de 100 metres, la casa. Des de la casa parteix un passeig ben ombrejat per grossos pins fins a la fonteta, seca des de fa molt de temps. Però nosaltres anem cap al camí de les Fermoses, per on havíem pujat de bon matí. Encara prendrem una drecera que va començant a perdre´s, i que ens portarà directament on tenim els cotxes, passant per l´algepsar, i alguns forns d´algeps que havíem deixat de banda al pujar.

L´HERÈNCIA DEL PP

Aquest és l´estat en el que el PP ens ha deixat el terme de Castalla. Qui entre a governar l´any que ve, és el que va a trobar-se. Molta feina per redreçar el poble. Ens cal un canvi urgent. No podem deixar Castalla en mans del PP durant més temps. Ja n´hem tingut prou amb 24 anys. Barbàrie urbanística, atur, casc antic en ruïnes, terme venut a especuladors, pèrdua d´identitat, castellanització, agricultura, indústria i construcció en la ruïna, esgotament dels aqüífers, abandonament de camins rurals i de zones verdes, el riu fet un abocador de brossa, la serra en una situació límit... Encara tornareu a votar al PP? No penseu que ja han fet prou de mal? Hi han altres opcions, i mereixen la nostra confiança. FOTOS: Pròpies. MÚSICA: Colpeja fort (La Gossa Sorda).

CALENDARI D´EXCURSIONS TARDOR 2010.

Heus ací el calendari d´excursions de Natura i Gent i el Centre Cultural Castellut:
26 de setembre: LLOMA GROSSA (Castalla - L´Alcoià). Matí.
3 d´octubre: COVA DE L´AIGUA - TORRE DEL GERRO - COVA TALLADA (Dénia - Marina Alta).
24 d´octubre: SANT PASQUAL - FONT ROJA - MENEJADOR (Ibi i Alcoi - L´Alcoià). Matí.
7 de novembre: SERRA AITANA (Benimantell - Marina Baixa). Tot el dia.
14 de novembre: NAIXEMENT DEL VINALOPÓ (Bocairent - Vall d´Albaida).
28 de novembre: GR-7. Etapa per determinar, degut a l´incendi de Bocairent. Tot el dia. EIXIDA: 7.00.
12 de desembre: RACONS DEL TERME DE CASTALLA (Castalla - L´Alcoià). Matí.

Totes les eixides es faran des de la cafeteria Argentina. Hora: 8.00, excepte la del 28 de novembre.

POSEU NOTA A LA POLÍTICA AMBIENTAL DEL PP A CASTALLA

Per a tot el que resta d´any us deixe una enquesta per a que poseu nota a la política ambiental del PP durant aquests darrers 3 anys i escaig a Castalla.

INCENDI A LA SERRA D´AGULLENT

Poc dura l´alegria a la casa del pobre. Si enguany el foc a penes ha sigut notícia al País Valencià, l´estiu s´acomiada amb dos grans incendis que a hores d´ara encara estan assolant les serres d´Agullent i la Solana, col·lindants amb el Parc Natural de la Serra de Mariola. Hi han algunes serres valencianes que, com una maldició, pateixen incendis repetits que a penes permeten la seua regeneració. Aquestes són dues d´elles. Segons alguns veïns de Bocairent i Alfafara, els anys 1970, 1984, 1994, i ara, 2010. Els qui hem tingut la sort de conéixer aquest espai natural, els seus barrancs, tolls, rierols i boscs, ens hem deixat allí un trosset del nostre cor. Aquest trosset de cor, ara està sota les cendres. El passat mes de juny vaig tindre l´ocasió de recórrer alguns dels paratges de la serra d´Agullent: la cova de les Finestres, el Bancal Redó i el barranc del Pantanet. L´aspecte que presentava, d´una banda semblava satisfactori, les carrasques havien rebrotat i ja abastaven 3 o 4 metres d´alçada, i els nous pinets tornaven a créixer als llocs que ocupaven. Però d´altra banda, també era preocupant l´excés de biomassa: motades de pins massa denses, matollars impenetrables... que en cas d´incendi facilitarien la seua propagació. I així ha sigut. Ara hem de lamentar un incendi que ja ha cremat 1.900 hectàrees, que segueix descontrolat, i que assetja perillosament la serra de Mariola. Com va dir Bush fa uns anys, per evitar els incendis hi ha que tallar els pins. En el seu dia semblava una parida, però en aquest cas sí que hauria sigut necessari eliminar els pinets sobrants, no només per previndre incendis, sinó també per facilitar el creixement dels de més vigor.

A més a més, és evident que aquests incendis han sigut intencionats. La diferència de només 15 minuts en l´inici d´ambdós focs, de cara a la nit, amb fort vent de ponent, humitat ambiental molt baixa, i terra seca després de tot l´estiu sense a penes ploure. I si som una mica malpensats (el govern del PP ens ha donat molts motius per a ser-ho), també hi ha que tindre en compte que hi ha un projecte d´autovia entre Villena i Muro que passaria per la Valleta d´Agres, amb un rebuig quasi unànim per part dels pobles afectats, i de dubtosa necessitat. Un projecte que el PP està entestat en portar endavant passant per damunt de qui siga, i oblidant que tenim un 15% de dèficit. Precísament els focus més actius, a hores d´ara, estan centrats a la Valleta d´Agres, entre Bocairent i Alfafara. Que cadascú traga les seues conclusions.

Ens resignarem a viure en un país on el foc siga una amenaça constant? On la desertització estiga cada vegada més present en els nostres espais naturals? O combatim activament els interessos econòmics i polítics que amenacen les nostres terres? O exigim a la justícia que investigue a fons aquests delictes, que siguen considerats com a accions terroristes, i que estiren del fil fins arribar al final? Que dicten condemnes exemplars, no només contra qui cala foc a la serra, sinó a qui els ho mana fer? Aquest incendi ens torna a omplir l´ambient de cendra, de fum... i de preguntes sense resposta.

RESULTATS DE L´ENQUESTA SOBRE LA VACA.

Tot i que el total de participants en l´enquesta només ha sigut de 26, els resultats són els següents:
53% : Hi ha que mantenir-la perquè és una tradició del poble
15% : Hi ha que llevar-la perquè suposa un maltractament a les vaques.
30%: S´hauria d´obrir un debat al poble, i que la gent decidisca què fer.
Independentment del que porta darrere la festa de la vaca pel que fa a tradicions vs. maltractament animal, i de la polèmica que puga crear, pense que és necessari que els temes que afecten al poble siguen consultats, i que la participació ciutadana siga l´eix de la democràcia. Els ajuntaments haurien d´estar oberts a les iniciatives de la gent, no tindre por a la voluntat del poble, i fomentar aquesta participació, mitjançant la creació de fòrums o taules on no només els partits que han estat votats per a 4 anys facen i desfacen, sinó també associacions veïnals, grups ecologistes, esportius, comerciants, sindicats i persones a títol individual puguen dir la seua. Al cap i a la fi, el poble és de tots, no només d´ells.

DESCOBRIMENT AL MAIGMÓ

Tècnics de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, i de de la Diputació d´Alacant, descobreixen una nova planta al Maigmó, que creien extingida al País Valencià, i molt escassa a l´Estat Espanyol: la rumex roseus. La Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN), la considera en perill, i figura al catàleg com a VULNERABLE.

La població trobada al Maigmó és de només 12 exemplars.

Aquest fet ens ha de fer reflexionar sobre si la protecció que té el Maigmó com a Paisatge Protegit és suficient, i si s´han de posar més mitjans econòmics i humans en la conservació del nostre patrimoni natural.

Més informació: http://www.meteonix.com.