20 de desembre 2009

L´ULTIMA DE L´ANY




















































































































El passat diumenge, 13 de desembre, Natura i Gent i el Centre Cultural Castellut vam realitzar l´última excursió del 2009. El dia començava ja totalment hivernal, amb un cel plomís que anunciava pluja... o alguna cosa més. Des de l´hotel del Xorret de Catí, i passat per l´alcavó que li dóna el nom, encetem la caminada per una pista ampla i planera, entre ametlers erms, vinyes i algunes carrasques, fins les proximitats de l´ermita de Catí, i més endavant, prop de la penya Foradada. A partir d´allí davallem fort per davant del mas de la Foradada, on escoltem el so de les gallines, els gossos... un mas on encara es fa vida rural i es llauren els bancals. En front, tota la serra del Maigmó, el Maigmonet, les Antenes... i al capdavall, l´Estret d´Agost. Cap allí ens dirigim.
Allí observem les vies ferrates que s´han instal.lat a les parets rocoses, i un prim doll d´aigua que de vegades corre pel fons del barranc. Des de l´Estret remuntem per on hem vingut fins el camí que mena al mas de l´Eixau. Passem per davant d´una molineta d´aigua, i d´un gegantesc arborcer, i en arribar al mas esmorzem. Pel que podem comprovar, veient el mas i els voltants, també aquest mas està treballat, tot i que no veiem ningú. I la sorpresa: darrere, a uns 200 metres, una font totalment desconeguda per tots nosaltres. Un bon doll d´aigua curulla dues basses amb alguns peixos.
Tornem de nou al camí de l´Estret d´Agost, i el remuntem aproximadament uns 500 metres més, fins trobar un altre camí a mà esquerra que baixa al fons del barranc i puja per l´altra banda entre bancals d´ametlers i oliveres. Passem per la vora del refugi del Clot de les Manyes, prop del qual ens sorprenen els colors tardorals d´un server. I al capdamunt, s´obri a la nostra vista la planura de l´Alacantí. Cap allí aboca un barranc que forma un ocult salt, que després de les intenses i escasses tronades arriba a crear una cascada. A l´altra banda, els enlairats Rasos de Catí, una paret rocosa per la que grimpen els pins i les carrasques, i per sort, de poc més també els xalets, perquè un antic projecte urbanitzador planejava construïr xalets fins al capdamunt dels Rasos. Ja estaven els carrers oberts i asfaltats, la llum i l´aigua, però afortunadament es va poder aturar a temps. I quan eixim a un dels carrers quitranats, s´escapa una senda cap amunt endinsant-se pel pinar. La seguim i acabem passat sota les parets verticals de la Penya Foradada. Arribem sota el forat, i alguns provem de trepar fins poder mirar a l´altra banda. Per la cara de l´ombria sembla pràcticament impossible. D´allí eixim de nou a la pista per la qual havíem començat, a envistes de l´ermita de Catí, de la cresta del Frare i de l´Empenyador. I acabem el recorregut a l´Hotel.
Quan ja davallàvem al poble per la carretera començà a nevarsejar a les serres d´en front: el Menejador, la Carrasqueta, els Plans, Biscoi, Onil, el Reconco... Un avís del que vindría a l´endemà: l´hivern en tota la seua plenitud, tot i que encara estem en els darrers dies de tardor.
Començarem l´any amb una excursió per la serra de l´Arguenya, entre els termes de Castalla i Saix. Insistim en que l´hora d´eixida s´avança a les 8 del matí. Us esperem.

2 comentaris:

pepe ha dit...

Un lugar de encanto la masia de l´Eixau.

Anònim ha dit...

I sobretot la font. Encara no la coneixíem ningú, tan a prop com la tenim.