EL BARRANC DE LLORET

La vesprada de dimecres, encara amb ganes de conéixer racons i estrets del Massís del Port, em vaig endinsar per una pista asfaltada que, amb vistes de penyassegats, barrancs i estimballs, convidava a entrar-hi dins. Quan el terreny comença a fer-se abrupte, i les planes d´oliveres donen pas a roquissars i vessants forestals en recuperació d´antics incendis, topetem amb el llit del barranc, que porta un bon rierol. La pista acaba, i comença allò més bo. Un pontet de fusta dóna accés a un parell de sendes: a la dreta, cap a la Cova Pintada, en un racó de parets rocoses. A l´esquerra, enlairant-se sobre el rierol, i passant pel seu naixement als Bufadors de Lloret, per un pas increïble i vertiginós s´arriba a un cul-de-sac: de nou al fons del barranc, un tallat d´altes roques ens barra el pas, i ens ofereix un toll secret amb una petita cascada entre molses: el Racó del Moro.

PAÜLS

Enlairat sobre una valleta que vessa directament a l´Ebre, Paüls gaudeix d´uns voltants privilegiats, rodejat de pinars en bon estat de conservació, bancals d´ametlers, oliveres, cirerers, nogueres... al fons de la valleta i en els replans cultivables. Al mes de febrer esclata la flor de l´ametler, que ompli de color i d´agradable flaire la vall. Dijous de bon matí, quan encara la llum del sol no traspassava el Montaspre, vaig descobrir el racó de l´ermita de Sant Roc, davall de la qual naixia una font amb més d´una dotzena de dolls d´aigua fresca, i un altre naixement que corria barranc avall, creant una série de precioses cascades sota l´ombra de velles carrasques.

RECORREGUT URBÀ PER TORTOSA

La capital del Baix Ebre ofereix un bon grapat de llocs a visitar: la Catedral, el castell de la Suda, parcialment restaurat i convertit en Parador Nacional, el palau Episcopal, el monument a la Batalla de l´Ebre, el riu Ebre al seu pas per Tortosa, edificis modernistes com l´antic escorxador, el barri antic, amb portals com el dels Romeus, esglésies, convents, el Call Jueu, de carrers estrets i laberíntics, les restes de les muralles, i alguns parcs com el dels Jardins del Príncep, amb una série d´escultures a l´aire lliure.

I A LA TORNADA, UNA VOLTETA PER LA PLANA DE CASTELLÓ

Aprofitant la lluminosa vesprada i la claritat de les vistes, encara vaig pujar al Desert de les Palmes, des d´on es tenia una privilegiada panoràmica de Benicàssim i Castelló. Una enlairada carretera comunica les dues ciutats amb el Parc Natural, passant per diverses ermites (Sant Josep, la Madalena...), i pel monestir carmelità. A la part de baix estan les ruïnes de l´antic monestir, i encara una pista asfaltada arriba al cim del Bartolo, amb les característiques antenes.

I encara abans que es pongués el sol, una obligada visita a les zones humides del Clot de la Mare de Déu, a Borriana, i a l´Estany de Nules, dues mostres de còm hauria estat el litoral valencià abans que es dessecaren marjals i albuferes per al cultiu d´horta i tarongers.

EXCURSIÓ 8 DE FEBRER

A punt de florir els ametlers, i amb un oratge fred i ventós, des de les immediacions del mas de l´Assegador de Dalt ens endinsem pel camí que puja pel barranc del Canonge, i passant per les proximitats de la cava homònima, arribem a la carena de la serra del Menejador entre Sant Benet i l´Alt del Ginebrar, des d´on gaudim d´una vista d´ocell sobre Alcoi. Però després de carenejar una mica, trobem una senda recentment recuperada que torna a davallar cap a la solana. En un replanell assolellat i resguardat del ponent esmorzem. A partir d´allí, la senda comença a davallar més a poc a poc, com un allargat balcó sobre la Canal, i amb vistes privilegiades cap a la Carrasqueta, els Plans, l´Aitana i la pedania xixonenca de la Sarga, sempre entre carrasques disperses, ginebres i rodals de pinar. No arribem a l´ermita de Sant Antoni, sinó que en aquest cas davallem al mas de Nyego, en ruïnes, on veiem les restes d´un fornet i una premsa. Allí acaba el camí i segueix una sendeta que puja a uns bancalets envaïts pel bosc, i a partir dels quals baixa molt desdibuixada barranc avall. Ja prop de terres agrícoles travessem una rambleta i eixim a uns bancals on hi ha una gran bassa de reg, plastificada. Continuem per camins agrícoles i passem per altra bassa, tan buida com la primera. El camí baixaria al mas de l´Altet, però ens convé anar un poc camp a través fins arribar al camí per on havíem començat, ja a la vora del mas on havíem deixat els cotxes.

La setmana que ve, travessa de Castalla a Alcoi, seguint el GR-7. Passarem per l´ermita de Santa Anna, la font i el mas de l´Arcada, el Palomaret, la Venteta dels Qüernos (ací coincidirem amb el recorregut de l´excursió de l´11 de gener), el mas de Tetuan, la Font Roja, els Canalons, el castell de Barxell, el Preventori i el barranc del Cing. Dinarem al restaurant de la Font dels Patos. L´eixida serà des de la Cafeteria Argentina, en aquest cas a les 7.30 del matí.

PER LA DEFENSA DEL CASC ANTIC

Castalla ha arribat a una situació límit: després de més de 20 anys del PP en el poder, l´única cosa que s´ha fet ha sigut arreglar les ribetes i encimentar els carrers. De poc valen totes aquestes obres i tots els diners que s´han gastat, si les cases s´estaven caient a terra. Ara tenim els resultats: un casc antic en ruïna. Si caminem per la placeta de Sant Antoni, de Sant Tomàs, pel carrer de la Vetla... veurem un panorama dessolador. Com si hagueren bombardejat Castalla. Cases enderrocades, altres que amenacen ruïna, carrers tallats, parquets horribles de formigó amb quatre plantetes... Parquets de formigó, per a què, si a penes viu ja ningú allí? Sembla que els interessos dels constructors anaven per altres barris. La part històrica del poble, allò que ens ha donat la nostra identitat, les nostres arrels, van desapareixent a poc a poc sense que cap equip de govern haja fet absolutament res. Els grups de l´oposició han estat reiteradament presentant propostes i mocions: per a sol.licitar un estudi integral del casc antic, per a accedir a ajudes de la Generalitat Valenciana per a la restauració de les cases, com s´ha fet en altres pobles, com Biar, Bocairent..., per a dotar d´una zona d´aparcament a la gent que viu allí, per a millorar la seua qualitat de vida i equiparar-la a la resta del poble. Però l´únic que se li ha ocorregut al PP ha sigut la demolició d´illes senceres de cases. No només estan destruïnt el nostre patrimoni cultural i històric. També estan fent fora la poca gent que encara viu allí a canvi de res, i això és molt més imperdonable. Alguns veïns han constituit una associació, s´han fet ressó del problema, i estan recollint signatures. Esperem la vostra solidaritat.

DIA DE L´ARBRE

NOTA DE PREMSA NATURA I GENT
27 DE GENER DE 2009

El grup ecologista Natura i Gent organitza una repoblació per a celebrar el Dia de l´Arbre. És la primera vegada que el grup celebra d´aquesta manera un dia en el que el poble s´ha de conscienciar de la necessitat de tenir més i millors superfícies forestals, davant del greus problemes que té el nostre planeta: canvi climàtic i desertització. Tindrà lloc el diumenge 1 de febrer en el paratge de les Voltes, prop de l´ermita de Sant Pasqual, de Castalla. Els participants eixiran des del Nou Trinquet, a les 9 del matí, a peu, i si algú vol, també ho pot fer en cotxe. Les espècies a plantar seran les més adequades a les condicions d´altitud, orientació, clima i terreny: pi blanc, carrasca, coscolla, llentiscle... Cadascú haurà de portar la seua aixada.
També caldrà portar esmorzar per a que la jornada siga més amena. Des de Natura i Gent esperem una gran participació. També animem a tots aquells que n´estiguen interessats, que els dies 8 i 15 de febrer, seguint el calendari d´excursions, hi ha una ruta per la solana de la Font Roja i una travessa des de Castalla fins Alcoi respectivament.

EXCURSIÓ A REVOLCADORES

A les 7 i escaig del matí partíem camí de les altes terres murcianes. L´inici de la ruta es situava a les proximitats de la pedania de Cañada de la Cruz, ben prop del límit de Múrcia amb Albacete i Granada. Ja eixim des d´una altitud superior a 1500 metres, així que el desnivell a pujar era d´uns 500, i la distància, no massa llarga. L´inici de la ruta és un camí entre pinars de pi negre, que prompte deixaríem per una senda enlairada. En un racó on no bufava vent vam aprofitar per fer un ràpid esmorzar, perquè feia força fred, i en eixir d´allí, el fort vent del sudest no ens deixaria. La senda ascendia forta per un llom entre dos barrancs, i de seguida començaríem a veure algun rodal de neu. Dalt del tot hi teníem el piló del cim del Obispo (2015 metres), la major altitud de Múrcia. S´obrien vistes cap a tot arreu, al nord, la vall de la Rogativa i els cims de Villafuerte (1750 metres), continuant per tota la serra de Moratalla fins al Buitre. Al sud, les planícies de Cañada de la Cruz i el nord d´Almeria. A ponent, la Sagra envoltada entre boira i neu, i el cim de Las Cabras (2081 metres), i sostre d´Albacete. I a l´est, la resta de la serra de Moratalla i Mojantes (1603 metres). Ens acostem a un segon cim, el Revolcadores, amb 2001 metres, fem les fotos de grup de pressa perquè el vent a penes ens permet caminar, i fem una ràpida baixada. Ens esperen unes bones migues al bar.

Us esperem el 8 de febrer per a recórrer una senda recentment recuperada a la solana de la Font Roja.

INCENDIS EN PLE HIVERN

Les faldes del Puig Campana han sigut devastades pel foc. A hores d´ara, ja s´ha pogut controlar, però ha arrasat unes 1.000 hectàrees entre els termes de Benidorm, Finestrat, Polop de la Marina, La Nucia i Callosa d´en Sarrià (tots ells a la comarca de la Marina Baixa). Els peus del Puig Campana estaven ben poblats per pinar de pi blanc amb sotabosc de coscolla, llentiscle, argelaga, romaní... y per milers de xalets construïts freqüentment entre el bosc, cosa que a banda del desastre ecològic que ha suposat aquest incendi, representa també el desallotjament de milers de persones. El resultat és que el foc ha arribat a les cases. L´origen del foc ha estat en el tombament de tres torres d´alta tensió pel fort vent. Una espurna ha iniciat l´incendi, i el fort vent de ponent l´ha escampat ràpidament entre el bosc ressec, fent molt complicada la seua extinció.

També, al terme de Barxeta (la Costera), un altre incendi afavorit pel fort vent ha cremat unes 100 hectàrees.

Bé comencem l´any...

BENVINGUT, OBAMA.

El món rep amb certa esperança al nou president d´EEUU Barack Obama. Es converteix amb la persona clau per a afrontar alguns reptes a nivell mundial: el canvi climàtic, una forta crisi econòmica (la qual posa en evidència l´esgotament del sistema capitalista), la dependència del petroli, tant com a matèria prima com per a la producció d´energia, l´augment de la fam, el racisme, l´esgotament dels recursos naturals, la desertització, els conflictes armats arreu del món... Després d´haver escoltat el seu discurs, tots sabem que estem front a una situació de difícil eixida, i que el nostre nivell de benestar corre perill. Confiem en que el seu mandat siga beneficiós per a tots, i que d´ací a 4 anys aquest món siga un poc millor, tot i l´herència que ha rebut del seu predecessor.

LA PRIMERA EXCURSIÓ DE 2009

Diumenge 11 de gener de 2009. Dia gris, amb les serres mig tapades per la boira. Després de desplaçar-nos fins a les proximitats de la Venteta dels Qüernos, agafem el camí que passa sobre la Venteta, en direcció al Palomaret, senyalitzat com a GR7. Al cap d´uns 600 metres, baixant dues o tres ribes de bancals erms arribem a una font que naix sota una caseta, i que ompli una basseta, en altres ocasions hem parat en aquesta font. Front a la font, sobre un altet, hi havia fa anys un mas en ruïnes, però ha sigut demolit. Des d´ací baixem pràcticament a la carretera Ibi-Banyeres, però abans d´eixir a l´asfalt pugem per un camí en direcció al mas del Serrat, entre pinars envoltats de boira. L´entorn del mas té algunes construccions destinades a la cacera (abeuradors, una bassa de pedra...). A mitjan pujada parem a fer un ràpid esmorzar, puix comença a fer reixiu, espentat pel llevant. No falta el vi, ni l´herberet, ni les anous, ni les figues seques, ni el xocolate.

Acabem de pujar al Serrat, on acaba el camí, que pel que es veu es va obrir per a la cacera. Des d´allí, serra a través, baixem a un collat situat just a l´ombria de l´Alt de Biscoi. Des d´ací se´ns hauria fet curta l´excursió, i decidim davallar al mas del Palomaret. Allí compartim conversa amb l´home i la dona que tenen cura del mas, i ens en baixem a la font, que fa anys que està seca. Només durant la primavera arribà a brollar de nou, però es tornà a assecar. Pugem a un camí que segueix l´ombria, i de nou arribem al collat anterior. Des d´allí només resta un quart d´hora fins al cotxe.

La pròxima, el dia 25, a los Revolcadores, la major altitud de Múrcia, i el primer 2000 començant per llevant. Això sí, recordeu que és per a tot el dia, i que degut al desplaçament que hem de fer (uns 200 quilòmetres), eixirem a les 7 del matí.