Entre la Sénia i Mas de Barberans, el primer barranc que baixa des del Massís del Port és el de Valldebous. Al principi, la superfície apareix totalment deforestada. Només hi creixen margallons, llentiscles, coscolles, algun pinatell, o brolles de carrasca menuda. El foc va acabar amb la pràctica totalitat de les cares sud i est del massís. Però quan ens anem endinsant, una vegada traspassada la penya de la Gotellera, encara trobarem rodals on el foc no hi va entrar, i aleshores un dens bosc de carrasca, boix i pi negre cobreix indrets que tenen una aparença selvàtica. Altres sectors, sobretot d´ombria, que van ser devastats pel foc, ja mostren un estat de recuperació avançat: les carrasques rebroten des de les soques i ja tenen un port arbustiu, els pins tornen a ocupar el seu lloc, i a rodals ja arriben a formar pinarets. El verd sempre és el color de l´esperança, i el Massís del Port reverdeix any rere any des de les cendres. Al principi, la pista s´enlaira sobre el llit del barranc, però més endins el recorre per tot el seu interior. En un punt on conflueixen altres barrancs més petits naix la font del Romiguer. La decepció és que l´aigua va directament a la bassa i no es pot beure. Altra font de la valleta és la del Pinell, situada molt més amunt. Una empinada senda hi duu. Des de la pujada tenim bones vistes del barranc de Valldebous. En aquesta font, el naixement està en una coveta, tapada per una pedra. La bassa pareix tindre fuites, puix està gairebé buida. El racó on s´ubica la font és especialment agradable, entre grans carrasques i cingleres, com la Portella del Pinell (1098 metres), i espessors de boix, que a l´hivern, per a protegir-se del fred, perd part de la clorofila i adquireix una tonalitat rogenca. De tornada, a l´eixida del barranc, s´obri una àmplia vista sobre la plana de la comarca del Montsià, tot un mar d´oliveres amb la serra del Montsià tancant l´horitzó, i privant-nos de vistes al Delta de l´Ebre i a la mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada