El 29 de juny, de nou anem a la serra de Mariola, aquest cop al terme de Bocairent. Comencem la caminada des de l´antiga estació del Xitxarra, ara reconvertida en un bonic hotel. Des d´allí prenem la via, passant per l´ecoparc, i el primer camí asfaltat en direcció a la serra ens porta per bancals d´oliveres, amb ribes cobertes d´heura. Passem per un llavador i una gran bassa de reg, que recull un bon doll d´aigua que naix en aquest barranc.
Quan el camí es dirigeix al mas de les Alqueries, trenquem a la dreta per un caminet que ens duu a altre camí asfaltat, que en aquest cas acaba en l´ermita de Sant Jaume, un preciós balcó sobre Bocairent, ben cobert de pinar. Però no arribem a l´ermita, sinó que en el punt on el camí dobla a la dreta, agafarem una sendeta ben marcada que puja barranc amunt.
A mitjan pujada ens sorprendrà el soroll de l´aigua. Pel fons del barranc es despenyen unes petites cascades que ressonen per tot el barranc. Prompte arribarem a l´origen d´aquestes cascades, així com de l´aigua que es canalitza per una tuberia negra que ens acompanya durant algun tram de pujada. És la font del Teular, que a hores d´ara està desbordada, i és per això que el barranc porta aigua. Pujant un poc més arribem a altra font: la del Pla, a la vora de l´Ermita de Santa Bàrbera i un vell exemplar de xop, subjectat per dos murets de pedra per evitar que s´esgarre. Allí esmorzem.
Planejant per bancals de sembrats, nogueres i avellaners entre bons pinars, i alguns xalets, anem fins a un entrador de senda que de sobte ens porta a una ombria on les carrasques colonitzen un petit rodal cremat. D´allí baixem per una costerosa sendeta a la cova de la Sarsa.
Entrem dins la cova amb algunes llanternes, fins a un punt on les gotes d´aigua que cauen des de les menudes estalactites del sostre arriben a formar un fang esvarós, que fa més prudent no endinsar-s´hi. Pareix que la cova té molt més que recórrer, però amb cordes i protecció.
I continuem la senda que portàvem, que ens deixa de nou a la via del Xitxarra, passant per algunes finques senyorials. D´allí a Bocairent només resta planejar. La via ens oferix bones vistes del barri medieval de Bocairent.
3 comentaris:
Hola, jooooo no se que decir me he quedado sin palabras, al ver tan preciosos parajes, impresionante, fijate que no conocia la Sierra de Mariola y eso que mi otra bruja se llama asi jeje, en serio me encanta este blog y eso que me cuesta un pelin leerlo pero merece la pena esforzarse y sino me voy al traductor. Besosssssssss de tu amiga akelarre
Hola, Rosi, gracias por el comentario...
Hi ha que vore lo rebé que us ho passeu!
M'alegre, i que seguiu per molts anys!
Eixes serres del sud de la Vall son les meus preferides, descontant, per suposat, les nostres. ;)
Publica un comentari a l'entrada